Medi ambient

Platja a demanda

L’Estat comença a Premià de Mar el pla per estabilitzar la costa del Maresme consensuat el 2015 i que ara genera recel en el territori

L’Ajuntament defensa que l’actuació és imprescindible per protegir les infraestructures de futurs temporals, més que no pas per garantir la sorra

Tenen un termini previst d’execució de vuit mesos

El cost de l’obra és d’uns cinc milions i s’ha d’acabar abans de final d’any
Els tècnics mantenen que no hi haurà cap impacte en el fons marí

Tot­hom hi està d’acord, que es tracta d’una actu­ació no defi­ni­tiva i que caldrà un temps per deter­mi­nar-ne l’efec­ti­vi­tat, però no tot­hom con­si­dera que sigui la més adi­ent. El debat sobre l’esta­bi­lit­zació de les plat­ges del Maresme ni és nou ni sem­bla tenir solució, però final­ment aquesta set­mana l’Estat ha ini­ciat les obres de con­so­li­dació de la platja cen­tral de Premià de Mar, la pri­mera actu­ació que s’exe­cuta d’un pla glo­bal del lito­ral de la comarca anun­ciat el 2015. El Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) ha començat aquesta set­mana les obres entre l’espigó davant de l’estació de trens i la bocana del port, uns 860 metres de llar­gada. El pro­jecte, del qual es va fer dime­cres una sessió infor­ma­tiva al muni­cipi oberta al públic, plan­teja l’allar­ga­ment en superfície de l’espigó que hi ha davant de l’estació fer­roviària fins a arri­bar a uns 130 metres, fent-lo aca­bar en forma de L inver­tida, de manera que girarà en direcció a Bar­ce­lona 50 metres més. La mateixa estruc­tura con­ti­nuarà 135 metres més, però en aquest cas sub­mer­gida i també de forma per­pen­di­cu­lar a la platja. Hi haurà un segon espigó en forma d’illa semi­sub­mer­gida paral·lel a la línia de la costa i a uns 75 metres de la platja i de 65 metres de lon­gi­tud. Les dues estruc­tu­res, segons els experts, per­me­tran esta­bi­lit­zar la sorra que s’abo­carà dins d’aquest espai. “El lito­ral del Maresme ha patit històrica­ment l’actu­ació humana, amb la cons­trucció pri­mer del tren i després dels ports, obres que han aca­bat afec­tant les plat­ges i la sorra que s’hi acu­mula”, explica la cap del ser­vei de Pro­jec­tes i Obres de la demar­cació de Cos­tes a Cata­lu­nya, Ana María Castañeda, que afe­geix que l’acció que es fa a Premià “té pri­o­ri­tat u, segons l’ava­lu­ació feta pel minis­teri, i per­metrà defen­sar dels tem­po­rals les infra­es­truc­tu­res a tocar de la platja”.

350.000 m³ de sorra

Un cop cons­truïts els espi­gons amb roques pro­vi­nents de la pedrera d’Òrrius, també a la comarca, s’hi abo­ca­ran uns 350.000 m³ de sorra de dins del mar. En con­cret, de la zona situ­ada entre l’estació de tren i el Mas­nou, i es repar­tirà a les plat­ges de Bella­mar i del Pla de l’Os amb l’objec­tiu de crear una zona homogènia de platja d’uns 65 metres d’amplada de mit­jana. Els experts encar­re­gats de fer els estu­dis d’impacte ambi­en­tal de l’extracció de sorra van afir­mar diver­ses vega­des durant la pre­sen­tació que “en cap cas” es pro­dui­ria cap afec­tació en el fons marí. “Tant el lloc d’on s’extraurà la sorra, a un quilòmetre de la costa, com la mateixa sorra per fer la nova platja han seguit i segui­ran durant tot el procés un estricte con­trol de com­pli­ment dels paràmetres medi­am­bi­en­tals”, explica el biòleg Fer­ran Valles­pinós, que tre­ba­lla com a tècnic de vigilància ambi­en­tal del pro­jecte i que espe­ci­fica que les fei­nes de dra­gatge de la sorra es pre­ve­uen fer entre els mesos de setem­bre i octu­bre.

Cele­ri­tat per Europa

Mal­grat que les obres de con­so­li­dació de la platja de Premià de Mar ja esta­ven pro­gra­ma­des, el fet que el pro­jecte s’hagi pogut bene­fi­ciar dels fons d’ajuda euro­peus, els Next Gene­ra­tion, ha obli­gat els seus res­pon­sa­bles a agi­lit­zar la posada en marxa dels tre­balls, ja que des d’Europa es posa com a límit el final d’aquest any per jus­ti­fi­car els recur­sos inver­tits. El cost total de l’actu­ació puja a uns cinc mili­ons d’euros “i la inversió en vigilància medi­am­bi­en­tal s’endú 500.000 euros”, segons espe­ci­fica Castañeda.

El fet de començar les obres a tocar de l’estiu, tal com van reconèixer els matei­xos res­pon­sa­bles, suposa una afec­tació directa en l’ús inten­siu que fan els ciu­ta­dans de les plat­ges durant aquesta època. En aquest sen­tit, des de la direcció del pro­jecte s’espe­ci­fica que la pri­mera fase que com­porta el tras­llat de les pedres per cons­truir els espi­gons impli­carà res­trin­gir els acces­sos als banyis­tes en les pro­pe­res set­ma­nes per garan­tir la seva segu­re­tat, i també s’habi­li­ta­ran espais per al bany fora de les zones deli­mi­ta­des. Ser­veis com la guin­gueta situ­ada a la platja de Bella­mar segui­ran fun­ci­o­nant, però. “Par­lem del trànsit d’una mit­jana de vui­tanta cami­ons dia­ris i en un horari de dilluns a diven­dres de set del matí a sis de la tarda”, pre­ci­sen els tècnics.

“Durant tot el temps que duri l’actu­ació es farà una ins­pecció ambi­en­tal a peu d’obra i s’apli­ca­ran les mesu­res cor­rec­to­res que faci falta”, insis­teix Valles­pinós, que repe­teix que no hi haurà “cap impacte” ni en el fons marí ni en la pesca. Per la seva banda, l’alcalde en fun­ci­ons de Premià de Mar, Rafa Navarro, s’ali­nea en la defensa de l’actu­ació de rege­ne­ració de la platja cen­tral del muni­cipi. “Neces­si­tem con­so­li­dar una bar­rera perquè els tem­po­rals no mal­me­tin ni la via del tren ni el pas­seig i aquesta obra ens per­met fer-ho”, explica, i afe­geix que recu­pe­rar la platja “no és un objec­tiu en si mateix, sinó que és un mitjà per pro­te­gir el front lito­ral”. Tot i això, Navarro admet que no es tracta d’una solució defi­ni­tiva a la regressió de la costa “ni a Premià de Mar ni enlloc del Maresme”, però rei­vin­dica que el muni­cipi “no podia espe­rar més”.

Veus en con­tra

La pre­sen­tació del pro­jecte va tor­nar a evi­den­ciar l’opo­sició que genera entre dife­rents col·lec­tius el mètode tra­di­ci­o­nal d’esta­bi­lit­zació de les plat­ges a la comarca. Els més bel·lige­rants en aquest sen­tit són els mem­bres de la pla­ta­forma Pre­ser­vem el Lito­ral del Maresme, que con­si­de­ren un des­propòsit de gran afec­tació medi­am­bi­en­tal la sos­tracció de sorra de dins el mar i la cons­trucció d’estruc­tu­res rígides com els espi­gons que obs­ta­cu­lit­zen, al seu enten­dre, els movi­ments natu­rals de les ona­des. “El conei­xe­ment científic i les lleis ens diuen que hem de fer menys rígid el lito­ral i aquesta obra, entre d’altres, can­via mor­fològica­ment la comarca i ens plan­teja un tras­llat cons­tant de sorra per can­viar la dinàmica de la costa”, es lamenta Sergi Galanó, por­ta­veu de l’enti­tat.

De parer sem­blant és l’actual direc­tora gene­ral de Qua­li­tat Ambi­en­tal i Canvi Climàtic de la Gene­ra­li­tat, Mireia Boya, que en un arti­cle recent a El Periódico rebut­java l’estratègia d’apor­tar sorra a les plat­ges com una mesura ine­ficaç i que només ser­veix “per llençar els diners”. Per Boya, les con­seqüències del canvi climàtic són evi­dents i com­por­ta­ran la des­a­pa­rició d’algu­nes plat­ges, i “la línia R1 de Roda­lies al Maresme està en perill i cal replan­te­jar-la”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia