Guerra i pau hídrica

La situació creada fa un any per l'extrema sequera a Catalunya ha estat un dels afers més incòmodes per un govern que s'havia declarat antitransvasista. La crisi política va arribar a tal punt que, fins i tot el mateix president Montilla, que té poca tirada a fer promeses per acontentar propis i estranys, va haver d'empassar-se l'única que va fer. En plena secada radical va acabar sent una pluja excepcional la que es va endur totes les paraules, anuncis, crítiques, insults i contradiccions que havien desfilat durant dos mesos per l'opinió pública d'aquest país. Qui més va rebre i va sortir-ne tocat va ser el conseller del ram, Francesc Baltasar, que fins mig any després no ha fet cap més declaració pública sobre l'assumpte. El projecte d'emergència per transvasar aigua a Barcelona va reobrir les ferides a Catalunya però també a l'Estat espanyol sencer i gairebé tothom va relliscar i va caure de cul a terra en un moment o altre.

Tot va començar als despatxos al novembre del 2007. Les conques internes de Catalunya només tenien en reserva 201 hectòmetres cúbics. Feia set mesos que la Generalitat havia activat el decret de sequera i no havia gairebé plogut ni a la primavera ni a la tardor. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va informar a la ministra Narbona que el govern català es plantejava fer un transvasament d'emergència des de la capçalera de la conca del Segre fins a la xarxa Aigües Ter Llobregat (ATLL). No se'n va dir res públicament fins després de les eleccions generals del 9 de març, que el PSOE de Zapatero va tornar a guanyar. El PSOE havia fet bandera de l'antitranvasisme contra el govern del PP de la mateixa manera que el PSC, ERC i ICV ho havien fet contra el govern de CiU. El 12 de març tant el president Montilla com el conseller Baltasar admeten públicament que estudien portar aigua del Segre. La ministra Narbona nega haver rebut cap petició i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) qualifica de «transvasista» el tripartit de la Generalitat. S'ha girat la truita política, l'emergència reclama decisions i accions ràpides i els governs català i espanyol se n'hauran de sortir com puguin davant l'opinió pública.

Comença el ball de paraules, nervis i enfrontaments. Plouen les crítiques dels regants; CiU, embolica que fa fort, interfereix amb la proposta del transvasament del Roine, inservible per a l'emergència, i l'Institut d'Estudis Catalans acaba recordant públicament que una «captació temporal d'aigua» –com la qualifica el govern català– és, segons el diccionari de la llengua, un «transvasament». Tenint en compte que la conca del Segre és competència de l'Estat com a subsidiària de l'Ebre, la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, desautoritza l'opció del Segre i s'hi refereix com a transvasament. A ICV, que té el conseller Baltasar rebent totes les garrotades, les paraules de De la Vega se li entravessen i el conseller Saura titlla d'«irresponsable» i «traïdor» el govern de Zapatero. És el primer xoc frontal públic de l'executiu de Montilla amb el govern del PSOE. Fins i tot el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, expressa irònicament el seu malestar amb l'actitud de Madrid: «Si tenen altres possibilitats per mantenir el subministrament estarem més que encantats de conèixer-les i contribuir-hi.» És el 30 de març i ha començat a ploure. Els pantans, però, es mantenen al 21%.

El govern espanyol tenia una carta amagada per transvasar aigua de l'Ebre des del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Era la històrica interconnexió de xarxes de CiU que ara es podia fer entrar amb calçador. Com que l'anomenat minitransvasament de Tarragona té un cabal excedent, públicament es podia negar que fos un «altre» transvasament perquè, a més, l'Ebre no perdria cabal a la desembocadura, si els regants de la capçalera ebrenca renunciaven a l'ús temporal de determinat volum d'aigua a canvi de compensacions. El govern de la Generalitat va haver d'acatar la decisió. El 18 d'abril, el Consell de Ministres aprovava un reial decret que autoritzava la interconnexió de conques. Es portarien a Barcelona 50 hm³ com a màxim per evitar les restriccions fins al juny d'aquest any, quan havia d'entrar en servei la dessalinitzadora del Prat.

A l'abril continua plovent i ERC i ICV, molt incòmodes amb el transvasament, ja demanen que l'obra no es faci si plou prou per sortir de l'emergència. Ningú no confia que plogui tant.

Però un maig històric pel que fa a la meteorologia portaria als pantans força més de 50 hectòmetres cúbics. La nova ministra Espinosa ha d'acabar dient que l'obra no es farà si s'omplen els pantans. És el 19 de maig i les reserves ja són al 32,5%. Els únics que no cedeixen són Montilla i Baltasar. La interconnexió es farà com a garantia de futur, encara que se surti de la sequera. A les Terres de l'Ebre, la intercomarcal d'ICV es dissolia com a protesta; el delegat governamental, d'ERC, amenaçava de dimitir i Montilla el convidava a fer-ho. El 30 de maig els pantans són al 50% i continua plovent. Al govern català no li queda més remei que aixecar l'excepcionalitat per sequera i el 6 de juny el govern espanyol deroga el decret que autoritzava el transvasament. En un mes i mig, les reserves d'aigua de l'ATLL s'havien triplicat. L'obra d'interconnexió ni tan sols s'havia començat. Fa un any just, Zapatero acabava de descartar l'opció del Segre i d'anunciar que hi havia alternatives. Montilla li va exigir que les emprengués i CiU demanava aigua del Roine. Els pantans estaven al 20,5%.

Un any més tard, els cinc embassaments de l'ATLL tenen 558 hectòmetres en reserva, el 91,2% de la seva capacitat. Després de mesos de guardar silenci sobre l'assumpte, el conseller Baltasar ha explicat fa unes setmanes que hi ha prou aigua per abastar el país durant dos o tres anys sense ni una gota de pluja i aquesta primavera continua plovent. El transvasament continua sent un intent fallit. El PP i CiU continuen mostrant-s'hi obertament favorables. El PSOE, el PSC, ERC i ICV prefereixen evitar-lo, però no poden esborrar el passat recent. En una situació d'emergència, van estar a punt de fer-lo efectiu. Des de Medi Ambient es defensa que la situació viscuda es podrà superar a partir del 2012 amb les noves instal·lacions, que generaran 300hm³ més de reserves.