Sabadell dedica un espai al militant antifranquista Cipriano Martos

L’obrer i sindicalista Cipriano Martos compta amb un espai a Sabadell dedicat a honorar la memòria d’aquest militant antifranquista. Dissabte al vespre la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, va presidir l’acte d’inauguració de la placa instal·lada a la plaça Vall d’Aran, a la zona nord de la ciutat, que va comptar amb familiars i representats d’entitats. Es tracta d’una iniciativa conjunta del Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Sabadell, i el distintiu forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de la Generalitat. La Xarxa d’Espais de Memòria és un conjunt d’indrets que constitueixen el patrimoni memorial català de la lluita per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició.

Martos va néixer el 1942 a Huétor-Tajar, a Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat Oposición Sindical Obrera, va ser militant del Partido Comunista Español Marxista-Leninista i també membre del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).

La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, com a resultat dels danys provocats la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat –una combinació d’àcid sulfúric i gasolina–, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus.

El 29 d’agost, tot i el seu estat de salut pèssim, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973 va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus, i les despulles van ser enterrades en secret el 20 de setembre de 1973 a la fossa 11-67 nord del cementiri de Reus, sense permetre que la família assistís al sepeli ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen.

Les tasques per recuperar les restes de Martos van començar el passat desembre com a part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya. El 10 de gener l’equip arqueològic va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats, un era compatible amb les característiques físiques de Cipriano Martos i les de la fossa. Les despulles es van traslladar al laboratori per extreure’n mostres genètiques i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. Els resultats van ratificar que les restes es corresponien amb les de Martos.

Aquest militant antifranquista ha esdevingut la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016. Finalment, el 3 de juny les restes identificades van ser inhumades novament d’acord amb els desitjos de la família Martos, al seu poble natal. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va ha subratllat dissabte el compromís de Martos amb la llibertat. “Volem que quan les persones quedin a la plaça de Cipriano Martos sàpiguen que en aquest barri va viure una persona que ho va donar tot en la lluita contra la dictadura, perquè recuperar la memòria de la resistència antifranquista és també un exercici de pedagogia ciutadana i democràtica”.