Medi ambient

energia

Veuen lentitud per substituir la nuclear el 2030

La demanda elèctrica de Cata­lu­nya ha estat coberta el 2022 en un 53,3% per l’ener­gia nuclear. Els cicles com­bi­nats de gas han sub­mi­nis­trat el 18% men­tre que la coge­ne­ració ha cobert el 8,2%. Pel que fa a les reno­va­bles, la hidràulica ha gene­rat el 5,95% de demanda; l’eòlica, el 5,6%; i la foto­vol­taica, un 0,92% sense comp­tar les ins­tal·laci­ons d’auto­con­sum. En dar­rer terme, el biogàs i la bio­massa han cobert el 0,4% de la demanda. Són les dades que ha pre­sen­tat la dar­rera set­mana de juny l’Obser­va­tori de les Ener­gies Reno­va­bles de Cata­lu­nya en un informe en què con­clou que “sense un des­ple­ga­ment deci­dit de les dues ener­gies reno­va­bles amb més capa­ci­tat de gene­rar, la solar foto­vol­taica i l’eòlica, s’allu­nya la pos­si­bi­li­tat de subs­ti­tuir amb reno­va­bles autòcto­nes la gene­ració nuclear quan es pro­ce­deixi al seu tan­ca­ment”, pre­vist entre el 2030 i el 2035.

Després de vuit anys en què només havia entrat en fun­ci­o­na­ment un únic molí eòlic a Cata­lu­nya, el 2022 s’han posat en ser­vei 97,94 MW eòlics, un des­blo­queig que des­taca l’obser­va­tori jun­ta­ment amb el fet que en un any s’ha ins­tal·lat més ener­gia solar d’auto­con­sum a les teu­la­des domèsti­ques que en les dar­re­res dues dècades. Com a pla­ta­forma pro­mo­tora d’ener­gies reno­va­bles inte­grada també per les patro­nals d’aquest sec­tor, però, fa un balanç nega­tiu perquè reclama des­blo­que­jar i fer pos­si­bles més parcs solars i eòlics de grans dimen­si­ons. Con­si­dera que l’escull és “el coll d’ampo­lla” que suposa la tra­mi­tació dels pro­jec­tes, que con­si­dera lenta i fei­xuga. D’una car­tera poten­cial de 6.686,13 MW eòlics en 172 parcs “només s’estan tra­mi­tant efec­ti­va­ment 799,18 MW”, lamenta. Pel que fa a la solar, d’una car­tera poten­cial de 578 parcs de 8.200,44 MW que ocu­pa­rien 15.076,61 hectàrees de ter­ri­tori, “només s’esta­rien tra­mi­tant efec­ti­va­ment un 28,2%” dels pro­jec­tes, con­clou. L’obser­va­tori adver­teix que els pro­mo­tors energètics estan tirant enrere pro­jec­tes tant “per la incer­tesa econòmica i finan­cera com per la per­cepció de l’admi­nis­tració cata­lana com a poc efi­ci­ent i reso­lu­tiva”. En cap moment de l’informe s’esmenta com un dels obs­ta­cles la crei­xent opo­sició de muni­ci­pis i comar­ques afec­ta­des per una implan­tació, sobre­tot, de grans parcs foto­vol­taics que con­ver­ti­ran milers d’hectàrees agrícoles en “polígons” energètics.

Cata­lu­nya con­ti­nua endar­re­rida pel que fa a biogàs i bio­massa, ener­gies que a Europa supo­sen el 60% de les reno­va­bles. La potència avui és de 500 MW però se’n pre­ve­uen enguany 146 més. En geotèrmia l’obser­va­tori demana can­vis per apro­par-se al crei­xe­ment euro­peu –men­tre que Cata­lu­nya ha cres­cut un 20% el 2022 en apro­fi­ta­ment de la calor del sub­sol França ho ha fet en un 73% i Àustria en un 59%–. Les difi­cul­tats de tra­mi­tació, però també les taxes que hi apli­quen els ajun­ta­ments, serien les raons.

En dar­rer terme, l’obser­va­tori recorda el poten­cial ocu­pa­ci­o­nal de les reno­va­bles i la tran­sició energètica. El 2022 s’ha cons­ta­tat un dèficit de 19.000 pro­fes­si­o­nals espe­ci­a­lit­zats en aques­tes ins­tal·laci­ons tenint en compte que, fins al 2050, es pre­veu una demanda de 4.000 pro­fes­si­o­nals anu­als, més de 37.500 fins a l’any 2030.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.