Societat

Patrimoni

Talaies de la plana de Lleida

Fars de Ponent

Nou edificacions emblemàtiques de la plana de Lleida s’agermanen per crear una ruta que permet veure el paisatge a vista d’ocell

La nova proposta vol reivindicar el patrimoni arquitectònic i paisatgístic i enfortir la marca “Ponent”

Verticalitat i horitzontalitat es creuen en espais de gran valor patrimonial

El cam­pa­nar de l’església de l’Assumpció de Maria, a les Bor­ges Blan­ques, es va aca­bar de cons­truir a finals del segle XIX amb una curi­osa pecu­li­a­ri­tat: a part de les cam­pa­nes té un far, una llan­terna, que quan cre­mava indi­cava als page­sos dels vol­tants que la fari­nera del poble estava en fun­ci­o­na­ment i, per tant, hi podien dur el blat a mol­dre. “La paraula far s’uti­litza més a la costa, però aquí també en tenim. Durant molt de temps es trans­me­tien mis­sat­ges a través dels jocs de llums dels cam­pa­nars”, explica Àlex Mases, exal­calde de Linyola, impul­sor i actual coor­di­na­dor del pro­jecte Fars de Ponent, que s’ha posat en marxa aquest any.

No es tracta de la tra­di­ci­o­nal ruta turística que es pot fer en un dia, o a peu, sinó d’un ager­ma­na­ment entre dife­rents tala­ies de la plana de Lleida per rei­vin­di­car el seu patri­moni arqui­tectònic, pai­satgístic i emo­ci­o­nal. “L’objec­tiu prin­ci­pal és la pro­moció interna, que els matei­xos veïns ens ado­nem d’una riquesa que pot­ser pel fet de tenir-la tan a prop a vega­des no visu­a­lit­zem prou”, afe­geix Mases. Les silu­e­tes dels cam­pa­nars acom­pa­nyen la vida quo­ti­di­ana dels veïns i veïnes i han vigi­lat de prop i en silenci cerimònies com ara nai­xe­ments, fune­rals, casa­ments... Ara s’hi podrà acce­dir per gau­dir de la vista magnífica que ofe­rei­xen. Un atrac­tiu també pen­sat per als turis­tes de fora, ja que aquesta ini­ci­a­tiva pretén també pro­mo­ci­o­nar les ter­res de Ponent, que quant a des­ti­nació turística en gene­ral estan a la cua de les comar­ques cata­la­nes.

“No volem aca­pa­rar pro­ta­go­nisme, sinó ser un alta­veu de totes les acti­vi­tats que es van fent en aquest ter­ri­tori –que són mol­tes– i aju­dar a des­co­brir el turisme pla­ner, no sols per la nos­tra geo­gra­fia, sinó també per la pro­xi­mi­tat, l’hos­pi­ta­li­tat i la cor­di­a­li­tat de les per­so­nes”, remarca Mases.

La idea de crear aquesta ruta va sor­gir el 2019, quan l’Ajun­ta­ment de Linyola va con­tac­tar amb el Con­sorci de la Seu Vella de Lleida per arri­bar a un acord que per­metés que els visi­tants de l’espai monu­men­tal de la capi­tal pogues­sin anar també a conèixer la talaia excep­ci­o­nal que suposa l’església de Santa Maria de Linyola, i vice­versa. La ini­ci­a­tiva va tenir poc recor­re­gut per culpa de la pandèmia, però enguany es va repren­dre amb la idea d’ampliar-la i crear una xarxa de “mira­dors” ager­ma­nats sota el lema de Fars de Ponent.

Es van deci­dir tres cri­te­ris: que els espais fos­sin visi­ta­bles; que tin­gues­sin algun grau de reco­nei­xe­ment per la seva importància (la majo­ria són béns cul­tu­rals d’interès naci­o­nal, i els pocs que són d’interès local estan en tràmits per acon­se­guir aquesta dis­tinció), i, final­ment, que hi hagués repre­sen­tació de les sis comar­ques que for­men part de l’extensa plana de ter­res llei­da­ta­nes: el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i les Gar­ri­gues. “Tots els interes­sats ens vam posar d’acord molt ràpida­ment, en tres o qua­tre mesos, un fet molt inu­sual quan es tracta de l’admi­nis­tració, que ja se sap que va a un ritme molt lent. L’avan­tatge és que ens ho hem orga­nit­zat nosal­tres matei­xos, sense haver de depen­dre d’ajuts d’altres instàncies”, asse­gura Mases. El resul­tat són nou tala­ies que en molts casos es poden arri­bar a veure l’una a l’altra, i que ofe­rei­xen visi­ons espec­ta­cu­lars del pai­satge, gai­rebé a vista d’ocell.

El seu és un esce­nari pri­vi­le­giat. La regió natu­ral al vol­tant de la ciu­tat de Lleida limita geogràfica­ment pel nord amb la serra del Mont­sec, per l’est amb l’altiplà de la Segarra i pel sud amb les ser­res de Pra­des, la Llena i el Tallat. Forma, doncs, una mena d’amfi­te­a­tre gegant que tin­dria l’esce­nari en les pla­nes dels Mone­gros i que, per tant, per­met veure les que es con­si­de­ren les millors postes de sol de Cata­lu­nya.

Pre­ci­sa­ment el sol és un dels ele­ments cen­trals del pas­sa­port que s’ha creat per fer la ruta i on s’han d’anar sege­llant les visi­tes a cadas­cun dels punts de referència. En la pri­mera de les visi­tes a alguna de les nou tor­res ager­ma­na­des, els visi­tants rebran el pas­sa­port amb una pàgina dedi­cada a cada torre. En cada una de les pàgines s’explica el monu­ment, però hi falta un adhe­siu que es pot reco­llir en el moment de fer la visita. Un cop sege­llats tots els espais, si es fan les nou visi­tes en menys d’un any, es podran acon­se­guir regals.

Ins­pi­ració japo­nesa

Tot el dis­seny gràfic rela­ci­o­nat amb aquest pro­jecte, inclòs el pas­sa­port dels visi­tants, és d’ins­pi­ració japo­nesa, jugant amb el con­cepte de sol ixent i sol ponent, i amb la idea de con­tra­po­sar la geo­gra­fia pla­nera amb els ele­ments ver­ti­cals que supo­sen els cam­pa­nars i les tor­res. També es busca el valor de l’espi­ri­tu­a­li­tat, que és molt evi­dent en el con­cepte de qua­dra­tura del cer­cle. Tal com explica Mases, la terra (el qua­drat) s’acosta a la dimensió celes­tial (el cer­cle), a través de les plan­tes octo­go­nals de la majo­ria dels cam­pa­nars.

Sant Miquel

Os de Balaguer

La Bàrbara, la Concepció, la Miquela i la Mateua són les quatre campanes que habiten l’església de Sant Miquel, amb la peculiaritat que són en un campanar civil, que pertany al poble, tot i que està integrat al conjunt monumental. El campanar hexagonal per fora i cilíndric per dins és un dels més visitats pels campaners i campaneres de Catalunya.

Església de l’Assumpció

Les Borges Blanques

Tot i que l’església va ser consagrada el 1727, no va ser fins al segle següent que es va construir el campanar, acabat el 1899. Es va fer en dues fases, la primera fins a la balconada i la segona fins al cim, de 50 metres, coronat per un far que és el que s’utilitzava per indicar als pobles del voltant que la farinera funcionava i que hi podien dur la collita.

Santa Maria de l’Alba

Tàrrega

El campanar de planta quadrada i torre de vuit cares fa gairebé 50 metres i té set campanes, una de les quals molt grossa. Es va projectar a finals del segle XVII, quan l’antic campanar es va enfonsar sobre l’església anterior, i es va haver de refer tot. Les obres van durar set dècades.

Santa Maria

Cervera

El campanar gòtic d’uns cinquanta metres d’alçària s’aixeca per sobre de la col·legiata de Santa Maria i la paeria, amb una espectacular visió del conjunt des de la plaça Major de la ciutat. Sortint de la teulada del temple es poden observar els vuit costats iguals del campanar, amb les arestes ressaltades, a semblança del de Lleida.

Convent de Sant Bartomeu

Bellpuig

El campanar d’aquest convent, del segle XVI, té la peculiaritat que l’escala de cargol té els esglaons (97) encastats a la paret pels extrems exteriors, mentre que en els interiors formen un passamà, de manera que s’evita una columna central i es deixa lliure el buit o ull de l’escala. Això fa que des de l’inici es pugui veure la llum del sol a dalt de tot.

Església de Santa Maria

Linyola

La torre de 30 metres que serveix de campanar d’aquesta església té 125 esglaons en la seva escala de cargol. A dalt de tot hi ha una terrassa que permet tenir una visió panoràmica de 360 graus de la gran esplanada de l’Urgell. Per això es coneix aquest edifici com a “catedral del pla”. Precisament les actuacions de millora que s’han anat fent els últims anys en la parròquia, com ara la instal·lació de plafons informatius sobre el paisatge a la terrassa mencionada, van ser el detonant de la creació de la ruta dels Fars de Ponent.

Finalitzada en el segle XVI, l’església parroquial de Linyola es va convertir en una referència majestuosa arquitectònica i espiritual de la demarcació històrica del Mascançà, i va contribuir a reforçar la capitalitat de la vila. Tota la pedra per a la seva construcció va ser portada per traginers des de les Garrigues i, posada en context, la magnitud de l’obra seria com construir, avui dia, un estadi olímpic per a una població de 2.800 persones. Des de la seva construcció, l’obra va estar envoltada de polèmica, ja que durant força temps va enfrontar els veïns del poble i el mestre d’obres. Els documents que es conserven han permès descobrir interessants detalls del context històric. Com a peculiaritat, el campanar s’il·lumina de color vermell durant la diada de Sant Jordi.

Església de Santa Maria la Major

Balaguer

Emplaçada en un espai excepcional, un dels tossals que dominen la ciutat de Balaguer, aquesta construcció gòtica aixecada sobre una mesquita i un oratori romànic té un campanar amb 153 esglaons que porta a un balcó privilegiat sobre la plana de l’Urgell i les serralades del Prepirineu.

La Seu Vella

Lleida

Amb una alçària de 60 metres, el campanar de la Seu Vella de Lleida té una escala cargolada amb 238 graons que permeten arribar al capdamunt. Les panoràmiques un cop a dalt són úniques i compensen l’esforç de la pujada. El campanar, de planta octogonal i construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV, destaca en la silueta del conjunt monumental de la catedral i el castell de la Suda, l’epicentre de la ciutat. Està documentat que en els seus orígens eren onze les campanes encarregades d’anunciar els dies de festa i els de dol, tot i que en l’actualitat només se’n conserven dues: la majestuosa Silvestra, construïda el 1418, i la Mònica, del 1486, any en què també es van mecanitzar els sons horaris. La primera marca les hores i la segona, que va haver de ser transportada fa uns anys a Àustria per ser restaurada, marca els quarts. Un conjunt de cinc campanes més, foses a mitjan segle XX, sonen plegades en festivitats assenyalades. Els seus noms són Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima. El campanar està coronat amb pinacles i arcbotants gòtics i gàrgoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.