Societat

Societat

‘El Canari’ de la Costa Brava

La taverna El Canari de Sant Feliu de Guíxols, tancada durant dècades, va ser un dels grans referents d’una Costa Brava ara desapareguda per on van passar personalitats i artistes. Ara es rehabilita per tornar a obrir

La taverna El Canari de Sant Feliu de Guíxols, situada al final del passeig de Mar, al carrer Juli Garreta, des de fa dècades tancada, va ser un dels locals que van formar part d’una Costa Brava on tot estava per fer i el fenomen turístic tot just començava. Un local senzill i auster, fins i tot rònec, però freqüentat fins i tot per artistes del Hollywood daurat. Amb l’estança principal a peu de les escales i a l’altra banda el celler amb les botes i caixes de refrescos i cerveses, era un dels locals de referència. I ho va ser amb l’Arnaldo Maymí, conegut per el Canari –batejat pel seu pare quan era petit perquè no parava de cantar–, que en va ser l’ànima indiscutible.

El periodista, investigador local i cantautor Josep Andújar ha gratat en la seva història, quan el local és a les portes de reobrir, després de més de dues dècades tancat. Francesc Bardera, que va morir-hi assassinat el 25 d’abril del 1998, va ser el darrer que el va portar. Andújar explica que en la dècada dels anys seixanta del segle passat, quan es va obrir, el local s’omplia diàriament de gom a gom i la gent s’esperava a fora per accedir-hi. “Els cantaires i músics locals –explica Andújar– eren contractats i rebien generoses propines dels turistes despresos que consumien cava en grans quantitats, mentre s’oferien repertoris de cançons mexicanes i espanyoles, a més de clàssics de l’òpera i la sarsuela. Els clàssics anaven a càrrec del Canari i dels pintors Pitu Albertí i Torrent Buch, acompanyats d’en Josep Roncero a la guitarra.”

“En un primer moment, quan es va obrir, la clientela habitual la formaven pescadors, estibadors, camàlics, carreters, surers, ferroviaris i gent dels oficis, que s’acostaven a aquest establiment per la presència de cantaires, començant pel propietari, que interpretaven cants populars”, explica. I hi afegeix: “També emulaven les primeres figures que actuaven al cinema Vidal (o Salón Novedades); quan la temperatura pujava, tothom s’hi afegia amb peces participatives, algunes picants, que varen recuperar grups com la Colla Jacomet.” Però la clientela va fer el gran gir als anys seixanta, amb l’arribada dels turistes anglesos, que volien conèixer el folklore local en comptes de quedar-se escoltant el pianista de l’hotel. És en aquest període que també s’hi deixen caure diverses personalitats o estrelles, com ara Xavier Cugat i la seva esposa, l’actriu i cantant Abbe Lane. Tots ells podien gaudir dels cants en directe i es podien comunicar amb el Canari, que parlava l’anglès perfectament. De fet, amb només deu anys, el Canari va anar fins a Austràlia. Una vida que, segons Andújar, donaria peu a una gran novel·la.

Ara aquest emblemàtic local es podria tornar a reobrir, després d’iniciar-s’hi treballs de millora. “Sempre ha estat –explica Andújar– un local que ens mirem amb una certa enyorança i que formava part d’aquesta façana on després hi hauria l’snack bar Lluís i més tard l’Amura, sortosament recuperat i l’esperança permanent de Can Rius.”

Una gran veu
L’any 1935, un redactor de la revista ‘Blanco y Negro’ va desplaçar-se a Sant Feliu per fer un reportatge de la Costa Brava. Es va embarcar a la barca d’Arnaldo Maymí i quan el va sentir cantar va quedar captivat i li va fer un reportatge. La resta és història.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.