“L’eòlica marina no es pot implantar arreu”

La nostra hipòtesi és que és un lloc molt delicat, però dependrà de l’estudi científic. Nosaltres, en qualsevol cas, proposarem ubicacions i alternatives a partir de les dades.

Amb el pla d’ordenació d’espais marítims (POEM) del 2008, no s’hi podia fer cap parc marí, però la revisió actual ja reflecteix que aquesta és una zona potencial d’eòlica marina. A la vegada, també la reconeix com a zona de protecció de la biodiversitat. Se superposen aquests dos factors, i caldrà veure quin té més pes. El problema és que pràcticament ningú del món científic està treballant en l’impacte de l’eòlica marina sobre la biodiversitat. Hi ha moltes opinions, a vegades de gent que no és de l’àmbit de la biologia marina, i poques dades. I, d’això, en dependran decisions molt importants, perquè si aquest projecte es fa i es fa malament, hi pot haver conseqüències molt negatives. Tots els científics estem a favor de les renovables, però també cal parlar d’altres solucions, com ara la necessitat de decreixement.

Doncs cal que tingui en compte que, a més, els ecosistemes sans com aquest absorbeixen CO2 i alliberen oxigen. Són una manera natural de lluitar contra el canvi climàtic. Per tant, els hem de cuidar. Calen energies renovables, i algunes zones, malauradament, s’hauran de sacrificar. Però cal mirar cada projecte en concret per veure si és viable des del punt de vista mediambiental, social i de la biodiversitat. L’eòlica marina no es podrà implantar a tot arreu ni en les mateixes condicions. És un gran invent, però s’ha d’aplicar de maneres diferents segons cada cas i ubicació.

Del litoral català i del Mediterrani occidental. És una zona amb deu àrees marines protegides, la majoria de la Xarxa Natura 2000. Hi ha dos vedats de pesca que van crear els pescadors de Roses i l’administració per recuperar l’hàbitat i els estocs pesquers. I on es proposen els parc eòlics? Doncs just a sobre d’un d’aquests vedats, que estan destinats a preservar la biodiversitat i els recursos pesquers. És molt difícil, doncs, maridar la biodiversitat i l’eòlica marina en una zona com aquesta. Per això el nou POEM diu que aquesta és una àrea de preservació de biodiversitat, perquè reconeix que hi ha espècies i hàbitats d’interès comunitari amb una normativa estricta que els protegeix. Per aquest motiu, si hi pot haver afectació sobre espais de la Xarxa Natura 2000 caldrà una avaluació apropiada de la Unió Europea. La normativa és molt complexa i tot allò que es faci malament pot acabar als tribunals.

Hem fet una primera anàlisi global. Tenint en compte les àrees protegides que hi ha i revisant els impactes que s’han produït en altres mars del món, pensem que hi ha uns riscos ambientals que no s’estan considerant prou bé. La tecnologia que es proposa és la flotant, no fixa, com la que hi ha al mar del Nord. Aquesta tecnologia és incipient i en sabem poques coses. A Escòcia hi ha el primer parc d’eòlica marina flotant, però només té cinc o sis turbines. En el nostre cas, la primera empresa que es va presentar en preveu 65 i una altra, 80. Si a la resta del món no es fan projectes tan faraònics, aquí serem més guapos que ningú? D’aquestes turbines flotants ens preocupa, sobretot, la part submergida. La hipòtesi de partida dels enginyers del mar del Nord és que les turbines flotants tenen menys impacte que les fixes perquè no toquen el fons del mar. Però això no és veritat. Parlem de torres de 260 m d’alçària que han d’estar fixades a terra en un lloc concret amb grans cadenes i àncores que llauren el fons marí. Hi ha risc de col·lisió d’animals contra aquests cables. I risc que s’hi emboliquin xarxes perdudes. I risc que produeixin suspensió de sediments en remoure el mar.

Aquestes turbines sempre tenen un impacte paisatgístic. I en una zona com la Costa Brava, encara més. S’han fet enquestes que demostren que els banyistes no les volen veure quan van a la platja. Això pot suposar pèrdues econòmiques importants, atès que molts turistes de Roses potser marxaran a un altre municipi de l’Empordà. O potser ni tan sols vindran a Catalunya. Alguns estudis diuen que les turbines són un atractiu turístic però són fets en zones que no tenen els atractius de la Costa Brava. També n’hi ha que diuen que els parcs marins són beneficiosos per a la biodiversitat, però de nou cal assenyalar que són estudis fets al mar del Nord, que no és un lloc comparable a l’Empordà. El mar d’allà està molt més degradat que el nostre. És un fangar amb un hàbitat molt més homogeni. El nostre mar és més heterogeni, amb molts hàbitats diferents que els cables d’exportació de l’energia poden degradar. El mar del Nord és molt poc profund i per això els aerogeneradors poden ser fixos i es poden instal·lar molt més lluny de la costa. Aquí, en canvi, no tenim marge. La zona menys profunda és molt estreta, a excepció del delta de l’Ebre, on la plataforma es fa realment ampla. A la resta del litoral, el marge per instal·lar-hi turbines és mínim. Posar-les més lluny i a més profunditat és possible tècnicament, però el cost és més alt.

Hi ha molta especulació. És cert que es té pressa a causa del canvi climàtic i de l’augment dels preus de l’energia, però si no vigilem es pot fer malament. Calen dades científiques i un consens del territori. I que els polítics, que són càrrecs públics, escoltin els científics independents. Nosaltres som servidors públics i hem de mirar pel bé de la societat.

El retorn ja el tenen assegurat, perquè els fons Next Generation els financen fins al 50% de la instal·lació. Si no, ja no s’hi posarien. Els projectes d’eòlica terrestre les empreses els poden abordar pràcticament per si mateixes, però els d’eòlica marina tenen molta més complexitat. Tot el que es fa al mar val molts més diners. I el manteniment també és més costós, perquè el mar és un medi molt corrosiu. I si les instal·lacions no es conserven bé, hi pot haver accidents. A l’Atlàntic, hi va caure una turbina que es va desfer en mil trossos de materials contaminants. A dins de les plataformes flotants hi ha sosa càustica. Com pot afectar, això, si hi ha un accident? Hem de tenir en compte, a més, que el risc d’accident serà cada cop més alt perquè el canvi climàtic ens porta temporals marítims més virulents.

Està molt preocupat. S’ha dit que pot ser productiu per a la pesca, però de nou és una afirmació basada en estudis fets al mar del Nord que no es poden traslladar aquí. Allà hi ha hagut un guany net per a la biodiversitat perquè els fons marins estaven molt degradats a causa de la pesca d’arrossegament industrial. En aturar l’activitat pesquera, els fons s’han regenerat. Però aquí les condicions són unes altres. D’entrada es vol instal·lar el parc sobre un vedat de pesca que ja s’està recuperant. Per tant, no hi ha cap marge de guany. L’únic que es faria és destruir el que ja s’ha recuperat. A més, els peixos poden quedar afectats pel soroll de les turbines, i els aerogeneradors són capaços d’alterar els corrents marins i atmosfèrics. Això ja no és un efecte a petita escala. Al mar del Nord, per exemple, s’ha detectat una reducció dels vents a sotavent. El vent té un efecte fertilitzant sobre el Mediterrani. Si es redueix, es pot produir una disminució de la productivitat. Al mar del Nord això és poc problemàtic perquè és un mar molt mogut i amb molta aportació de nutrients, però el Mediterrani té pocs nutrients i el problema pot ser més gran. Sobretot en una zona on fresa l’anxova, que s’alimenta de plàncton. Si hi ha menys plàncton, baixarà la població d’anxoves.

Perquè només han tingut en compte una variable: el vent. La resta de variables les han tingut en compte molt superficialment. Algú els va vendre la moto que era un lloc molt productiu, que ho és, però també és un lloc molt delicat i no han tingut en compte els impactes social, econòmic i sobre la biodiversitat marina que hi pot haver. Aquí hi ha aus marines, com la baldriga balear, que fa migracions entre les Balears i la costa catalana. Un dels llocs on ve a alimentar-se és aquí. És una espècie protegida que va servir per barrar un projecte de parc eòlic a les Balears. Al cap de Gata es va descartar un altre projecte perquè hi ha molta pesca. Aquests dos factors també es compleixen a l’Empordà.

No és tan fàcil. Hi ha polítics que han donat el missatge que el parc ja és un fet. Però el polític ocupa un càrrec sotmès a una normativa i a uns tècnics, que són els que n’han de valorar l’impacte ambiental. El procediment és molt complex. Ara s’ha decidit que hi ha una zona potencial, però falta que les empreses posin sobre la taula els seus estudis d’impacte ambiental i que els tècnics els valorin. La UE també hi tindrà alguna cosa a dir, perquè és un espai de la Xarxa Natura 2000 i caldrà fer-ne una valoració apropiada. Europa s’ho mirarà amb lupa. El mateix comissari europeu va dir que estava preocupat per aquest projecte. Més de 80 polítics locals han firmat un manifest que dona suport a la ciència independent, que no és la que fan les empreses. Això és el que ha d’arribar als òrgans decisoris. Hi ha un procediment legal molt restrictiu i, si no es fa bé, pot acabar a judici.

El projecte va més enllà d’un parc eòlic. Implica la industrialització de la costa amb una macroinstal·lació i unes subestacions elèctriques fixes, que es poden posar al mar o a terra. Això implica passar cables submarins i un gran moviment de flotes de vaixells, primer, per fer la instal·lació i, després, per fer-ne el manteniment. A més, aquest projecte necessitarà l’ampliació de ports. A la Costa Brava l’únic port mínimament preparat és el de Palamós, però no té prou capacitat. Per construir el parc segurament els vaixells haurien de sortir dels ports de Barcelona o Tarragona. I això també deixa una petjada ecològica.

A Marsella han començat una prova pilot amb dos o tres aerogeneradors al costat d’una zona Natura 2000. Ho plantegen com a prova abans d’obrir la veda a projectes faraònics, i a més ho han fet amb consens social. Aquí, en canvi, s’ha fet al revés. Han obert la veda i s’han presentat sis projectes faraònics. Tot just ara la Generalitat s’ha plantejat fer una prova pilot que s’havia de fer de bon començament, perquè és el que et treu de dubtes.

Contínuament ens diuen que cal integrar les polítiques europees. Si et creus aquesta idea, no cal que a cada país es faci de tot. Aquesta idea els nostres polítics no la tenen clara. Potser aquest parc marí que es projecta a l’Empordà és millor fer-lo al golf de Lleó, perquè dona més joc. S’ha de racionalitzar i pensar l’eòlica marina en clau europea perquè parlem de macroinstal·lacions que suposaran una industrialització del mar. I el mar no té fronteres. Hi ha un problema de concepció. Com vols muntar el país? El parc eòlic tindrà una petjada el proper mig segle. Per això crec que s’hauria de fer un referèndum, perquè aquest projecte, que pot tenir molts impactes negatius, afectarà diverses generacions.