El viacrucis prioratí amb més personalitat

Com en la majo­ria de pobles i ciu­tats, Cor­nu­de­lla de Mont­sant cele­bra el seu via­cru­cis el diven­dres sant al matí. La tra­dició no té cap secret ama­gat, i com en altres con­tra­des surt de l'església per pujar la mun­ta­nyeta del Cal­vari. Un cop allí es canta la salve a la Mare de Déu de Siu­rana i en el camí de tor­nada «abans es resava el rosari, però ara es fan uns cants o s'està en silenci», explica Maria Mont­ser­rat Domingo, veïna de Cor­nu­de­lla. Però el que fa espe­cial aquest via­cru­cis és l'entorn en què té lloc. El camí cap al cal­vari es fa entre camps d'amet­llers flo­rits i amb els per­fils del Mont­sant i de Siu­rana a un cos­tat i l'altre; un fet que el nodreix d'una per­so­na­li­tat pròpia d'entre tots els que se cele­bren al Pri­o­rat. Però com que la cli­ma­to­lo­gia no es pot con­tro­lar, si el diven­dres sant plou no hi ha més remei que cele­brar-lo din­tre l'església.

Tot i l'entorn ideal en què es desen­vo­lupa el via­cru­cis, Maria Mont­ser­rat Domingo reco­neix que el nom­bre de per­so­nes que hi par­ti­ci­pen «ha dis­minuït, i això que és una de les cele­bra­ci­ons reli­gi­o­ses de Set­mana Santa que té més gent». I és que, tal com ella recorda, «ja no hi ha tanta gent a les esglésies». Tot i això, el via­cru­cis con­ti­nua sent una de les tra­di­ci­ons més arre­la­des a Cor­nu­de­lla de Mont­sant aquests dies i la que té més par­ti­ci­pants. Abans, fins i tot se cele­brava el Diu­menge de Rams a la tarda, però amb el temps això s'ha per­dut.