Pocs recursos per a víctimes d’abusos

Els abu­sos con­tra els menors d’edat no és un pro­blema que s’hagi des­co­bert ara però sí és cert que aques­tes situ­a­ci­ons s’han silen­ciat durant molts anys. Els casos denun­ci­ats s’han anat mul­ti­pli­cant ela dar­rera dècada i sem­blava que el des­co­bri­ment aquest 2023 d’una cadena de vio­la­ci­ons per­pe­tra­des per nois menors a Bada­lona havia fet tron­to­llar el sis­tema, alhora que havia des­ta­pat la neces­si­tat de millo­rar l’atenció a les vícti­mes i d’incórrer en el com­por­ta­ment dels abu­sa­dors. Tot­hom, gai­rebé sense excep­ci­ons, ha reco­ne­gut la gra­ve­tat dels fets ocor­re­guts a Bada­lona. És pre­ci­sa­ment en aquesta ciu­tat on hi ha l’embrió d’una orga­nit­zació espe­ci­a­lit­zada en l’aco­lli­ment d’infants en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat, la Fun­dació Con­cepció Juban­teny (cre­ada l’any 2000), que ara està veient com peri­lla el seu pro­grama d’Abor­datge Inte­gral de l’Abús (AIDA). Les aju­des arri­ben amb comp­ta­go­tes, i de vega­des ni tan sols això.

La Uni­tat AIDA es va enge­gar el novem­bre del 2021 per abor­dar de manera inte­gral qual­se­vol situ­ació d’abús que afecti o bé un menor d’edat, o bé o una per­sona que ha superat la bar­rera dels 18 però que va patir violència anys enrere. Una de les claus de la seva estratègia és l’atenció sobre el nucli fami­liar, no només sobre la víctima. Fins i tot, quan la situ­ació ho per­met, els pro­fes­si­o­nals del pro­grama inten­ten escol­tar també l’abu­sa­dor. Mont­ser­rat Juban­teny és l’ànima de la fun­dació i del pro­grama AIDA. Abans d’apro­fun­dir en diver­ses qüesti­ons, vol dei­xar molt clar que la per­sona que ha patit un abús, ja sigui físic, sexual, psi­cològic o ins­ti­tu­ci­o­nal, “no és un malalt” i per aquest motiu “no par­lem de curar-los, sinó de repa­rar-los, tant la víctima com el seu entorn”. No aban­dona la idea sense repe­tir: “No hi ha un pro­blema men­tal, hi ha un pro­blema emo­ci­o­nal”. A la Mont­ser­rat Juban­teny l’acom­pa­nya en Toni Mora­les, advo­cat, edu­ca­dor social i secre­tari de la fun­dació. Tots dos acu­mu­len una llarga experiència fent cos­tat a infants que han estat abu­sats. Durant vint-i-dos anys, la Fun­dació Con­cepció Juban­teny va pres­tar el ser­vei des de l’hos­pi­tal de Can Ruti, a través de la uni­tat d’abu­sos a menors, detec­tant casos. L’any 2002 van arren­car amb mig cen­te­nar d’usu­a­ris. El 2020 es van aten­dre uns 200, recorda en Toni Mora­les. “Hi arri­ba­ven de tot arreu perquè hi ha havia una man­cança greu d’uni­tats espe­ci­a­lit­za­des”, matisa. Però Can Ruti en va pres­cin­dir en ple auge perquè el depar­ta­ment de Salut hi va des­ti­nar els seus pro­fes­si­o­nals. “Va ser una punya­lada tra­pera”, diu encara ara la Mont­ser­rat Juban­teny, “perquè només ens ofe­rien seguir de franc, o posar-nos una placa de reco­nei­xe­ment, i hi vam renun­ciar”. Després el ser­vei es va tan­car. Durant molts anys, l’atenció als menors vícti­mes d’una agressió només es pres­tava des de Can Ruti, a través de la fun­dació, o via una uni­tat específica a l’hos­pi­tal de Sant Joan de Déu. Actu­al­ment, hi ha tretze uni­tats, repar­ti­des per tot el ter­ri­tori català.

Quan se’ls van tan­car les por­tes de Can Ruti, aquesta acti­vista pels drets de la infan­tesa va reu­nir tots els pro­fes­si­o­nals per anun­ciar-los que ple­gava veles. La seva filla, aco­llida quan era un nadó i poste­ri­or­ment adop­tada, li va fer veure que la vida li havia posat al davant l’opor­tu­ni­tat d’apli­car els conei­xe­ments que havia adqui­rit als Estats Units, al cos­tat de l’experta en teràpia fami­liar, l’argen­tina Cloe Mada­nes. Així va néixer AIDA.

La clau d’aquest pro­grama és la seva meto­do­lo­gia inno­va­dora que inclou experts en dife­rents àrees però evita la psi­quia­tria. La seva fun­da­dora explica que només va ser neces­sari escol­tar els infants ate­sos per arri­bar a la con­clusió de què sovint es tri­ava el camí equi­vo­cat per a ells: “Esta­ven, en línies gene­rals, molt esgo­tats perquè se’ls trac­tava com a malalts, i així ho expres­sa­ven, i perquè s’havien d’entre­vis­tar amb des­co­ne­guts però en canvi la mare s’havia d’espe­rar fora de la sala”. Tant ella com el secre­tari de la fun­dació posen l’accent en el paper de la família ja que tenen molt clar que al nen o nena que ha estat abu­sat “se li torna la vida en blanc i negre. Nosal­tres li pin­tem el verd però és el seu entorn qui li ha de pin­tar la vida de color”, subrat­llen.

La Mont­ser­rat Juban­teny ho il·lus­tra amb un exem­ple vis­cut en pri­mera per­sona: “Arriba un dia una mare molt des­es­pe­rada amb dues bes­so­nes. La gran, de mida, era més madura. Havia lle­git el diari de la ger­mana i havia vist que l’avi li està fent toca­ments. Li va dir a la ger­mana abu­sada que li havien d’expli­car a la mare, que no per­me­tria que tornés a pas­sar. Així van arri­bar a la con­sulta i l’afec­tada va asse­gu­rar que no pen­sava expli­car res. La vam posar a jugar. La mare ens con­firmà que l’avi sem­pre seia al cos­tat de la víctima a mirar la tele, amb una manta a sobre, fes fred o calor. Men­tre la tera­peuta li expli­cava que si havia indi­cis d’abús, havíem d’avi­sar fis­ca­lia de menors i la DGAIA, la petita va aixe­car el cap i va pre­gun­tar: si l’avi va a la presó pel que m’ha fet, l’àvia dei­xarà d’esti­mar-me?”. A la següent sessió ja es va fer par­ti­ci­par l’àvia. “Algú pensa que no s’ha de tre­ba­llar amb aquesta àvia?”, pre­gunta la Mont­ser­rat Juban­teny.

De les con­ver­ses amb els infants van extreure un altre apre­nen­tatge. L’explica la Montse: “Si els pro­fes­si­o­nals no fem ser­vir la paraula abús i el trac­tem com un secret, com volem que els infants tin­guin força per par­lar-ne? De la mateixa manera, si els diem que aque­lla infor­mació no sor­tirà d’aque­lla sala, els estem trans­me­tent el mateix mis­satge de l’abu­sa­dor, que tot que­darà entre aque­lles dues per­so­nes”. Una altra obser­vació repe­tida per les vícti­mes és que “l’entorn hos­pi­ta­lari no els ajuda, sen­ten que no és el seu espai perquè no se sen­ten malalts”. Al pro­grama AIDA es tre­ba­lla amb psicòlegs i també amb tera­peu­tes fami­li­ars, tre­ba­lla­dors soci­als i advo­cats.

El ser­vei que presta la fun­dació a través d’aquest pro­grama és gratuït per a l’usu­ari però es neces­si­ten recur­sos per cobrir el cost dels pro­fes­si­o­nals que els ate­nen. Aquest any 2023 ja s’han atès 150 vícti­mes. En dos anys, les per­so­nes que han pas­sat pel pro­grama es dis­pa­ren fins al miler. Mal­grat els dis­cur­sos que situen tota la infan­tesa en el cen­tre de les polítiques soci­als, la rea­li­tat és més crua i l’orga­nit­zació viu dalt una mun­ta­nya russa pel que fa a la via­bi­li­tat econòmica de la mateixa. “Sem­pre estem patint pels diners, és un con­tinu, i per tant, mai tenim garan­tida la con­tinuïtat del pro­grama”. Els seus res­pon­sa­bles des­ti­nen mol­tes hores a bus­car recur­sos però és un temps que, de tenir aquesta car­peta resolta, podrien dedi­car a for­mar pro­fes­si­o­nals. Ara hi ha una llista d’espera d’uns vint infants. Mont­ser­rat Juban­teny llança un crit d’auxili i asse­gura que la fun­dació res­pi­ra­ria molt més tran­quil·la si apa­re­gues­sin un cen­te­nar d’empre­ses o mece­nes que apor­tes­sin 3.000 euros per cap. A banda de l’atenció inte­gral de la víctima, el Pro­grama AIDA també inclou xer­ra­des de pre­venció de l’abús, habi­tu­al­ment a les esco­les del país que ho sol·lici­ten.

Per poder donar una sor­tida òptima als infants que neces­si­ten l’ajuda d’aquesta fun­dació, també és fona­men­tal la col·labo­ració amb els ser­veis soci­als del ter­ri­tori –“on tro­bem grandíssims pro­fes­si­o­nals”, apunta ella– i de la fis­ca­lia de menors i la DGAIA. Tots els casos en els quals s’observa indi­cis d’abús són posats en conei­xe­ment d’aques­tes dues ins­ti­tu­ci­ons. Des de la fun­dació ate­nen menors de tot el ter­ri­tori català i els pro­fes­si­o­nals es des­pla­cen allà on són reque­rits. Actu­al­ment, l’orga­nit­zació dis­posa d’una petita seu a Ripo­llet però el seu somni seria obrir un local a Bada­lona, la ciu­tat on va néixer la idea i on l’Asso­ci­ació Aste­roide B-612, enti­tat mare i fun­da­dora de la Fun­dació Con­cepció Juban­teny, té una de les tres cases d’aco­llida d’infants vul­ne­ra­bles.

Aquests dos experts recep­ten dos con­sells que són bàsics per repa­rar i pre­veure situ­a­ci­ons de violència: el pri­mer, acce­dir ràpid a un bon pro­fes­si­o­nal quan es detecta una situ­ació anòmala. El segon, pren­dre totes les pre­cau­ci­ons pos­si­bles con­tra les situ­a­ci­ons d’abús que tenen l’ori­gen a les xar­xes soci­als. “Abans els abu­sa­dors llençaven una canya per pes­car. Ara llen­cen una xarxa i tenen mol­tes més opci­ons on fer-ho”, alerta la Mont­ser­rat, qui també lamenta la pèrdua de valors de bona part de la soci­e­tat i el biaix ideològic d’alguns jut­ges i fis­cals, que el patei­xen sobre­tot les noies i dones vio­la­des. En aquest sen­tit, reclama que cap nen abu­sat sigui sepa­rat de la família, a excepció que esti­gui molt jus­ti­fi­cat. “Veiem sovint com s’interna el nen men­tre que es deixa a l’abu­sa­dor seguir a la llar”, es queixa.