Societat
Els pobles més benestants
Els municipis catalans de més de 500 habitants amb el millor índex socioeconòmic territorial són Matadepera (Vallès Occidental), Castellolí (Anoia) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
A l’altre extrem hi ha Barbens (Pla d’Urgell), Salt (Gironès) i Seròs (Segrià), segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya
Els indicadors sobre la situació laboral, el nivell d’educació, la immigració i la renda de la població mostren que els municipis catalans de més de 500 habitants amb el millor índex socioeconòmic territorial (conegut com a ITS) són Matadepera (Vallès Occidental), Castellolí (Anoia) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Segons les dades publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), en l’altre extrem, entre els municipis amb l’IST més baix, hi ha Barbens (Pla d’Urgell), Salt (Gironès) i Seròs (Segrià). Les dades mostren que la renda mitjana més alta anual és a Matadepera (22.806 euros), mentre que la més baixa és a Salt (9.468 euros). Així doncs, 13.338 euros separen la renda més alta de la més baixa.
L’Idescat informa, a més, que hi ha 37 municipis amb un IST alt, que supera en més de 20 punts la mitjana catalana, i 31 amb un IST baix, 20 punts per sota de la mitjana. Els que tenen millor nivell socioeconòmic són 12 de la zona metropolitana, deu de les comarques centrals i sis de l’Alt Pirineu i Aran. En canvi, pel que fa als municipis amb un nivell socioeconòmic més baix, 16 estan situats a Ponent i nou a les comarques gironines.
La majoria dels municipis de Catalunya, però, estan en el nivell que es considera mitjà-alt d’índex socioeconòmic territorial. Es tracta de 527 localitats, repartides per tot el país, excepte a les Terres de l’Ebre. Finalment, 352 municipis tenen un IST mitjà-baix, i precisament la majoria són els de l’Ebre.
Al Pallars Sobirà tots els municipis tenen un nivell socioeconòmic per sobre de la mitjana catalana, mentre que a la Cerdanya, el Pla de l’Estany, el Moianès, el Solsonès i la Segarra l’hi tenen nou de cada deu localitats. En canvi, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià estan per sota de la mitjana, i al Baix Penedès, el Baix Ebre i la Terra Alta hi estan nou de cada deu.
Pel que fa a la població ocupada, que és del 64% al conjunt de Catalunya, els nivells més alts són a Vila-sana (81,1%) i Castellolí (80%), i en canvi els més baixos a Talarn (30,7%) i Lloret de Mar (44,5%). Les localitats analitzades amb més treballadors de baixa qualificació són Sant Pere Pescador (35,2%) i Ullà (29,8%), mentre que a la inversa lideren la llista, de nou, Matadepera (2,6%) i Sant Cugat del Vallès (3,9%).
Els indicadors concrets analitzats de nou per l’IST mostren que la població jove sense estudis postobligatoris és d’un 26,6% a Catalunya, però arriba al 60,9% a Torres de Segre i al 57% a la Jonquera, i es redueix fins al 5,4% i el 8,2% a Matadepera i Sant Cugat, respectivament.
Pel que fa al percentatge de gent de més de 20 anys que presenten un nivell d’estudis baix –que és del 14% a tot Catalunya–, lideren el rànquing la Fatarella (33%) i Vilalba dels Arcs (31,6%), mentre que on n’hi ha menys és a Lladó (3,3%) i, en consonància amb el nivell de renda, Matadepera (3,9%).
Finalment, els municipis catalans amb més estrangers de països de renda baixa o mitjana són Guissona (51,8%) i la Portella (40,4%), mentre que els que en tenen menys són Castellolí (0,6%) i Maspujols (1,1%). La mitjana catalana, segons les darreres dades recollides per l’Idescat, se situa en el 13%.