La plaga de conills obliga a engegar mesures de control de la població en 17 municipis d’Osona

Ja va passar a a Lleida i ara la situació es repeteix a la comarca d’Osona: els conills han fet seu el territori. Les dades ho acrediten i no deixen lloc a dubtes. En els darrers dos anys disset municipis han passat de tenir una densitat mitjana de 15 conills per km² a 50, el límit per declarar l’emergència cinegètica. Davant d’aquesta situació, el departament d’Acció Climàtica ha activat mesures excepcionals per protegir els conreus controlant les poblacions de conills a Calldetenes, Folgueroles, Gurb, l’Esquirol, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló i Vic.

Així, s’ha avançat la temporada de la caça, crear una taula de diàleg amb diferents agents implicats i assumir les despeses de xipatge i registre de fures, els animals que es fan servir per caçar conills. Segons el director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Josep Pena, a Osona encara “hi som a temps per reaccionar” i evitar que s’arribi a la situació de Lleida. Va explicar que aquesta propagació es deu per la proximitat a infraestructures viàries i ferroviàries, nuclis dispersos i l’existència de cultius regulars que són la seva font d’alimentació. Per això s’ha avançat la temporada de caça i ja es poden capturar des del 20 d’agost. En un mes, els caçadors han capturat 1.037 exemplars i això suposa una cinquena part del total de conills de tota la temporada anterior.

Avui els pagesos relataven que a diferència dels senglars que arrasen els camps en 24 hores, els conills van actuant més lentament. “Els conills primer esgarrapen i es mengen la llavor i, a mesura que va emergint el cultiu, van pasturant i van fent mal”, explica Jaume Prat, pagès de la plana de Vic. També el president de l’associació de caçadors de Roda de Ter, Isaac Manubens, reclama més reconeixement a la feina del seu gremi. “Cada cop tenim menys reconeixement social, estem mal vistos per la societat i, per tant, demanem una mica de reconeixement per part de la ciutadania perquè no estem fent cap delicte, estem ajudant a solucionar un problema”, sosté