Medi Ambient
Montseny, 45 anys de Reserva de la Biosfera
La Unesco va reconèixer aquest espai amb la finalitat de fer compatible la conservació de la riquesa biològica i cultural del massís amb el seu desenvolupament econòmic i social
L’emergència climàtica i la proximitat amb Barcelona i la seva àrea suposen un repte per al parc, considerat el pulmó verd del territori metropolità
En plena època d’emergència climàtica i d’amenaça sobre l’habitabilitat del planeta, el 28 d’abril passat es van complir 45 anys de la declaració de la Reserva de la Biosfera del Montseny per part de la Unesco. Va ser la primera a Catalunya i la tercera a tot l’Estat. Actualment, hi ha una xarxa mundial amb més de 700 espais protegits d’aquestes característiques repartits en 130 països. A Catalunya, a part de la del Montseny, només n’hi ha una altra, la de les Terres de l’Ebre, que va ser reconeguda el 2013. La declaració de Reserva de la Biosfera del Montseny va suposar un pas més en el llarg camí que es va iniciar ja a finals del segle XIX per preservar el massís i que va culminar el 1977 amb la creació del Parc Natural.
“Una reserva de la biosfera és un territori declarat per la Unesco que adquireix el compromís de fer compatible la conservació de la seva riquesa biològica i cultural amb el desenvolupament econòmic i social”, explica Xavier Navalon Nonell, director del Parc Natural del Montseny, gestionat per les Diputacions de Barcelona i Girona. “Les reserves de la biosfera funcionen com a laboratoris, o projectes pilot, per mostrar com es pot conservar el medi natural a través de la participació de la societat i obtenir, a més a més, beneficis econòmics”, hi afegeix.
La del Montseny, declarada el 1978 i ampliada el 2014, inclou el territori dels 18 municipis que formen part del parc natural, amb una superfície de 50.166 hectàrees i una població de més de 50.000 persones. “Les reserves de la biosfera han de treballar per complir tres funcions bàsiques, que es tradueixen en una zonificació del seu territori: 1) La conservació de la biodiversitat, predominant en la zona nucli de la reserva; 2) El suport a la recerca, l’educació ambiental i la comunicació, predominants a la zona tampó i 3) El desenvolupament de les poblacions locals, corresponent a l’anomenada zona de transició”, detalla Navalon. En el cas del Montseny, les zones nucli i tampó correspondrien a l’àmbit de l’espai natural protegit i la zona de transició, a la part del territori on es concentra la major part de la població.
Pel director del parc, la Reserva de la Biosfera és més que un reconeixement a l’espai protegit: “És el compromís de la població per implicar-se en un model compatible amb els valors del territori i la seva conservació a llarg termini”. “Ens ha permès posar en marxa línies de treball que no es poden tirar endavant sense la complicitat i participació activa del territori, com ara l’elaboració i implantació del pla d’igualtat de gènere, el desenvolupament del programa El Montseny a l’escola, el foment de la mobilitat sostenible i la bioeconomia, l’adaptació al canvi climàtic o la posada en valor del patrimoni cultural immaterial.”
El 2008 es va impulsar l’ampliació de l’àmbit de la Reserva de la Biosfera del Montseny més enllà del perímetre del parc natural per abraçar tot el territori dels municipis que l’integren, una operació que va ser finalment validada per la Unesco el 2014. La població beneficiada pel fet de formar part d’una reserva es va duplicar i va passar dels prop de 25.000 habitants a superar els 50.000.
Una conseqüència pràctica d’això, observa Navalon, és l’ampliació del radi de concessió de les subvencions. “Tota persona de l’àmbit de la reserva –també fora parc– pot acollir-se a les línies d’explotacions agrícoles i ramaderes, explotacions forestals, serveis, restauració del patrimoni i habitatges o entitats culturals.”
El Montseny ha estat considerat tradicionalment el pulmó verd de Barcelona i la seva àrea. Però la proximitat geogràfica al territori metropolità provoca també efectes adversos. “L’afectació més important es produeix amb la massificació de visitants. En èpoques determinades de l’any, especialment els caps de setmana de tardor i hivern, es concentren en zones concretes del parc un nombre altíssim de visitants arribats amb vehicles privats, que provoquen situacions contínues de col·lapse”, indica Navalon.
“S’està treballant per tal d’oferir al visitant diverses opcions, com l’ús del transport públic dins del parc, o donar a conèixer altres zones del parc amb l’objectiu de minimitzar-hi la presència de vehicles privats i reduir la massificació de visitants en punts concrets.”
D’aquí la necessitat del civisme i de mantenir un comportament respectuós amb el medi natural durant tot l’any. “Des del parc volem donar el missatge als visitants que tots ells son benvinguts, però demanem que segueixin les instruccions i recomanacions del parc. Si tothom segueix aquestes instruccions, es contribuirà a protegir aquest espai natural, i alhora, es podrà gaudir de l’experiència.” Entre els exemples de males pràctiques hi ha estacionar els vehicles en zones no aptes, no portar els gossos lligats, fer soroll i caminar per camins no senyalitzats.
El Montseny ha anat patint l’abandonament de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals tradicionals –amb el consegüent impacte en boscos i en pèrdua de vida animal–, però la gran amenaça que plana sobre el parc té un nom: l’actual emergència climàtica i, més concretament, la sequera. Personal del parc (biòlegs, guardes) i també especialistes adscrits a universitats, entitats o empreses vinculades fan un seguiment de les diverses espècies de la flora i la fauna de la muntanya. “Dins d’aquests treballs, a les parts més baixes del parc es detecten zones de pi i alzina amb una afectació de prop del 40%. És a dir, una densitat d’arbrat amb branques i fulles seques. També s’observen afectacions en els amfibis amb una reducció important de cria per la reducció d’espais humits.”
El tritó del Montseny, en risc d’extinció
En aquest sentit, l’impacte d’una sequera persistent es veuria en la granota verda o la granota roja i, sobretot, en una espècie endèmica del massís com és el tritó del Montseny, tal com alerten Fèlix Amat, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) i l’herpetòleg Albert Montori, en el llibre El tritó del Montseny i els amfibis i rèptils del Parc Natural i la Reserva de la Biosfera. De fet, aquest urodel que només es troba en certs torrents de muntanya del massís del Montseny és l’amfibi més amenaçat de l’Europa occidental i afronta un perill crític d’extinció.
Per pal·liar els efectes del canvi climàtic sobre la flora i la fauna, Navalon detalla les actuacions que s’estan duent a terme al parc. “Des del punt de vista de la planificació, estem promovent que en els plans de gestió forestal en finques privades s’eliminin plantacions no autòctones amb l’objectiu de reduir densitat arbòria que no aporta cap valor al parc i que, a la vegada, suposa una afectació pel consum d’aigua que generen aquestes espècies. Un altre exemple és la implantació de noves basses d’aigua aptes pels amfibis o punts de connectivitat de passos d’aigua.”