Segons ha fet saber la família, l’empresari Francesc Nolla Furriol va morir dijous passat, dia 29 de juny, a l’edat de 90 anys.

Va néixer en el si d’una família que portava l’hostaleria a la sang. La nissaga dels Nolla va començar a finals del segle XIX quan van establir-se a Barcelona, primer per muntar-hi una bodega i després per obrir-hi el bar Nolla (1907), al carrer Rosselló.

Francesc Nolla va passar la infantesa en aquest bar, però la seva trajectòria com a empresari va començar després de la construcció del metro, i ell, ja major d’edat, juntament amb el seu pare, van tenir la idea de muntar bars suburbans. Van arribar a tenir fins a quatre bars sota terra amb un bon èxit, i ell principalment treballava en el que hi havia a l’estació de la plaça Universitat. Amb l’auge de l’automòbil privat, el metro va perdre força, i l’any 1974 va abandonar el subsol per tornar a la superfície, aquesta vegada ja sense el seu pare. Va crear la Cerveseria d’Or, a la Rambla Catalunya amb Consell de Cent, i aquest local petit va esdevenir un punt d’inflexió en la seva trajectòria de gran empresari.

Entrepans, tapes però, sobretot, hamburgueses. El nou bar de Francesc Nolla era l’únic local de Barcelona que en aquella època feia hamburgueses, fet que el va catapultar i li va permetre al cap d’uns anys poder-ne obrir un altre i començar una expansió de locals similars pel centre de la ciutat.

L’any 1992, després dels jocs olímpics, va arribar un altre punt clau de la seva trajectòria, és Il Cafè di Francesco, un local de cafè, tot obert, que porta el seu nom i que va revolucionar el sector. Segons ens ha explicat un dels seus fills, Nolla era un gran apassionat del cafè i va anar fins al nord d’Itàlia a buscar-ne per servir al seu nou establiment. L’aposta pel cafè va ser clara i el comerç va tornar a ser un èxit pera Nolla, fins al punt que va passar a ser el centre del grup. Actualment, hi ha vuit establiments de Il Cafè di Francesco, un a Sabadell i set a Barcelona.

El mateix fill també ens explica que Nolla s’estimava la capital, per ell era el seu poble. Li agradava passejar pel centre, seure i contemplar els carrers. Era molt social i li agradava quedar-se conversant amb la gent del barri.