Societat

Societat

Pocs recursos per a víctimes d’abusos

La Fundació Concepció Jubanteny veu perillar el seu programa d’atenció a infants víctimes de violència per manca de suport econòmic

En el que va d’any s’han atès 150 casos i en dos anys s’ha arribat al miler d’usuaris ja que la reparació de la víctima no oblida mai l’entorn familiar

“Nosaltres li pintem el verd però és el seu entorn qui ha de pintar al menor la vida de color”

Els abu­sos con­tra els menors d’edat no és un pro­blema que s’hagi des­co­bert ara però sí és cert que aques­tes situ­a­ci­ons s’han silen­ciat durant molts anys. Els casos denun­ci­ats s’han anat mul­ti­pli­cant ela dar­rera dècada i sem­blava que el des­co­bri­ment aquest 2023 d’una cadena de vio­la­ci­ons per­pe­tra­des per nois menors a Bada­lona havia fet tron­to­llar el sis­tema, alhora que havia des­ta­pat la neces­si­tat de millo­rar l’atenció a les vícti­mes i d’incórrer en el com­por­ta­ment dels abu­sa­dors. Tot­hom, gai­rebé sense excep­ci­ons, ha reco­ne­gut la gra­ve­tat dels fets ocor­re­guts a Bada­lona. És pre­ci­sa­ment en aquesta ciu­tat on hi ha l’embrió d’una orga­nit­zació espe­ci­a­lit­zada en l’aco­lli­ment d’infants en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat, la Fun­dació Con­cepció Juban­teny (cre­ada l’any 2000), que ara està veient com peri­lla el seu pro­grama d’Abor­datge Inte­gral de l’Abús (AIDA). Les aju­des arri­ben amb comp­ta­go­tes, i de vega­des ni tan sols això.

La Uni­tat AIDA es va enge­gar el novem­bre del 2021 per abor­dar de manera inte­gral qual­se­vol situ­ació d’abús que afecti o bé un menor d’edat, o bé o una per­sona que ha superat la bar­rera dels 18 però que va patir violència anys enrere. Una de les claus de la seva estratègia és l’atenció sobre el nucli fami­liar, no només sobre la víctima. Fins i tot, quan la situ­ació ho per­met, els pro­fes­si­o­nals del pro­grama inten­ten escol­tar també l’abu­sa­dor. Mont­ser­rat Juban­teny és l’ànima de la fun­dació i del pro­grama AIDA. Abans d’apro­fun­dir en diver­ses qüesti­ons, vol dei­xar molt clar que la per­sona que ha patit un abús, ja sigui físic, sexual, psi­cològic o ins­ti­tu­ci­o­nal, “no és un malalt” i per aquest motiu “no par­lem de curar-los, sinó de repa­rar-los, tant la víctima com el seu entorn”. No aban­dona la idea sense repe­tir: “No hi ha un pro­blema men­tal, hi ha un pro­blema emo­ci­o­nal”. A la Mont­ser­rat Juban­teny l’acom­pa­nya en Toni Mora­les, advo­cat, edu­ca­dor social i secre­tari de la fun­dació. Tots dos acu­mu­len una llarga experiència fent cos­tat a infants que han estat abu­sats. Durant vint-i-dos anys, la Fun­dació Con­cepció Juban­teny va pres­tar el ser­vei des de l’hos­pi­tal de Can Ruti, a través de la uni­tat d’abu­sos a menors, detec­tant casos. L’any 2002 van arren­car amb mig cen­te­nar d’usu­a­ris. El 2020 es van aten­dre uns 200, recorda en Toni Mora­les. “Hi arri­ba­ven de tot arreu perquè hi ha havia una man­cança greu d’uni­tats espe­ci­a­lit­za­des”, matisa. Però Can Ruti en va pres­cin­dir en ple auge perquè el depar­ta­ment de Salut hi va des­ti­nar els seus pro­fes­si­o­nals. “Va ser una punya­lada tra­pera”, diu encara ara la Mont­ser­rat Juban­teny, “perquè només ens ofe­rien seguir de franc, o posar-nos una placa de reco­nei­xe­ment, i hi vam renun­ciar”. Després el ser­vei es va tan­car. Durant molts anys, l’atenció als menors vícti­mes d’una agressió només es pres­tava des de Can Ruti, a través de la fun­dació, o via una uni­tat específica a l’hos­pi­tal de Sant Joan de Déu. Actu­al­ment, hi ha tretze uni­tats, repar­ti­des per tot el ter­ri­tori català.

Quan se’ls van tan­car les por­tes de Can Ruti, aquesta acti­vista pels drets de la infan­tesa va reu­nir tots els pro­fes­si­o­nals per anun­ciar-los que ple­gava veles. La seva filla, aco­llida quan era un nadó i poste­ri­or­ment adop­tada, li va fer veure que la vida li havia posat al davant l’opor­tu­ni­tat d’apli­car els conei­xe­ments que havia adqui­rit als Estats Units, al cos­tat de l’experta en teràpia fami­liar, l’argen­tina Cloe Mada­nes. Així va néixer AIDA.

La clau d’aquest pro­grama és la seva meto­do­lo­gia inno­va­dora que inclou experts en dife­rents àrees però evita la psi­quia­tria. La seva fun­da­dora explica que només va ser neces­sari escol­tar els infants ate­sos per arri­bar a la con­clusió de què sovint es tri­ava el camí equi­vo­cat per a ells: “Esta­ven, en línies gene­rals, molt esgo­tats perquè se’ls trac­tava com a malalts, i així ho expres­sa­ven, i perquè s’havien d’entre­vis­tar amb des­co­ne­guts però en canvi la mare s’havia d’espe­rar fora de la sala”. Tant ella com el secre­tari de la fun­dació posen l’accent en el paper de la família ja que tenen molt clar que al nen o nena que ha estat abu­sat “se li torna la vida en blanc i negre. Nosal­tres li pin­tem el verd però és el seu entorn qui li ha de pin­tar la vida de color”, subrat­llen.

La Mont­ser­rat Juban­teny ho il·lus­tra amb un exem­ple vis­cut en pri­mera per­sona: “Arriba un dia una mare molt des­es­pe­rada amb dues bes­so­nes. La gran, de mida, era més madura. Havia lle­git el diari de la ger­mana i havia vist que l’avi li està fent toca­ments. Li va dir a la ger­mana abu­sada que li havien d’expli­car a la mare, que no per­me­tria que tornés a pas­sar. Així van arri­bar a la con­sulta i l’afec­tada va asse­gu­rar que no pen­sava expli­car res. La vam posar a jugar. La mare ens con­firmà que l’avi sem­pre seia al cos­tat de la víctima a mirar la tele, amb una manta a sobre, fes fred o calor. Men­tre la tera­peuta li expli­cava que si havia indi­cis d’abús, havíem d’avi­sar fis­ca­lia de menors i la DGAIA, la petita va aixe­car el cap i va pre­gun­tar: si l’avi va a la presó pel que m’ha fet, l’àvia dei­xarà d’esti­mar-me?”. A la següent sessió ja es va fer par­ti­ci­par l’àvia. “Algú pensa que no s’ha de tre­ba­llar amb aquesta àvia?”, pre­gunta la Mont­ser­rat Juban­teny.

De les con­ver­ses amb els infants van extreure un altre apre­nen­tatge. L’explica la Montse: “Si els pro­fes­si­o­nals no fem ser­vir la paraula abús i el trac­tem com un secret, com volem que els infants tin­guin força per par­lar-ne? De la mateixa manera, si els diem que aque­lla infor­mació no sor­tirà d’aque­lla sala, els estem trans­me­tent el mateix mis­satge de l’abu­sa­dor, que tot que­darà entre aque­lles dues per­so­nes”. Una altra obser­vació repe­tida per les vícti­mes és que “l’entorn hos­pi­ta­lari no els ajuda, sen­ten que no és el seu espai perquè no se sen­ten malalts”. Al pro­grama AIDA es tre­ba­lla amb psicòlegs i també amb tera­peu­tes fami­li­ars, tre­ba­lla­dors soci­als i advo­cats.

El ser­vei que presta la fun­dació a través d’aquest pro­grama és gratuït per a l’usu­ari però es neces­si­ten recur­sos per cobrir el cost dels pro­fes­si­o­nals que els ate­nen. Aquest any 2023 ja s’han atès 150 vícti­mes. En dos anys, les per­so­nes que han pas­sat pel pro­grama es dis­pa­ren fins al miler. Mal­grat els dis­cur­sos que situen tota la infan­tesa en el cen­tre de les polítiques soci­als, la rea­li­tat és més crua i l’orga­nit­zació viu dalt una mun­ta­nya russa pel que fa a la via­bi­li­tat econòmica de la mateixa. “Sem­pre estem patint pels diners, és un con­tinu, i per tant, mai tenim garan­tida la con­tinuïtat del pro­grama”. Els seus res­pon­sa­bles des­ti­nen mol­tes hores a bus­car recur­sos però és un temps que, de tenir aquesta car­peta resolta, podrien dedi­car a for­mar pro­fes­si­o­nals. Ara hi ha una llista d’espera d’uns vint infants. Mont­ser­rat Juban­teny llança un crit d’auxili i asse­gura que la fun­dació res­pi­ra­ria molt més tran­quil·la si apa­re­gues­sin un cen­te­nar d’empre­ses o mece­nes que apor­tes­sin 3.000 euros per cap. A banda de l’atenció inte­gral de la víctima, el Pro­grama AIDA també inclou xer­ra­des de pre­venció de l’abús, habi­tu­al­ment a les esco­les del país que ho sol·lici­ten.

Per poder donar una sor­tida òptima als infants que neces­si­ten l’ajuda d’aquesta fun­dació, també és fona­men­tal la col·labo­ració amb els ser­veis soci­als del ter­ri­tori –“on tro­bem grandíssims pro­fes­si­o­nals”, apunta ella– i de la fis­ca­lia de menors i la DGAIA. Tots els casos en els quals s’observa indi­cis d’abús són posats en conei­xe­ment d’aques­tes dues ins­ti­tu­ci­ons. Des de la fun­dació ate­nen menors de tot el ter­ri­tori català i els pro­fes­si­o­nals es des­pla­cen allà on són reque­rits. Actu­al­ment, l’orga­nit­zació dis­posa d’una petita seu a Ripo­llet però el seu somni seria obrir un local a Bada­lona, la ciu­tat on va néixer la idea i on l’Asso­ci­ació Aste­roide B-612, enti­tat mare i fun­da­dora de la Fun­dació Con­cepció Juban­teny, té una de les tres cases d’aco­llida d’infants vul­ne­ra­bles.

Aquests dos experts recep­ten dos con­sells que són bàsics per repa­rar i pre­veure situ­a­ci­ons de violència: el pri­mer, acce­dir ràpid a un bon pro­fes­si­o­nal quan es detecta una situ­ació anòmala. El segon, pren­dre totes les pre­cau­ci­ons pos­si­bles con­tra les situ­a­ci­ons d’abús que tenen l’ori­gen a les xar­xes soci­als. “Abans els abu­sa­dors llençaven una canya per pes­car. Ara llen­cen una xarxa i tenen mol­tes més opci­ons on fer-ho”, alerta la Mont­ser­rat, qui també lamenta la pèrdua de valors de bona part de la soci­e­tat i el biaix ideològic d’alguns jut­ges i fis­cals, que el patei­xen sobre­tot les noies i dones vio­la­des. En aquest sen­tit, reclama que cap nen abu­sat sigui sepa­rat de la família, a excepció que esti­gui molt jus­ti­fi­cat. “Veiem sovint com s’interna el nen men­tre que es deixa a l’abu­sa­dor seguir a la llar”, es queixa.

Dades terribles
Les estadístiques, pel que fa als infants que pateixen algun tipus de violència, són terrorífiques: un 20% dels menors d’edat han patit o patiran alguna mena d’abús entre els 3 i els 18 anys, en diferent nivells de gravetat. Traduït a Catalunya, significa que hi ha 300.000 infants afectats per aquesta xacra. Els dos representants d’AIDA asseguren que aquestes dades són comunes a tota la societat occidental i que en el 90% dels casos, l’abusador es troba en l’entorn familiar. Un 70% dels abusadors han patit una situació similar durant la seva infantesa.

Els perills de les xarxes socials i la clau que obre la porta a la llibertat

La Montserrat Jubanteny i en Toni Morales acumulen anys d’experiència en la cura dels infants en situació de vulnerabilitat i les han vist de tots colors. Coneixen també les noves formes que fan servir algunes persones agressores per arribar als infants i, en aquest sentit, alerten del perill que amaguen les xarxes socials quan no se’n fa un bon ús. Ho resumeixen amb una frase: “Abans es pescava amb una canya. Ara amb una xarxa, i per tant tenen molt més terreny on pescar”. De fet, algunes de les violacions que s’han produït en els darrers mesos a Badalona partien de situacions en què els menors s’havien conegut a través d’una xarxa social. Malgrat la gravetat que representa la simple existència de persones capaces de fer mal a un infant, Montserrat Jubanteny vol donar un missatge positiu: “Molts d’aquests tenen solució perquè el problema és que també ho van patir de petits i mai han estat reparats”. En Toni Morales recorda que, dins els abusos, la violació és l’únic en què l’afectada se sent culpable i lamenta que quan els abusadors són menors de 14 anys “s’oblidi que l’infant no és imputable però la seva família sí que ho és”. L’entrevista amb els dos representants de la Fundació Concepció Jubanteny finalitza amb l’explicació del significat d’un clauer que la Montserrat mostra: “És el regal que donem. El nostre lema és: l’abús empresona el teu futur i AIDA vol ser la clau de la teva llibertat”. “Si algú ens fa arribar un infant víctima d’abusos, li haurà donat la clau de la seva llibertat”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia