Medi ambient

Medi Ambient

El fènix de Tous, l’alzina renascuda

Una alzina emblemàtica de més de 450 anys que va quedar calcinada en un incendi el 2021 ha pogut rebrotar gràcies a la cura que n’han tingut els veïns de Sant Martí de Tous

L’alzina de Can Gol està situada dins de l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Miralles-Queralt, a l’Anoia

El propietari confia que se’n tingui cura perquè en el futur hi hagi un arbre semblant

Eren les quatre de la tarda del 25 de juliol del 2021 quan l’Ajuntament de Sant Martí de Tous va comunicar que el gran incendi de la població propera de Santa Coloma de Queralt, que ja havia cremat més de 800 hectàrees, semblava que estava perdent intensitat. Els veïns, que havien vist l’enorme dimensió de les flames que avançaven per la serra de Queralt, per una estona van respirar tranquils. Però aquella bona notícia va durar poc, perquè la mateixa tarda es va aixecar un vent de marina que va tornar a revifar l’incendi amb força. El foc no va arribar al poble, però els bombers van haver de treballar de valent per evitar-ho i es van haver de desallotjar algunes masies.

Així ho recorda Josep Gual, l’amo dels terrenys on hi havia la gran alzina de Can Gol, un dels símbols més emblemàtics del poble, situada prop d’una cruïlla de camins i vora la riera de la Roqueta, a uns tres quarts d’hora caminant, al sud del nucli urbà. Cap a les vuit del vespre d’aquell dia, la notícia s’escampava com l’incendi: l’alzina –que tenia més de 450 anys, feia 12 metres d’alt i una capçada de 20 metres– s’havia cremat i s’havia convertit en un esquelet fumejant.

“Quan ens van dir que l’alzina s’havia cremat no m’ho vaig creure, bàsicament perquè no està situada en una zona gaire boscosa. Però el que va passar va ser que el foc hi va arribar somort, per terra, i segurament una guspira hi va caure a dins”, explica l’actual regidor de Medi Ambient, Cultura i Promoció Econòmica, Oriol Ribera.

L’alzina ja estava molt malalta, de fet tenia algunes branques apuntalades i s’hi havien fet intervencions contra plagues d’insectes. “Cada any feia més mala pinta”, explica Martí Vidal, membre de l’Associació de Defensa Forestal de Tous i veí proper a la zona on hi ha l’alzina. “Com que el tronc era buit per dins, s’hi havia acumulat molta vegetació i matèria orgànica, i això va fer que cremés tota. Però al mateix temps, com que s’hi van formar brases a dins, s’hi va haver de posar molta aigua, i segurament això va fer que les arrels, que són molt profundes, agafessin força”, afegeix.

Per la seva banda, Josep Gual pensava que l’alzina es moriria abans de vella que no pas en un incendi. De fet, fa 70 anys també hi va haver un altre foc a la zona i l’arbre es va salvar. “La meva família sempre l’havia estimat molt i el 1995 vam començar les peticions perquè fos reconeguda com un arbre monumental. Finalment, el 2000 va ser catalogada i des de llavors la Generalitat n’havia anat tenint cura”, explica. “Quan era vailet, devia tenir uns deu anys, vaig escoltar una conversa del meu avi en què explicava que quan ell era jove uns treballadors li havien proposat tallar-la per fer-ne llenya, però ell no va voler i va contestar que l’arbre portava tota la vida allà i que hi continuaria sent”, recorda.

L’alzina de Can Gol, que està situada dins de l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Miralles-Queralt, no era només un arbre estimat per la família Gual, també era un lloc molt freqüentat pels veïns del poble. S’hi havien fet propostes de matrimoni i casaments, solia ser punt de reunió per a esplais i colònies, escenari de berenars populars i molts adults recorden haver pujat a les seves branques. “Tota la gent del poble tenia una relació d’amor amb l’alzina de Cal Gol i quan se’t crema un símbol fa mal”, deia la primavera passada l’anterior regidor de Medi Ambient, Pau Mir, quan es va anunciar que l’alzina havia rebrotat.

S’ha dit que ho va fer gràcies a les cures del veïns, però el cert és que els primers rebrots van sortir sols a finals de l’any passat. Ara bé, quan la gent del poble ho va veure, sí que s’hi van abocar molts esforços –i aigua– per garantir la seva supervivència. Membres de l’ADF, de la brigada municipal i voluntaris van tenir-ne cura i a la primavera ja hi havia la seguretat que els brots eren resistents i podrien tirar endavant. “Les alzines normalment rebroten, fins i tot quan les talles de soca-rel, però que ho facin quan s’han cremat ja no és tan habitual”, indica Josep Gual, que abans de l’incendi no li donava més de dos o tres anys de vida. “Ha fet com una au fènix i ha ressorgit de les seves cendres”, afegeix Martí Vidal. Tot dos, però, es mostren sorpresos de la fama que ha adquirit l’arbre ara que ha rebrotat. “A la gent de ciutat l’emociona tot això, però els que vivim de la terra ja sabem que els arbres tenen el seu cicle vital. El que sí que és cert és que les alzines potser les valorem una mica més; de pins n’hi ha milers, i d’alzines desenes. Com els roures, són arbres diferents. Això es veu amb els noms dels indrets: aquí tenim el bosquet de les alzines, o la roureda, però no tenim cap indret que es digui pineda”, assegura el responsable de l’ADF. “Les altres alzines petites i altres arbres que es van cremar en l’incendi també eren éssers vius, però aquests no s’han fet tan famosos”, bromeja Gual. El propietari del terreny on hi ha l’alzina confia que ara que ha rebrotat la Generalitat continuarà encarregant-se que tiri endavant. I que en un futur s’acabi convertint en un arbre com el que hi havia.

Alzines de relleu

Mentre l’alzina de Can Gol –que rep el món d’una masia abandonada que hi ha just davant– continua creixent, ja n’hi ha un parell de “recanvi” per als amants d’aquests arbres majestuosos. La primera precisament es troba molt a prop, i segurament és filla de l’arbre centenari. Fa 40 anys, un jove Josep Gual va veure que en aquella zona n’estaven creixent unes quantes, d’alzines. “Vaig triar la més forta i en vaig tenir cura. Vaig treure les del voltant perquè pogués créixer amb més força, i ara ja té una mida bona”, recorda. Aquesta, tot i la proximitat de les flames, no es va cremar en el foc del 2021. L’altra, tal com indica Oriol Ribera, és la de la Creu de Terme de la Passada, que es troba a l’oest del nucli pel camí del Mas de Tous, també té una mida considerable i està completament sana.

Calcinada en un incendi que va cremar 1.657 hectàrees

Com si fos un presagi, la caminada popular que es va fer a Sant Martí de Tous l’estiu del 2022, un any després del gran incendi, va tenir per lema Rebrotem. I això és el que ha fet precisament l’alzina de Can Gol, per a alegria de tothom. En un primer moment ningú confiava que l’arbre, que va quedar partit i calcinat, pogués sobreviure. Tot i això, tècnics de l’empresa pública Forestal Catalana van avisar que no es donés per perdut completament, perquè tenia arrels profundes. En aquells focs a la Baixa Segarra es van perdre 1.272 hectàrees de vegetació forestal, 380 d’agrícoles i 5 de sòl urbà. Per fer-nos-en una idea, la superfície cremada vindria a ser com 1.380 illes de l’Eixample de Barcelona. Va ser l’incendi més important d’aquell any i, tot i que els danys en el patrimoni natural van ser enormes, per fortuna no hi va haver cap víctima mortal. Els pagesos hi van tenir una participació activa, llaurant els camps propers a petició dels equips de bombers per ajudar a controlar les flames. La gran columna de fum que es va aixecar, i que es va convertir en el pirocúmul convectiu més alt documentat mai a Catalunya, es va veure des de molts quilòmetres de distància. Aquest fenomen va provocar turbulències i vents que van fer les flames incontrolables, fins al punt que els bombers es van haver de retirar del front de l’incendi per seguretat. Ara bé, de la mateixa manera que el vent va agreujar el sinistre, la pluja del 26 de juliol i dels dies posteriors va contribuir a extingir-lo. Tot i això, i malgrat que el final del juliol va ser força plujós, el foc no es va donar per extingit completament fins al 20 d’agost, gairebé un mes després del seu inici. La majoria de les zones cremades eren de bosc, però l’afectació agrícola de més de 300 hectàrees va ser un cop important per als pagesos de la zona, que aquest any també ho estan passant molt malament per culpa de la sequera. “Aquest 2023 és un annus horribilis, per la sequera. Aquí bàsicament tenim cereals i conreus de secà, i per la manca de pluja no hem fet collita. Es diu que els pagesos sempre ploren i al final sembla que serà amb raó”, conclou Martí Vidal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.