Flix vol fer un camp de regates amb un nou moll al pantà ja descontaminat
El Ministeri per a la Transició Ecològica retira les últimes planxes de contenció de les més de 2.000 que hi havia a l’embassament durant el procés de descontaminació
Al febrer passat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va donar per acabades les obres de descontaminació del pantà de Flix que s’han perllongat més de dues dècades i ara l’Ajuntament a té sobre la taula un ambiciós projecte per convertir la zona en un “camp de regates”, amb un moll d’accés “al riu de dalt”, com li diuen els flixancos, ha explicat a l’ACN l’alcalde Francesc Barbero.
Amb unes setmanes de retard sobre l previst el ministeri ha acabat el desmuntatge de les últimes planxes de les més de 2.000 que confinaven la zona que estava contaminada per l’empresa química Ercros i Barbero destacava que Flix ha recuperat “la visió d’un riu de dalt completament lliure, sense els obstacles que es van construir per a la descontaminació”. En tot el procés es van retirar 73.322 metres cúbics de llots tòxics, segons les dades d’Acuamed, i hi ha calgut depurar prop de 3,3 milions de metres cúbics d’aigua, tres vegades el volum del recinte descontaminat.
Juntament amb la Federació Catalana de Rem, el Club Nàutic de Flix i l’IDECE (Institut per al Desenvolupament de les Comarques Ebrenques), es vol crear un gran accés al pantà perquè ara no en té cap. El nou moll serà el pas previ per construir un camp de regates de banc mòbil. “Pensem que, a mitjà termini, pot suposar un revulsiu econòmic, esportiu, d’oci i de turisme a la zona, i que ens permetrà recuperar aquest espai fins ara tan oblidat”, ha assegurat Barbero.
La proposta també inclou aconseguir la reobertura de la resclosa de la central hidroelèctrica que conflueix en aquest mateix espai, connectar els dos trams de l’Ebre a Flix i oferir un nou tram de navegació, de 15 quilòmetres. L’Ebre és poc conegut al seu pas pel municipi, però Flix no renuncia a formar part del canal navegable, que acaba al poble veí d’Ascó. “És un altre tema que haurem de plantejar més a llarg termini, que la nuclear deixi de ser un obstacle a la navegació s’haurà de superar en un moment o altre”, ha reivindicat el batlle.
Lliçó apresa
Mentre el complex químic de Flix busca les eines i les oportunitats per ressorgir i reindustrialitzar-se, al municipi tenen clar que la contaminació provocada per la fàbrica química no es pot repetir. L’alcalde Francesc Barbero ha recordat que “la legislació, sortosament, no és la mateixa que fa cent anys, o que fa cinquanta o quaranta”, i que qualsevol activitat industrial a Flix, o on sigui, avui en dia està “molt més controlada”. “La legislació és més estricta i com a qualsevol indret, tot el que sigui que s’acabi fent per aquest relleu industrial complirà amb les normatives, com no pot ser d’altra manera”, ha afegit.
La retirada de les planxes d’acer ha calgut l’autorització de l’Audiència Nacional, que investiga el cas de corrupció Frontino, que va esquitxar Acuamed i el projecte de descontaminació del pantà de Flix.
La contaminació dels fangs es va descobrir el 2004. El 2015, quan ja s’havien extret menys de 700.000 metres cúbics de llots tòxics, l’adjudicatària de l’obra, es van donar les obres per acabades. Però faltaven encara per retirar uns 80.000 metres cúbics més i aquesta maniobra va inflar el cost real del projecte, que ja era d’uns 160 milions d’euros. El cas Frontino investiga si la mateixa empresa i exdirectius d’Acuamed se n’haurien beneficiat. El govern espanyol va haver d’aportar 46 milions d’euros addicionals per retirar els fangs contaminats pendents i els treballs es van allargar fins al 2019.
