Societat

Criant soles els fills

Les famílies encapçalades per un progenitor, principalment dones, estan creixent i és dels col·lectius que pateixen més pobresa i exclusió residencial

Segons la darrera enquesta de població, hi ha 255.658 llars catalanes amb dones soles amb fills a càrrec

Reivindiquen que la llei de famílies les equipari amb les nombroses pel que fa als drets

La Generalitat té 63.830 títols vigents de família monoparental

La Viqui i l’Est­her són voluntàries que les tar­des de dime­cres tre­uen cai­xes per ple­gar i endreçar les piles de roba que arri­ben a la seu de l’Asso­ci­ació de Famílies Mono­pa­ren­tals de Cata­lu­nya. Ho fan amb altres mares que, com elles, són usuàries i col·labo­ren amb l’enti­tat fent tas­ques de suport men­tre alguns dels seus fills s’entre­te­nen a la sala de jocs. Unes ense­nyen a les altres a fer anar les màqui­nes de cosir del petit taller que tenen a l’edi­fici muni­ci­pal que com­par­tei­xen amb altres enti­tats, en ple cen­tre del Raval. Una tarda a la set­mana s’orga­nit­zen per des­car­re­gar el men­jar que arriba del Banc dels Ali­ments i que s’encar­re­guen de dis­tri­buir entre les famílies més vul­ne­ra­bles, que cada quinze dies recu­llen ali­ments deri­vats des dels ser­veis soci­als muni­ci­pals.

Les usuàries d’aquest ser­vei i altres acti­vi­tats que fan a l’asso­ci­ació són majo­ritària­ment dones amb fills a càrrec i que amb una única font d’ingres­sos no arri­ben per pagar neces­si­tats bàsiques com ara men­jar i ves­tir, després del que els queda per pagar l’habi­tatge. “Amb un sou que no arriba a 1.000 euros no es pot fer gaire res”, denun­cia des de l’asso­ci­ació la Bàrbara Moreno, que atén les usuàries noves que hi arri­ben.

És aquest col·lec­tiu, el de la mare sola que assu­meix la cura dels fills, qui pateix de forma més severa la pobresa i l’exclusió resi­den­cial. Segons les dar­re­res dades, men­tre que les llars amb infants a càrrec tenen una taxa de pobresa del 23,8%, aquesta xifra arriba fins al 38,9% a les llars encapçala­des per una mare sola. D’aques­tes, més de la mei­tat (el 22,8%) es tro­ben en situ­ació de pobresa severa.

A Cata­lu­nya hi ha 255.658 llars amb nens, nenes i ado­les­cents que estan encapçala­des per una dona sola, segons asse­nya­len les xifres de població l’Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Estadística. Un model de família que està crei­xent, bé sigui per una volun­tat dels pro­ge­ni­tors únics, majo­ritària­ment dones, que deci­dei­xen ser mares o perquè s’han tro­bat en la situ­ació de criar els fills sense el suport de la pare­lla per pro­ces­sos de sepa­ració, divorci o viu­de­tat. “Les situ­a­ci­ons són molt diver­ses i no hi ha un per­fil, però sí que fun­ci­ona el boca ore­lla, i venen per tenir un suport. No fem pagar quota però a canvi dema­nem que s’impli­quin”, explica Elena Valle, pre­si­denta d’aquesta enti­tat, que es va crear fa vint anys i repre­senta unes 3.000 famílies que s’han vin­cu­lat, com és el seu cas. Una gran majo­ria, el 95%, són famílies que encapçalen dones, però hi ha “alguns pares actius” que crien sols els fills i també són a l’enti­tat.

Equi­pa­rar drets

Les asso­ci­a­ci­ons de famílies mono­pa­ren­tals fa anys que recla­men mesu­res de pro­tecció que les equi­pari amb les famílies nom­bro­ses. La llei de famílies en què tre­ba­llava el govern espa­nyol, i que ara queda en sus­pens amb la con­vo­catòria d’elec­ci­ons gene­rals, reco­neix per pri­mer cop la família mono­pa­ren­tal, però “deixa a mit­ges” les seves rei­vin­di­ca­ci­ons. La nor­ma­tiva només dona la mateixa cober­tura que a les nom­bro­ses per aquells pro­ge­ni­tors únics que tin­guin més d’un fill. “És un pedaç perquè a nosal­tres ens defi­neix el nom­bre de pro­ge­ni­tors, no pas el nom­bre de fills”, cri­tica Valle, que lamenta que s’exclo­gui les mares que tenen un únic fill, quan aques­tes repre­sen­ten la majo­ria de les famílies. La llei esta­tal avançava en el reco­nei­xe­ment d’aquest model de famílies que només es regis­tra­ven a cinc comu­ni­tats autònomes, entre les quals hi ha també Cata­lu­nya.

La Gene­ra­li­tat té 63.830 títols vigents de famílies mono­pa­ren­tals que donen dret a bene­fi­cis, avan­tat­ges fis­cals i boni­fi­ca­ci­ons. El títol l’han de sol·lici­tar les famílies i té una vali­desa de qua­tre anys, però, com asse­nyala Elena Valle,“deixa al marge” mol­tes famílies que no hi tenen accés, pel fet d’estar en situ­ació admi­nis­tra­tiva irre­gu­lar o perquè no han denun­ciat que no per­ce­ben la pensió de l’altre pro­ge­ni­tor incom­plint els con­ve­nis de sepa­ració o divorci.

“Volem estar equi­pa­rats, perquè és un greuge”, defensa la pre­si­denta d’aquest col·lec­tiu, que és mare d’una filla, i reclama els matei­xos drets reco­ne­guts a les famílies nom­bro­ses.“Elles no tenen cap barem de ren­des per acce­dir a les boni­fi­ca­ci­ons de l’IBI”, posa com a exem­ple Valle, que s’han adreçat al Síndic de Greu­ges per denun­ciar el que con­si­de­ren un “tracte dis­cri­mi­na­tori de l’admi­nis­tració”.

El llast de l’habitatge.
Save theChildren alerta en el seu informe Aquí no s’hi pot viure, sobre les vulneracions del dret a l’habitatge per a les famílies amb fills a càrrec. L’ organització denuncia que 2 de cada 10 famílies han de destinar la meitat dels seus ingressos a pagar l’habitatge. Aquesta sobrecàrrega comporta disposar de menys recursos per a altres necessitats bàsiques de la criança, com ara l’alimentació,l’educació o l’oci, i fa que les famílies malvisquin en llars inadequades o en risc de desnonament. L’entitat assenyala, en un altre estudi del 2022, que el cost de la criança d’un fill era de com a mínim 819 euros mensuals. Una xifra que queda curta amb l’increment del cost de la vida i la inflació sostinguda.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.