Granollers, ciutat privilegiada

Granollers reivindica la seva riquesa documental. La ciutat acaba de restaurar i digitalitzar el Llibre de privilegis de la vila de Granollers, la peça més valuosa que es conserva a l’Arxiu Municipal. Es tracta d’una compilació de còpies notarials dels privilegis i franqueses reials concedits a la vila des del segle XIII fins a finals del XVI, i també de documents municipals de tipus administratiu, econòmic, fiscal i de l’administració de justícia, importants per al bon funcionament de la vila. El document més antic data de l’any 1252 i el més modern, del 1581. La digitalització posa el contingut del llibre –un volum amb pàgines de pergamí i tapes de fusta folrades de pell– a l’abast del públic en la transcripció original en llatí.

Tot i que no es tracta d’un document excepcional –hi ha més llibres de privilegis a Catalunya–, sí que suposa, per als estudiosos, una font essencial per conèixer el passat de la capital vallesana, tal com va explicar Jaume Dantí, catedràtic d’història moderna de la Universitat de Barcelona, en l’acte de presentació de l’obra restaurada. El llibre permet veure com la vila va anar passant per diversos senyors, comtes i bisbes fins a arribar al domini reial definitiu el 1418, amb Alfons el Magnànim. “La configuració del llibre, a finals del segle XV i principis del XVI, correspon justament al que podríem anomenar un període de consolidació de l’administració municipal”, concreta Dantí. El llibre, format per 30 documents relligats, tenia també una funció pràctica per a aquesta incipient administració local. “En un moment determinat, l’escrivà o el consell municipal de torn hi podia recórrer per comprovar, posem per cas, si algun d’aquells drets o privilegis que havia rebut la vila estava amenaçat, era incomplert o calia reclamar algun aspecte concret que no estava prou precisat o que potser, tot i tenint-lo, havia quedat en desús i es reclamava que es tornés a desenvolupar.” Pel que fa al contingut, Dantí distingeix quatre tipologies de documents. “Hi ha aquells en què es fa constar el traspàs del domini senyorial al domini reial; això era molt important perquè aquest pas tenia unes conseqüències significatives. Granollers, com tantes altres viles o ciutats catalanes, al llarg d’aquest període des del segle XIII com a mínim fins a principis del segle XV, podríem dir que està en un vaivé.”

Granollers ja va rebre privilegis de Jaume I a principis del segle XIII, però aquesta jurisdicció reial va ser venuda posteriorment, de manera que la vila va anar passant per diversos dominis, des del bisbe de Barcelona al senyor de la Roca, fins al retorn a la monarquia. “En alguns casos, la vila s’autocomprava; donava una quantitat significativa de diners al senyor per ser traspassada al rei”, explica Dantí.

Un altre bloc de documents recull els privilegis de la ciutat, especialment els de la mateixa organització. “Estem parlant de la capacitat de constitució del consell municipal, com es configura, com se n’elegeixen i es nomenen els membres.” També d’alguns càrrecs vinculats a l’administració local, com ara el mostassà –encarregat de controlar la legalitat dels pesos i mesures del mercat (valors propis de la vila)– o el batlle, responsable de la justícia a escala municipal. Després hi ha un cert nombre de privilegis de tipus fiscal –exempcions d’alguns drets de l’època feudal, o la capacitat de posar impostos– i econòmics, sobretot el de tenir mercat i fires.

“De fet, el mercat de Granollers ja existia abans que se li concedís aquesta llicència, però sí que se li reconeix l’anomenat “privilegi de guiatge”, pel qual la justícia reial protegia tot aquell que hi anava o en tornava.” I, a partir del segle XVI, el privilegi d’enviar un síndic a les Corts catalanes, al braç reial, on estaven representades les viles i ciutats.

Hi ha encara un altre conjunt de documents, diu Dantí, el que podríem anomenar “convenis amb particulars”. No són privilegis reials, sinó actes de la dinàmica del govern municipal. Textos relacionats amb qüestions urbanístiques –per exemple, la concessió o no del dret a ocupar un espai de la via pública per construir-hi uns porxos– o d’accés a l’aigua del riu Congost per al reg de conreus.

Finalment, en el llibre hi ha algun dels anomenats “testaments dels consellers”, que venien a ser l’informe que deixaven quan acabaven el mandat.

El Llibre de privilegis es pot consultar al web https://arxiumunicipal.granollers.cat/ArxiuDigital/viewer.vm?id=466626&lang=ca