Medi ambient

Agricultura

Conviure amb les males herbes

Un estudi de la UOC aprofundeix en les alternatives per reduir l’ús d’herbicides en els conreus

És un dels principals costos de producció per al sector

L’ús de maquinària específica és encara puntual davant l’opció tradicional d’arrencar la vegetació a mà

Cal escoltar els actors implicats quan es tracta de tirar endavant noves mesures en els cultius
La Comissió Europea proposa reduir un 50% l’ús de productes fitosanitaris fins al 2030

La gestió de les males her­bes en els camps de con­reus agrícoles cata­lans repre­senta, des de sem­pre, un dels majors cos­tos de pro­ducció que ha d’afron­tar el sec­tor. La page­sia ha d’actuar collita rere collita per pal·liar els efec­tes nocius que repre­sen­ten per als seus pro­duc­tes i està obli­gada a dedi­car bona part del temps a con­tro­lar que no s’esten­guin i facin més mal del que fan habi­tu­al­ment. Tra­di­ci­o­nal­ment, l’ús dels pes­ti­ci­des ha estat la mesura emprada en el camp per tenir a rat­lla aques­tes plan­tes, però la pro­hi­bició d’her­bi­ci­des per part d’Europa per acon­se­guir un sis­tema ali­men­tari més sos­te­ni­ble cada cop està posant més con­tra les cor­des el sec­tor a l’hora d’afron­tar amb èxit aquest pro­blema. Un estudi lide­rat per la inves­ti­ga­dora Lucía Argüelles, del grup Turba Lab de l’IN3 de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC), pro­posa com una de les con­clu­si­ons prin­ci­pals “reduir l’obsessió per eli­mi­nar costi el que costi les pla­gues i la vege­tació espontània i incor­po­rar una pers­pec­tiva més holística que valori en quins moments es pot tre­ba­llar al seu cos­tat en lloc de com­ba­tre-les”. Argüelles, que ha dut a terme aquest tre­ball amb el catedràtic dels Estu­dis d’Eco­no­mia i Empresa de la UOC Hug March, ha publi­cat recent­ment aquesta recerca a la revista científica Jour­nal of Rural Stu­dies, amb el títol A rela­ti­o­nal appro­ach to pes­ti­cide use: far­mers, her­bi­ci­des, nut­sedge, and the weedy path to pes­ti­cide use reduc­tion objec­ti­ves. A par­tir del conei­xe­ment per­so­nal del cost que suposa per a l’agri­cul­tura la gestió de la vege­tació espontània, Argüelles explica que volia apor­tar “un enfo­ca­ment post­hu­ma­nista a l’ús d’her­bi­ci­des”. “La meva pare­lla és agri­cul­tor i conei­xia de pri­mera mà l’afec­tació de la males her­bes en els cul­tius. Vaig ini­ciar la inves­ti­gació a través de beques del minis­teri cen­trant-me en l’eco­lo­gia política de la vege­tació espontània i aquest estudi forma part d’un altre de més ampli en què inci­deixo en la digi­ta­lit­zació de les màqui­nes que s’uti­lit­zen per arren­car-les”, asse­nyala la inves­ti­ga­dora. Aquesta mirada àmplia sobre com actuen els page­sos a l’hora de des­fer-se de les males her­bes va dur Argüelles a con­tac­tar entre el gener i l’octu­bre del 2021 amb una quin­zena d’agri­cul­tors –tretze homes i dues dones– i també amb qua­tre equips de tècnics agrícoles que els asses­so­ren de la zona nord de la comarca del Maresme, on el cul­tiu prin­ci­pal és l’horta. “Vaig cons­ta­tar que dins del sec­tor la lluita con­tra la vege­tació espontània no és un tema menor, encara que des de fora pugui sem­blar que no té gaire importància”, argu­menta.

Un 50% menys el 2030

La prin­ci­pal autora de l’estudi posa el focus en la neces­si­tat d’escol­tar els actors impli­cats quan es tracta de tirar enda­vant noves mesu­res que afec­tin els cul­tius, “espe­ci­al­ment en un moment en què la reducció cons­tant dels her­bi­ci­des en els usos agrícoles està sobre la taula dels res­pon­sa­bles a Europa”. En aquest sen­tit, fa referència al fet que la Comissió Euro­pea ha dis­se­nyat l’estratègia Farm2­Fork, que pro­posa reduir un 50% l’ús de pro­duc­tes fito­sa­ni­ta­ris entre el 2020 i el 2030. L’estratègia reflec­teix la pre­o­cu­pació sobre els pos­si­bles efec­tes per­ju­di­ci­als d’aquests pro­duc­tes en la bio­di­ver­si­tat i en la salut humana. També ano­me­nats pes­ti­ci­des, inclo­uen una gamma àmplia de substàncies, tant per com­ba­tre pla­gues com per eli­mi­nar les males her­bes. Tot i això, l’efecte de l’estratègia euro­pea no és clar “i això res­pon a la manca de dades sobre l’ús de pes­ti­ci­des i amb la neces­si­tat d’actuar des d’una pers­pec­tiva més local”. “Hem d’escol­tar els page­sos i page­ses i enten­dre les seves històries, que tenen relació amb la zona on tre­ba­llen, amb el seu pas­sat fami­liar, amb l’eco­lo­gia de les seves gran­ges, amb la seva eco­no­mia, però també amb les emo­ci­ons”, insis­teix. Lucía Argüelles defensa el gran conei­xe­ment dels tècnics i tècni­ques sobre les dinàmiques de les zones on tre­ba­llen. “Són impres­cin­di­bles per a l’asso­li­ment de les estratègies euro­pees que acon­se­gui­rem des d’una mirada regi­o­nal”, asse­nyala. Per la inves­ti­ga­dora, cal superar la dèria per acon­se­guir sigui com sigui com­plir els estàndards “d’uns camps nets i uns camps bruts”. “S’ha de tro­bar la manera de poder com­pa­gi­nar l’existència de les males her­bes amb els con­reus humans. La vege­tació espontània se sap que és bene­fi­ci­osa per al sòl i que atrau la fauna auxi­liar”, asse­nyala.

Cas específic

Pel que fa a les pro­pos­tes desen­vo­lu­pa­des pels agri­cul­tors del nord del Maresme per poder afron­tar amb èxit els efec­tes de les males her­bes, des­taca una ini­ci­a­tiva de tre­ball amb uns resul­tats que s’han de tenir en compte. La cas­ta­nyola (Cype­rus rotun­dus) és una herba que es repro­du­eix a través d’uns petits tuber­cles, és de les més abun­dants a la zona i el 2005 la pro­hi­bició de l’her­bi­cida bro­mur de metil que s’uti­lit­zava tra­di­ci­o­nal­ment per eli­mi­nar-la va obli­gar la page­sia afec­tada a bus­car altres solu­ci­ons. “Tenim un pro­blema greu a la zona, perquè sense el con­trol de l’ús d’her­bi­ci­des aquesta planta s’ha estès d’una manera sig­ni­fi­ca­tiva arreu”, res­pon l’engi­nyer agrònom i res­pon­sa­ble tècnic de la Fede­ració d’Agru­pa­ci­ons de Defensa Vege­tal Sel­mar, Jordi Ariño, que afe­geix que es tracta d’una herba de la família de la xufla d’on s’extreu l’orxata. “Ens vam fixar en quin sis­tema feien ser­vir els recol·lec­tors de la xufla i vam apli­car el mateix sis­tema, que fun­ci­ona gar­be­llant la terra per extreure els tuber­cles de la cas­ta­nyola i arren­car del tot la planta”, explica Ariño. La mateixa Lucía Argüelles cor­ro­bora els bons resul­tats del sis­tema, però ella el vin­cula al que també es fa ser­vir a la costa per man­te­nir neta la sorra de la platja. “ Quan vaig fer les entre­vis­tes, uns quants page­sos con­ven­ci­o­nals l’havien pro­vat i els feia el pes. Aquesta ini­ci­a­tiva demos­tra que la page­sia està oberta i veu la neces­si­tat de pro­var mètodes nous més enllà dels pro­duc­tes químics”, comenta la inves­ti­ga­dora.

Des de les agru­pa­ci­ons de defensa vege­tal (ADV) aler­ten de la rapi­desa amb què s’estén la cas­ta­nyola. “La mateixa herba fa la com­petència en el cul­tiu cor­res­po­nent i el pot aca­bar ofe­gant”, asse­nyala Ariño, que pre­cisa que la planta surt a par­tir de l’abril i el maig i no comença a des­a­parèixer fins que arriba el fred. “Tota l’època en què la pro­ducció agrícola d’horta és més gran, la cas­ta­nyola també es troba en el seu millor moment, malau­ra­da­ment”, manté. El repre­sen­tant de les ADV no amaga la seva pre­o­cu­pació davant la incer­tesa que suposa per al sec­tor haver de com­plir les nor­ma­ti­ves cada cop més res­tric­ti­ves pel que fa a l’ús d’her­bi­ci­des sense tenir una alter­na­tiva tant o més eficaç. “Ara per ara mol­tes pro­duc­ci­ons, com és el cas de les d’horta d’aquesta zona del Maresme, són par­cel·les no gaire grans que no es poden plan­te­jar l’eli­mi­nació total dels her­bi­ci­des si volen garan­tir la seva super­vivència”, afe­geix

Més sobre­cost per als ecològics

Un dels page­sos que han d’actuar de forma habi­tual con­tra les males her­bes és Miquel Riera, pro­pi­e­tari de l’Horta Pla de Munt de Pala­folls, una explo­tació que va apos­tar fa anys per dei­xar de ser con­ven­ci­o­nal i pas­sar a ser ecològica. “Nosal­tres, com que ja par­tim per decisió per­so­nal de la base de no fer ús de pro­duc­tes químics, el sobre­cost de mà d’obra per llui­tar con­tra les males her­bes el tenim des del començament”, comenta Riera, i afirma que les solu­ci­ons tro­ba­des són fer ús de maquinària específica, “que de mica en mica ja se’n va tro­bant al mer­cat”. “Tot i això, la gran majo­ria dels nos­tres cul­tius d’horta t’obli­guen a arren­car les her­bes manu­al­ment perquè el crei­xe­ment de les hor­ta­lis­ses, com ara les pas­ta­na­gues, les cebes o els naps, sem­pre és menys vigorós que el de la vege­tació espontània”, des­taca. Riera, però, defensa la uti­lit­zació de qual­se­vol alter­na­tiva als her­bi­ci­des, “que s’ha aca­bat demos­trant que pro­vo­quen pit­jors efec­tes en el sòl”.

Alerta d’un futur incert per la manca de relleu generacional

“Aquests pagesos saben quines varietats han d’utilitzar i com canviar-les, perquè ells ja s’han hagut d’adaptar. Perdre aquest coneixement per falta de relleu generacional posa en risc el que vingui després. Amb el canvi climàtic, aquest coneixement local encara és més important.” És la conclusió final de l’estudi de Lucía Argüelles, que recull una preocupació cada cop més estesa entre l’agricultura i que, en el cas del nord del Maresme, és un dels pals de paller del projecte mancomunat entre municipis del Maresme i la Selva. L’Espai Agrari de la Baixa Tordera, consolidat ara fa dos anys, és una iniciativa que vol garantir no només la supervivència, sinó també la viabilitat i la prosperitat del sector.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.