Protesta de caçadors contra la normativa de gosseres esportives

Un centenar de caçadors a bord dels seus vehicles i remolcs han fet una marxa lenta aquest matí per la C-14 a la comarca de la Noguera per rebutjar la nova normativa de gosseres esportives. Amb cartells reivindicant la caça i demanant fins i tot la dimissió del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, la protesta ha sortit de Cubells i ha continuat per Artesa de Segre fins a arribar a Ponts, segons explica l'ACN. Toni Mata, coordinador de l’entitat convocant, la Plataforma de Gossers de Catalunya, ha assegurat que aplicar la regulació actual resulta “inviable”, i ha rebutjat, entre altres, les restriccions que ha imposat el departament als caçadors amb 14 gossos o menys.

La regulació contempla la prohibició d’alimentar-los amb restes de carcanada d’animals de granja o cacera; que les gosseres tinguin un terra pavimentat amb un 5% de pendent, i que estiguin situades a una distància mínima de 200 metres de les explotacions ramaderes. Són unes condicions que, segons el gosser Jaume Ciuró, deixen el col·lectiu en una posició “molt dolenta”, per la qual cosa critica que l’administració imposi unes mesures sense tenir en compte, diu, la realitat de la caça. “Volen que adeqüem les gosseres a la seva manera sense cap estudi previ, sense conèixer el món rural ni el món dels gossos”, ha denunciat.

Mata ha reconegut que molts caçadors tenen les gosseres en granges, sobretot a les comarques de Lleida. “Hi ha un problema greu”, explica, tot alertant que si s’aplica la normativa el col·lectiu “haurà de tancar”. Així mateix, Mata lamenta que el govern els posi pals a les rodes i que, alhora, els obligui a caçar per la sobrepoblació d’espècies. També denuncia una “pressió mediàtica”, diferents problemes amb animalistes i danys que han patit fins a sis cotxes de membres del col·lectiu. “No es pot caçar d’aquesta manera”, ha sentenciat.

El col·lectiu ha instat la Generalitat a aplicar una moratòria i asseure’s plegats per tal de pactar millores, ja que li exigeix estudiar una normativa que tingui en compte els diferents col·lectius implicats.