SOS Costa Brava reclama preservar un jardí de Rubió i Tudurí a Calella

SOS Costa Brava exigeix que a la parcel·la de la casa d’Eduard Rosa –cantonera entre l’avinguda Antoni J. Rovira i el carrer Lanzarote–, de Calella de Palafrugell, es preservi un jardí dissenyat per Nicolau Rubió i Tudurí a mitjan segle XX, amb gairebé 70 anys d’antiguitat. La finca, de titularitat privada, està qualificada com a bé cultural d’interès local (BCIL). I teòricament afectada per la moratòria urbanística que el 2022 va decretar l’Ajuntament de Palafrugell per ajustar el planejament general (POUM) a les restriccions del pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles al litoral, que la va deixar de banda. L’arquitecte i regidor de l’Entesa Josep Ferrés, crític amb el projecte, admet, però, que la moratòria es va prorrogar in extremis a final de mandat, figura jurídica que veu forçada i empeny la propietat a reactivar la reurbanització.

No obstant això, SOS Costa Brava considera que és un “contrasentit” que, alhora, el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) atorgui a la finca una edificabilitat de 2.729 metres quadrats de sostre, cosa que permet que al solar s’hi puguin construir 22 habitatges. Segons el regidor d’Urbanisme, Xavier Rangel, les converses sobre el projecte preveuen respectar bona part del jardí i les prescripcions sobre la casa i el pavelló. Però Salvem el Golfet i SOS Palafrugell, que formen part de la federació, han presentat una sol·licitud a l’Ajuntament per tal que es modifiqui el POUM. Però la federació considera que “aquesta contradicció podria ser resolta aprofitant que la finca privada on hi ha els jardins forma part dels àmbits afectats per la moratòria urbanística decretada per l’Ajuntament”. En aquest sentit, SOS Costa Brava recorda que aquesta moratòria es va fer “amb l’objectiu de reconsiderar les actuals normes i aprofitaments urbanístics en relació amb el nou pla director urbanístic de sòls no sostenibles del litoral gironí”. La federació no s’explica com és que, “malgrat la suspensió de llicències que comporta la moratòria i la incertesa del futur urbanístic d’aquestes finques, els jardins Rubió i Tudurí apareguin en l’aparador d’una agència immobiliària com si fossin plenament edificables”. És per això que es considera que l’Ajuntament hauria de buscar “algun tipus d’acord amb els propietaris perquè es pogués qualificar el jardí com a parc urbà de titularitat pública i aplicar-hi una protecció integral”.

I és que els jardins projectats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí són de titularitat privada i ocupen una superfície total de 6.823 m². Per la seva singularitat, tenen un alt valor cultural i es poden considerar una de les grans obres de l’arquitectura de jardins de Catalunya, però hi pesen els drets d’edificabilitat i el fet que la Generalitat no els desclassifiqués a l’hora d’aprovar el darrer PDU, cosa que el consistori no vol contradir. Rangel, des del govern local, i Ferrés, des de l’oposició, traslladen la decisió a Patrimoni de la Generalitat, que tindrà la darrera paraula.