17-A, l’hora de les víctimes
El govern estudia l’última proposta de l’associació que ha treballat pels drets dels afectats en els atemptats de la Rambla i Cambrils
La petició de millora dels protocols per actuar en casos d’atacs terroristes és assumible però es veu més complicat una oficina de la víctima i una llei específica
La Uavat continua insistint tot i la dissolució
El govern de la Generalitat, a través de les conselleries de Justícia i Interior, està estudiant introduir modificacions en el protocol d’atenció a les víctimes en casos d’emergència, com són els atemptats terroristes. De moment és, només, un compromís i aquest neix de la reunió que el mes de juny van mantenir representants de l’administració catalana amb els membres la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme, Uavat, creada arran dels atemptats a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils, del 17 i 18 d’agost del 2017.
La trobada va tenir lloc pocs dies després que els responsables de la Uavat convoquessin la premsa per anunciar el cessament de la seva activitat. El motiu que es va esgrimir va ser la seva decepció amb l’actuació de les administracions davant els seus requeriments a millorar la política d’atenció a les víctimes de terrorisme. Ara, però, la cosa sembla que ha canviat a millor.
Fonts del govern consultades per aquest diari reconeixen que, a resultes de la reunió del mes de juny, s’està “estudiant com incorporar les seves demandes –les de la Uavat en els actuals protocols d’incidents amb víctimes múltiples”. Ara com ara funciona a Catalunya un protocol d’atenció a persones davant emergències greus (Apcat) però no és específic per a víctimes d’actes terroristes, com demana la Uavat.
Segons aquest protocol, un afectat es defineix com a persona que, com a conseqüència d’una emergència greu o d’una situació de crisi, pateix un dany que li causa un impacte físic, psicològic o social, així com l’establiment de diferents nivells d’afectació com ara els afectats directes, familiars, intervinents o comunitat. També especifica que un incident de múltiples afectats és el que implica sis ferits greus o 10 traslladats a equipaments hospitalaris.
Desconeixement, encara
La necessitat d’un protocol clar sobre la qüestió surt de l’experiència viscuda arran de l’atemptat a la Rambla i Cambrils, en què encara hi ha desenes de víctimes que encara no saben que ho són o que no han estat identificades per les autoritats per notificar-los els drets que els assisteixen.
En la sentència de l’Audiencia Nacional sobre els fets, es parla de 345 ferits, però en el sumari n’apareixen 123 que no surten al text legal, fet que els deixa en una gran indefensió davant possibles reclamacions. En canvi, si es disposa d’un protocol clar que identifiqui de manera precisa què és una víctima de terrorisme, se la podrà identificar des d’un primer moment de manera clara i no perdre’n el rastre en posteriors fases dels procediments judicials que es posen en marxa arran dels atemptats.
El protocol específic és la primera de les demandes que es van posar damunt la taula en la reunió del juny. La Uavat també va plantejar dues qüestions més de gran rellevància; la necessitat de crear una oficina d’atenció a les víctimes d’atemptats terroristes, per posar fi a la desatenció actual, i l’elaboració d’una llei sobre les víctimes de terrorisme.
Una qüestió complexa
Sobre aquestes dues últimes demandes, les mateixes fonts del govern que han confirmat l’existència de la reunió han estat més cauteloses en la valoració assegurant que “s’estudia l’abast del tema”, que es considera de gran complexitat. Un dels fets que ho compliquen és el marc competencial i quin marge de maniobra tindria el Parlament en una matèria que és competència estatal, com ho demostra el procediment de fixació dels estats d’alerta terrorista, que correspon al Ministeri de l’Interior.
La falta d’eines com aquesta és el que va portar la Uavat a anunciar al maig la seva dissolució en no poder avançar en la identificació i protecció de les víctimes del doble atemptat de l’agost del 2017. La llei de protecció de dades també es va convertir en un mur infranquejable en la recerca dels afectats.
El TS revisarà el cas al novembre
El Tribunal Suprem ha convocat per al 15 de novembre les parts que han presentat un últim recurs de cassació a la sentència de l’Audiencia Nacional sobre els fets del 16, 17 i 18 d’agost del 2017 a Alcanar, la ciutat de Barcelona i el municipi de Cambrils.
Aquest serà l’últim esglaó jurídic del cas que va acabar amb la condemna de Mohamed Houli Chemlal, Saïd ben Iazza i Driss Oukabir. Chemlal té una condemna a 43 anys de presó i Oukabir, a 36, amb un compliment màxim de 20. Pel que fa a Ben Iazza, ja gaudeix de llibertat després d’haver complert a la presó quatre dels vuit anys a què va ser condemnat. Es va demanar la seva expulsió del territori espanyol però l’Audiencia Nacional ho va desestimar.
Els tres condemnats van portar el recurs contra la sentència al Tribunal Suprem, i a aquesta instància també va recórrer Francisco Javier Martínez, el pare del nen de tres anys que va morir a la Rambla, així com dues acusacions particulars que representen un grup de mossos, per un costat, i un mosso que litiga en solitari.
Minut de silenci a les deu del matí de demà
El pla de l’Os tornarà a ser demà a les deu del matí el lloc on s’aplegaran les víctimes i els seus familiars per dur a terme un emotiu minut de silenci en record de les persones que hi van morir pel brutal atac amb una furgoneta.
Organitzat per l’Ajuntament de la ciutat, el lloc d’encontre serà damunt el mosaic de Miró, a tocar del memorial que hi ha al terra del passeig amb la llegenda “Que la pau et cobreixi, oh ciutat de pau”. El lloc és el mateix on s’ha dut a terme l’homenatge cada any. Durant la celebració del minut de silenci de l’any passat, els crits d’una persona exigint a les autoritats saber la veritat sobre les causes de l’atemptat van trencar el moment de recolliment i van ser motiu, els dies posteriors, d’una encesa polèmica política. Els crits van rebre el suport de desenes de persones que duien papers amb el lema “Exigim la veritat”.
