Montserrat Capdevila i la propietat commutativa

En les matemàtiques una propietat fonamental d’algunes operacions és que l’ordre dels factors no altera el producte o el resultat. Passa en les sumes i les multiplicacions, per exemple. Se’n diu commutativitat. Però malgrat que l’univers està basat en els nombres exactes la vida dels humans s’assembla molt més a la teoria del caos. Per això la vida de Montserrat Capdevila d’Oriola, que ens va deixar avui fa 30 anys, ens demostra que algunes operacions sí que alteren, per bé, el resultat final. Havent nascut el 1906 (Cabestany, Rosselló) no hi havia pràcticament cap condició raonable perquè Capdevila s’acabés llicenciant el 1928 en ciències exactes, químiques i naturals a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser la primera professora associada dona.

Capdevila va créixer a la Ciutat Comtal i, malgrat que el seu expedient acadèmic hauria fet caure d’esquena qualsevol acadèmic dels d’ara, en aquell moment fins i tot el seu pare, un representant de la casa Bayer, creia que les ciències eren una cosa d’homes. La seva brillantor natural i capacitat de treball li va permetre compaginar l’estudi de la ciència amb el del francès, que va aprendre fàcilment a la Catalunya del Nord. Va ser la primera catalana a ser nomenada catedràtica de matemàtiques i va ser interina dos anys a l’institut de Zafra (Badajoz). Poc després va obtenir la càtedra de llengua francesa de l’institut de Figueres. En el tribunal d’oposicions s’hi va trobar el poeta Antonio Machado, del qual no va guardar bon record pels prejudicis masclistes que va detectar en les seves apreciacions.

Durant nou mesos, el 1931, va estudiar a la Universitat de la Sorbona, a París, la teoria de les funcions i l’axiomàtica dels espais de Hilbert. El seu director a París va ser el professor Gaston Maurice Julia, un dels matemàtics més prestigiosos d’aquells anys a França. En el mateix curs va ser professora auxiliar d’astronomia general i física del globus a la Facultat de Ciències de la UB i des de llavors és considerada la primera professora universitària de matemàtiques a Catalunya, una pionera poc reconeguda avui dia.

Malauradament, la seva carrera com a investigadora va quedar interrompuda per la Guerra Civil. Es va casar el 12 de març del 1939 amb el farmacèutic aragonès i professor José María Gallart, i gràcies al seu passaport francès va fugir a França fins al 1940. Quan va tornar, va recuperar la càtedra de professora d’institut a Figueres. En els seus últims anys de docència va ser també professora del prestigiós l’institut privat Jaume Balmes de Barcelona. Es va jubilar el 1975.