El TSJC imposa més castellà perquè considera que la immersió no és aplicable
Assegura que el sistema només és aplicable si hi hagués un model lingüístic educatiu binari i que cal respectar la cooficialitat
Simó censura que “s’excedeix” en les seves funcions perquè el tribunal “no té reconeguda la funció pedagògica”
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que la immersió lingüística a les escoles catalanes només es podria aplicar si hi hagués l’opció de dos règims lingüístics, però no en un sistema únic com el català. Ho diu en l’argumentació de les tres sentències que la setmana passada ja va filtrar i que afecta a tres grups concrets on estipula s’ha de fer com a mínim una assignatura troncal no lingüística en castellà, a banda de la de llengua castellana. Per fer-ho, es basa en les seves pròpies sentències anteriors, que alhora es basen en sentències prèvies del Tribunal Constitucional (TC)sobre la matèria i que partien de la sentència de l’Estatut del 2010.
El tribunal diu que la presència del castellà és “insuficient” i “no adequada” en els centres escolars afectats. També diu que la llei 8/22 i el decret llei aprovats l’any passat que establien el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular són inconstitucionals.Però no es planteja l’aplicació de la sentència a tot el sistema educatiu, sinó només als casos concrets dels alumnes que ho han reclamat, i per això no cal presentar una qüestió d’inconstitucionalitat, com sí que va passar amb les reclamacions que pretenien aplicar el 25% de castellà a tot el sistema.
Segons els magistrats, el sistema d’immersió lingüística “podria tenir viabilitat” en un sistema binari o d’opció lingüística, però “presenta uns límits en un model únic integral d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes”. Per això, diu que en un sistema únic “cal respectar la cooficialitat de les llengües, i el dret dels alumnes a rebre un mínim d’ensenyament en castellà”. De fet, el tribunal diu que no pot obviar-se que “existeixen situacions de mobilitat d’alumnes que només estan transitòriament en el sistema educatiu català, i per això no poden crear-se etapes educatives d’immersió que puguin perjudicar aquests alumnes”.
L’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), que ha defensat algunes d’aquestes famílies, ha comunicat aquest dimarts que ha rebut dues noves sentències favorables referents a dues escoles de Vilanova del Vallès i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Amb aquestes ja hi ha escoles de Palamós, Sant Pere de Ribes i Barcelona que han d’aplicar aquest sistema.
La consellera d’Educació, Anna Simó, ha lamentat que el TSJC hagi entrat dues vegades en campanya i ha considerat que “s’excedeix” en les seves funcions perquè el tribunal “no té reconeguda la funció pedagògica” i està “suplantant funcions” dels poder “legislatiu i executiu”.
La consellera ha refermat que l’executiu català tirarà endavant el decret que va anunciar ahir i que aquesta mesura “no es veurà afectada” per les decisions dels tribunals.També ha reiterat que presentaran un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Cs contra el nou decret
La diputada de Cs al Parlament Anna Grau no descarta portar als tribunals el nou decret “infame” del Govern per remarcar el caràcter vehicular del català i reforçar la seguretat jurídica als centres. En roda de prems des del Parlament, Grau ha reivindicat que el partit “a diferència del PP i del PSOE, que no són de fiar, actuarà a través de totes les vies per aturar el decret hispanòfob que vol posar les escoles i els mestres a treballar per Plataforma per la llengua”. Grau també ha lamentat que el decret estableix com a requeriment el C2 de català per accedir a la funció pública docent a partir del curs 2025-2026.
