Societat
La COPE denuncia, després de perdre un cas, una jutge de Santiago que utilitza el gallec
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha obert unes diligències prèvies contra la titular del jutjat social número 2 de Santiago de Compostel·la, Ana López-Suevos, acusada de "sectarisme i partidisme" pels advocats de la Cadena COPE per haver permès la utilització del gallec en un judici contra l'emissora. Els lletrats de l'emissora de la Conferència Episcopal Espanyola han denunciat la magistrada després d'haver perdut un cas en el seu jutjat.
Una treballadora de l'emissora va demandar la cadena per un acomiadament improcedent, ja que entenia que l'havien fet fora perquè és lesbiana i militant del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). La demanda es va presentar en gallec i així es va tramitar. Segons explica la jutge a l'AVUI.cat, els advocats de la COPE van contestar la demanda sense queixar-se de la llengua utilitzada, i es va continuar el procediment en gallec "amb tota normalitat". El dia del judici, "cada testimoni es va expressar en la llengua que va voler, i l'acta està redactada en gallec i en castellà, seguint el fil de la realitat", assegura López-Suevos.
No va ser fins que van rebre la sentència, desfavorable per a la COPE, que l'emissora va al·legar que el seu advocat no entenia la llengua gallega. La resolució, notificada el 23 de gener, considerava provat que la treballadora havia estat acomiadada per la seva orientació sexual i per la seva militància política, i ordenava a la cadena que la readmetés i li pagués els salaris pendents.
Va ser aleshores que els lletrats de l'emissora van anunciar al jutjat el seu desconeixement del gallec i van exigir la traducció de la sentència, que ells mateixos admeten que van rebre un mes després.
La versió de la COPE és diferent. En la denúncia presentada al CGPJ, a la qual ha tingut accés l'AVUI.cat, l'advocat de l'emissora afirma que va dir a la jutge que el castellà és l'únic idioma que coneix i que, tot i així, la magistrada va permetre l'ús del gallec. López-Suevo ho nega amb rotunditat i ja ha fet arribar al CGPJ una certificació de la secretària judicial que dóna fe de com es va desenvolupar el judici. La denúncia de la cadena també manté que les seves afirmacions són "de fàcil comprovació examinant el visionat de l'acte [el judici]", cosa impossible perquè les vistes orals no s'enregistren en la jurisdicció social.
La denúncia contra la jutge també apunta que el castellà és "llengua d'obligada aplicació" en la justícia segons l'article 231 de la llei orgànica del poder judicial, però obvia que el mateix article indica que també es pot utilitzar la llengua cooficial en cada territori: si alguna de les parts al·lega indefensió, cal habilitar un intèrpret, mesura que la magistrada hauria aplicat "si l'advocat de la COPE hagués alertat del desconeixement del gallec". "Si no m'ho diuen, jo no endevino d'on és la gent. I el lletrat va fer els interrogatoris sense que semblés que tenia cap problema", sentencia.
Una treballadora de l'emissora va demandar la cadena per un acomiadament improcedent, ja que entenia que l'havien fet fora perquè és lesbiana i militant del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). La demanda es va presentar en gallec i així es va tramitar. Segons explica la jutge a l'AVUI.cat, els advocats de la COPE van contestar la demanda sense queixar-se de la llengua utilitzada, i es va continuar el procediment en gallec "amb tota normalitat". El dia del judici, "cada testimoni es va expressar en la llengua que va voler, i l'acta està redactada en gallec i en castellà, seguint el fil de la realitat", assegura López-Suevos.
No va ser fins que van rebre la sentència, desfavorable per a la COPE, que l'emissora va al·legar que el seu advocat no entenia la llengua gallega. La resolució, notificada el 23 de gener, considerava provat que la treballadora havia estat acomiadada per la seva orientació sexual i per la seva militància política, i ordenava a la cadena que la readmetés i li pagués els salaris pendents.
Va ser aleshores que els lletrats de l'emissora van anunciar al jutjat el seu desconeixement del gallec i van exigir la traducció de la sentència, que ells mateixos admeten que van rebre un mes després.
La versió de la COPE és diferent. En la denúncia presentada al CGPJ, a la qual ha tingut accés l'AVUI.cat, l'advocat de l'emissora afirma que va dir a la jutge que el castellà és l'únic idioma que coneix i que, tot i així, la magistrada va permetre l'ús del gallec. López-Suevo ho nega amb rotunditat i ja ha fet arribar al CGPJ una certificació de la secretària judicial que dóna fe de com es va desenvolupar el judici. La denúncia de la cadena també manté que les seves afirmacions són "de fàcil comprovació examinant el visionat de l'acte [el judici]", cosa impossible perquè les vistes orals no s'enregistren en la jurisdicció social.
La denúncia contra la jutge també apunta que el castellà és "llengua d'obligada aplicació" en la justícia segons l'article 231 de la llei orgànica del poder judicial, però obvia que el mateix article indica que també es pot utilitzar la llengua cooficial en cada territori: si alguna de les parts al·lega indefensió, cal habilitar un intèrpret, mesura que la magistrada hauria aplicat "si l'advocat de la COPE hagués alertat del desconeixement del gallec". "Si no m'ho diuen, jo no endevino d'on és la gent. I el lletrat va fer els interrogatoris sense que semblés que tenia cap problema", sentencia.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.