Societat

Barcelona

Festa ‘sans’ aturador

Acabada la festa major de Gràcia, el barri de Sants pren el relleu a la gresca durant tota la setmana oferint una variada i singular oferta de carrers engalanats on es viu una celebració més tranquil·la

Els veïns volen evitar la massificació de l’altra festa major d’agost de la ciutat i celebren que encara no surten “a les guies turístiques”

És un fet que crida l’atenció, que la festa major d’una ciu­tat com Bar­ce­lona, amb 1,6 mili­ons de per­so­nes, es dugui a terme durant un cap de set­mana llarg del mes de setem­bre i, en con­tra­po­sició, les fes­tes majors dels bar­ris d’aquesta ciu­tat, amb menor dimensió i mides, durin tota una set­mana sen­cera, com si el germà petit fos més que el gran.

D’aquesta manera, quan l’agost tomba en el seu equa­dor més enllà del dia 15, la capi­tal del país entra en una dinàmica de festa major en què enllaça dues set­ma­nes segui­des. Si fins ahir va ser el torn de Gràcia i els seus car­rers enga­la­nats, amb més de 900 actes i milers de per­so­nes pas­se­jant-s’hi de dia i diver­tint-s’hi de nit, des de dis­sabte pas­sat i fins diu­menge vinent el sarau, i també l’enga­la­na­ment de la via pública, s’ha tras­lla­dat al barri de Sants. I que no pari la festa, que sem­bla que si no hi ha diver­ti­ment no és estiu.

La d’enguany a Sants és una festa que ha de plan­tar cara a una cir­cumstància que, si bé era pre­vi­si­ble, mai és ben­vin­guda quan arriba amb el termòmetre de color morat i el ser­vei de mete­o­ro­lo­gia aler­tant d’una situ­ació de risc. La calor extrema està alte­rant plans, fent que la gent es refugiï més que mai als actes de la nit i res­tant públic als àpats popu­lars de dia que orga­nit­zen les diver­ses comis­si­ons de festa per reco­llir fons. Molts dels que acu­dei­xen a aques­tes cites gas­tronòmiques de car­rer són per­so­nes d’edat avançada a qui es reco­mana no expo­sar-se a la calor. A més, la calo­rada tam­poc con­vida a asseure’s davant un plat calòric de mon­ge­tes amb boti­farra o una pae­lla aca­bada de sor­tir del foc.

Per això els matins i els mig­dies són molt tran­quils aquests dies al barri de Sants, ja per si sol un lloc de la ciu­tat on es res­pira un aire dife­rent i es batega a un ritme més pau­sat. És el moment en què les comis­si­ons de festa orga­nit­zen actes per als nens, com els jocs de cuca­nya en què par­ti­ci­pa­ven ahir al matí un grup d’infants en una zona ombre­jada del car­rer Finlàndia, tren­cant olles a cops de gar­rot.

És el moment dels nens i també el moment de la gent gran que surt bus­cant les ombres a fer un volt pels car­rers i con­tem­plar els guar­ni­ments que hi ha aquí i allí, en un total de dotze car­rers, que havien estat més, fins a un total de divuit, segons recorda algun veterà, però que també podrien ser menys, perquè aquest any s’ha afe­git a la festa el car­rer de Gali­leu, amb un mun­tatge que trans­porta a la Feria d’Abril d’ins­pi­ració anda­lusa.

Uns dels que pas­se­ja­ven ahir al matí pel barri eren la Teresa i en Ricard, com­pro­me­sos amb Sants perquè són mem­bres de la colla cas­te­llera, però no per això conei­xe­dors de totes les històries i per­so­nat­ges del barri. Per exem­ple, reco­nei­xen que no sabien qui era en Gabi Pare­ras, un mag al qual va dedi­cat el guar­ni­ment del car­rer Valles­pir de Baix. D’uns cables que van de cap a cap de car­rer hi penja la sim­bo­lo­gia pròpia dels jocs de car­tes, amb les piques, els rom­bes i els cors, i a l’esce­nari una enorme pan­carta amb la cara de Pare­ras i el seu lema de mag: ment, cor i mans. Pare­ras va ser un mag reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment, espe­ci­a­lista de la màgia de la distància curta, veí del barri que va morir el 2020, massa jove encara per totes les car­tes que havia de tirar i els jocs de mans que havia de fer.

No és cosa de màgia, ni tam­poc de mal gust, sinó de la nova rea­li­tat del barri, que una part de la festa de Sants es desen­vo­lupi enguany per pri­mer cop a l’entorn d’un espai on les per­so­nes que hi són no acos­tu­men a estar per cele­bra­ci­ons: el nou i polèmic tana­tori del barri. L’entrada prin­ci­pal d’aquesta nova ins­tal·lació mortuòria, inau­gu­rada recent­ment entre les quei­xes dels veïns que con­si­de­ren que no és un espai adi­ent per a aquesta acti­vi­tat, és pel car­rer Com­tes de Bell-lloc, que té aquests dies el cel enta­pis­sat de ban­de­re­tes de colors i un esce­nari per ale­grar les nits dels vius davant mateix de l’entrada del tana­tori. Per si no n’hi hagués prou, a la plaça de Can Cli­ment, que hi ha a la part poste­rior del tana­tori, hi ha un gran esce­nari on es fan actes uni­ta­ris de la festa, més ban­de­ro­les de colors i bar­res de bar impro­vi­sa­des per ser­vir beguda al per­so­nal.

La festa major del barri té una orga­nit­zació comu­nitària que munta esce­na­ris com el que està situat rere el tana­tori, i orga­nitza con­certs com el que demà a la nit pro­ta­go­nit­zarà la Com­pa­nyia Elèctrica Dharma. Aquest con­junt, for­mat per una família de gent de Sants, és el gran pro­ta­go­nista de la festa, que els ha aco­llit perquè puguin cele­brar el cin­quantè ani­ver­sari. Després de lle­gir el pregó dis­sabte pas­sat, la gran cita és aquesta nit, a l’esce­nari de Can Cli­ment, amb el grup Malànima i la Dharma en un con­cert que s’espera que sigui molt espe­cial.

Sants és un barri fede­ral, i al marge de la pro­gra­mació tron­cal que orga­nitza la fede­ració de comis­si­ons, cada una d’aques­tes comis­si­ons també pro­grama pel seu compte i edita, amb més o menys mit­jans, un pro­grama en què es deta­llen les acti­vi­tats, que la festa no s’acaba amb el guar­ni­ment del car­rer sinó que tot just comença quan s’acaba de posar l’últim adorn.

Deu mil euros de pres­su­post

Ara bé, els que viuen la festa de Sants de veri­tat la viuen al llarg de tot l’any, en què el nucli dur de cada comissió de cada car­rer tre­ba­lla per ele­gir el tema del guar­ni­ment del car­rer i pre­pa­rar tot el mate­rial que faci falta. Després, quan es tracta de donar l’últim impuls als guar­ni­ments, ja s’hi afe­geix més gent i a la fi tot és al seu lloc, quasi com per art de màgia.

La màgia, però, també té un cost i les comis­si­ons de Sants tre­ba­llen amb un pres­su­post apro­xi­mat de 10.000 euros. Aquesta és la quan­ti­tat que remena la comissió d’Alco­lea de Dalt, i és molt simi­lar al pres­su­post del car­rer Finlàndia. Sub­ven­ci­ons ofi­ci­als, quo­tes dels asso­ci­ats i venda de tiquets per als àpats que es fan a la festa són les fonts de finançament. Però sem­pre en fan falta més. Aquest any, així que s’entra al car­rer Sagunt, es troba un gran car­tell engan­xat a la paret que simula un car­net d’asso­ciat de la comissió de fes­tes amb un mirall per fer-s’hi la foto i l’espai per als noms, en blanc, per omplir-lo. És un joc, però té la clara intenció de fer de reclam per incre­men­tar la nòmina d’asso­ci­ats, i els està resul­tant. “Hem incor­po­rat força gent nova, és una quota de 25 euros l’any i això els dona dret a una fide­uada, una boti­far­rada i un cre­mat!”

L’espe­rit gas­tronòmic de la festa, de llar­gues tau­les para­des al mig del car­rer, tova­lles de paper i cadi­res de fusta, res­pon a una volun­tat de retro­ba­ment, de tro­bada de veïns i amics. Aquest és el caràcter de la festa de Sants. Tot­hom a qui es pre­gunta, res­pon que la festa major es fa per a la gent del barri, que els agrada que els vagin a veure, i a gau­dir amb ells, però dins d’un ordre. I l’ordre hi és i les aglo­me­ra­ci­ons que es pro­du­ei­xen als car­rers de Gràcia a Sants no s’hi veuen i els veïns estan satis­fets que sigui així. “No sor­tim a les guies turísti­ques”, explica un mem­bre de la comissió de fes­tes del car­rer Finlàndia. “Aquí la festa és molt més tran­quil·la”, asse­gura l’Enric d’Alco­lea de Dalt, al cos­tat d’un guar­ni­ment que repre­senta el grup de rock Kiss, en un car­rer dedi­cat aquests dies al món del rock-and-roll.

ELS PERSONATGES DE LA FESTA

Sagunt guanya
Els veïns del carrer Sagunt han estat guardonats amb el primer premi dels guarniments. El carrer s’ha adornat amb motius de desitjos, cobert de grues –petits ocells de paper, seguint una simbologia japonesa– i amb un gran cap fet amb ampolles de plàstic que pensa un desig i dues grans grues que tanquen el carrer. El segon premi, i també l’especial al millor sostre, ha estat per al carrer Papin, i el podi el completa Alcolea de Baix, que ha fet una al·legoria de la història a través de l’evolució de la llum.
La paciència de la Teresa.
Asseguda a recer del sol, amb amigues i al costat d’una neta, la Teresa de la plaça de la Farga esperava ahir al matí que els veïns li anessin a comprar tiquets per a la botifarrada que prepara la comissió de festes. A tots els carrers de Sants aquests dies s’hi menja molt, amb tot tipus d’àpats populars que serveixen per finançar el cost del muntatge amb els guarniments. Un dels problemes és la calor, que està restant gent a aquestes convocatòries gastronòmiques.
L’Enric està d’aniversari
Al tram de dalt del carrer Alcolea la comissió de festes està d’aniversari. Se celebren 40 anys de compromís amb la festa major de Sants i amb els guarniments del carrer, i això és motiu d’orgull evident. Un dels integrants de la comissió, l’Enric, llueix l’efemèride vestint una samarreta en què es recorda l’aniversari. És una roba blanca amb unes lletres negres impreses damunt un fons que es repeteix per molts racons del barri –sigui als balcons, finestres, o als locals mateixos de les comissions–: quatre barres i un estel.
La Montse, el relleu
La calor tropical que feia ahir al matí al carrer Finlàndia no era motiu per fer enrere la Montse de la seva responsabilitat en l’organització de la festa. Amb només 25 anys, aquesta noia és una de les evidències del relleu que es comença a produir a les comissions dels carrers, tan necessari per tirar la festa endavant. La Montse explica que ha viscut la festa a casa i que la seva implicació ve per aquest fet i que el motiu del guarniment, inspirat en una sèrie de Netflix, demostra l’empremta jove en la festa.
En Xavier i el coneixement
Els veïns del carrer Alcolea de Baix estan molt contents del muntatge que han fet aquest any. La idea és abstracta i agosarada, el pas de la història a través de la llum, i comença amb l’espectacular ‘big-bang’, explosió interestel·lar que va donar peu a l’origen de l’univers. A peu de carrer ho explica amb passió en Xavier, un dels membres de la comissió, que detalla que la resta del muntatge és una evolució de la humanitat, des de la invenció del foc, passant per les torxes medievals i la bombeta moderna. El final té sorpresa.
La Joana, una dona feliç
Al número 102 del carrer Galileu del barri de Sants hi viu la Joana, una àvia de 89 anys a qui la comissió de festes ha posat l’escenari quasi sota el balcó de casa. L’àvia no es queixa, se sent feliç que el carrer de casa s’hagi incorporat als que es guarneixen. Aprofitant la tranquil·litat de la primera hora del matí, la Joana observa el seu carrer, que s’ha disfressat amb motius andalusos amb una gran tela verda i blanca que fa de sostre i ventalls. “De nit, quan s’encenen els llums, queda molt bonic”, diu la Joana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.