El mar com a ofici

El sector marítim ofereix una gran varietat de llocs de treball amb una gran demanda laboral i una contribució important a l’economia. Empreses nàutiques, varadors i drassanes necessiten mà d’obra qualificada per repintar i netejar embarcacions o fer- ne el manteniment. Garantir l’educació i la formació constant en aquestes feines especialitzades és clau per l’èxit i l’evolució del sector marítim. A Catalunya hi ha set instituts públics que ofereixen cicles formatius de manteniment d’embarcacions, dos d’ells, a les oomarques gironines. Són a Sant Feliu de Guíxols, Empuriabrava, Arenys de Mar, Mataró, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sant Carles de la Ràpita i el que es posarà en funcionament aquest curs a Torredembarra. Aquests estudis que depenen del departament d’Educació estan dirigits al sector d’embarcacions d’esbarjo. Per les titulacions professionals el centre de referència és l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya que hi ha a l’Ametlla de Mar.

A l’institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar es fa l’únic cicle formatiu de grau mig de manteniment d’embarcacions de fusta. El curs passat, el tercer any que es feia el cicle, els alumnes van acabar construint una barca, conjuntament amb l’Institut de Nàutica de Barcelona, que hi aportaven el coneixement en fibra de vidre, mecànica i pintura. “Ens complementem, amb el temps les mans i el pressupost ajustat que tenim”, assegura el professor de l’IES d’Arenys de Mar, Carles Pelegay, que destaca la importància de tenir l’espai i el suport del Moll d’Arenys, que es dedica a la preservació del patrimoni marítim. “No hi ha gaire cicles que tinguin l’accés per treballar en el mateix port, és un luxe” assegura Pelegay que ja pensa en un nou projecte per reconstruir, amb els alumnes de l’IES Miquel Biada de Mataró, una de les barques de les drassanes Morató de Vilanova i la Geltrú.

Els alumnes hi posaran la feina i l’empresa assumirà el cost del material.

Els alumnes aprenen la part més teòrica i el funcionament de les eines. “El que més els agrada és baixar al moll i treballar plegats ” explica el professor orgullós dels alumnes que han pogut acabar provant i navegant amb la barca. “Estem molt satisfets” diu Pelegay d’uns cicles formatius on arriba alumnat molt divers i en què el professorat té una doble funció per motivar els qui “no saben que volen fer”. El triomf pels qui imparteixen les classes és veure com acaben “fent un gir” per implicar-se i decideixen continuar estudiant.

És l’exemple d’en Saigou i en Kaliu, dos dels alumnes que han acabat el cicle i han trobat una feina que els ha permès regularitzar la seva situació al país o el cas d’en Max, un alumne de pla de transició al treball (PTT) que es va acabar engrescant per fer la decoració de la barca i vol continuar estudiant. “Et sorprenen quan tot l’equip aplaudeix perquè la barca flota o et demanen si poden endur-se els encolats per ensenyar-ho a casa”, comenta satisfet el professor que reivindica més recursos de part de l’administració per dignificar els espais, sobretot per fer les pràctiques, i garantir professors especialistes relacionats en el món nàutic.

“L’esperit de la FP és aprendre l’ofici. A l’estranger es dignifica molt més amb la formació dual i una relació molt estreta amb les empreses”, assenyala Pelegay que reclama donar més continuïtat a la formació amb un cicle superior que facilités l’accés als alumnes que volguessin fer enginyeria naval. El cicle formatiu d’embarcacions de fusta vol convertir-se en un referent i un dels joves que l’està fent és de Móra d’Ebre. “Ens interessa que vinguin per fer pujar el nivell”, assegura el professor de l’IES arenyenc .