La Bisbal, una ferida a cel obert un any després

La gran i històrica pedregada de la Bisbal d’Empordà va deixar, avui fa un any, un rastre de destrucció a la població que encara no s’ha tancat. Les cicatrius són ben visibles i queda molta feina per fer. Però aquestes ferides no van ser només materials. Una nena de 20 mesos va morir un dia després a l’hospital Josep Trueta arran de les ferides i més d’un centenar de persones van necessitar atenció mèdica per lesions derivades de les grans pedres. I tot això, per un fenomen meteorològic imprevisible, amb rocs de gel de 10 centímetres que queien del cel, la mida més gran registrada a Catalunya en dècades.

Un any després, les asseguradores ja han abonat en reparacions al voltant de tres milions d’euros. I, segons l’Ajuntament, encara es calcula que falta un any per poder girar full, amb la majoria dels edificis reparats. Fins ara, dels sis milions de crèdit que va atorgar la Generalitat per al teixit industrial i la retirada de la uralita, se n’han demanat al voltant del 30% i, finalment, l’Ajuntament ha deixat d’ingressar uns 77.000 euros, perquè va optar per no cobrar les taxes i impostos per les obres de reparació. La majoria dels vidres dels més de 650 cotxes malmesos ja han estat reparats. Però no la planxa. Les planxisteries tenen llistes d’espera en funció de la gravetat dels desperfectes de la carrosseria. “Els dos cotxes em van quedar malmesos –explica la Maria, una afectada–. El petit, que va quedar més malmès, ja el tinc reparat. Però el gros, que no li va passar gaire res, està en llista d’espera.” El tema de les reparacions dels edificis va pel mateix camí. “Costa trobar paletes. Les asseguradores periten, avancen els diners, però cal que busquis el paleta i costa”, destaca en Jordi, un veí que espera reparar un tros de teulat que no està gaire malmès.

Un any més

“Les reparacions encara s’allargaran un any. No comptem fins llavors a situar-nos com estàvem gairebé abans de la pedregada.” Ho explica l’alcalde, Òscar Aparicio, que posa sobre la taula una dada important que ajuda a fer-se càrrec de l’impacte de la catàstrofe: s’han demanat 560 llicències d’obres i 93 són els expedients oberts d’ofici. “Aquestes peticions –explica l’alcalde– són reals. Això no treu que hi hagi immobles afectats i que, per una causa o una altra, els propietaris hagin optat per no fer cap mena de reparació, cosa que, evidentment, pot comportar un perill.” A aquesta xifra, cal sumar-hi 37 edificis municipals que també van quedar afectats, més tres de mixtos; és a dir, aquells que estaven en aquell moment a punt de passar a ser municipals. El treball, doncs, és constant. D’aquests equipaments municipals, per exemple, encara queden pendents el bar del camp de futbol vell, l’església del cementiri, les cobertes planes del pavelló, el camp de futbol, el Teatre Mundial, l’Arxiu Comarcal o les escoles. Les asseguradores contractades per l’Ajuntament ja han abonat 781.939 euros i l’esforç financer que s’ha fet fins ara és de poc més de 110.000 euros.

Però la pedregada també va colpejar amb molta força el teixit industrial. En dos aspectes clau: el primer, i el més rellevant, les cobertes antigues d’uralita, que requerien una retirada especial, en tractar-se d’un material molt contaminant. I, també, les plaques solars, algunes de les quals, sigui per renovació o ampliació, havien quedat fora de les pòlisses. La Generalitat va reaccionar ràpidament i, pocs dies després, va mobilitzar uns sis milions d’euros. Ho va fer a través d’una línia de crèdit extraordinària oberta des del Departament d’Acció Climàtica, l’Agència Catalana de Residus i el Departament d’Empresa i Treball. L’alcalde explica que fins ara se n’haurien demanat al voltant del 30%. “Pel que fa als particulars –explica Aparicio–, les ajudes les va assumir directament l’Ajuntament no cobrant les taxes i l’impost per fer les obres.” Amb aquesta acció, i amb dades actuals, l’Ajuntament ha deixat d’ingressar uns 77.000 euros. El cost de la reparació ha anat directament a càrrec de les companyies d’assegurances. Fins al moment, i segons dades municipals, les asseguradores han abonat en reparacions al voltant de tres milions d’euros.

A banda de la Bisbal, que va ser de llarg el municipi més afectat, la pedregada també va tocar Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, Foixà, Parlavà, Rupià, la Pera i Ultramort. La pedra es va notar a Palafrugell i també a Lliurona i Vilademuls, a l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, respectivament.