Administracions

ANÀLISI

Clausura de Solius: d’abocador a olla de pressió

La clau­sura, pri­mer, de l’abo­ca­dor de Solius va gene­rar un mal­de­cap als muni­ci­pis afec­tats –els cinc del con­sorci, i l’altra desena del Gironès i el Baix Empordà–, que des del febrer només hi cen­tra­lit­za­ven la descàrrega del rebuig, per enviar-la al CTR del Vallès Occi­den­tal, a Vaca­ris­ses. Un pri­mer aca­ta­ment de sentència per part de l’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC), que ja repre­sen­tava un bon enca­ri­ment de cos­tos de trans­port, va ser miti­gat per l’ens. L’ARC va dir que assu­mia 3 mili­ons dels pro­jec­tes i obres de clau­sura i sege­lla­ment. Però que­dava pen­dent la fac­tura a 30 anys vista de man­te­nir la ins­tal·lació clau­su­rada, 1,3 mili­ons més anu­als (40 al llarg del període), una xifra massa one­rosa per a Sant Feliu de Guíxols, Cas­tell i Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni, Lla­gos­tera i Santa Cris­tina d’Aro, els cinc del con­sorci, en soli­tari.

Era una càrrega a com­pen­sar amb el com­pos­tatge d’orgànica, però ara també avor­tat per una nova sentència del juliol favo­ra­ble a les quei­xes i deman­des de Sal­vem Solius, per pudors i tra­mi­tació defec­tu­osa. Amb escàs marge i recor­re­gut per a nous recur­sos, l’ARC també la va aca­tar, al setem­bre. I això ha com­por­tat, per a la man­co­mu­ni­tat de Solius, a més de dir adeu als ingres­sos del com­pos­tatge, pair altres sobre­cos­tos extres pel tras­llat de totes les tones fins als Hos­ta­lets de Pie­rola (la comarca bar­ce­lo­nina de Anoia) i el trac­ta­ment per part d’una empresa ali­ena.

Els cinc alcal­des impli­cats en Solius van rebre la notícia de la sentència de punt final al trac­ta­ment de l’orgànica amb inqui­e­tud, a l’agost. Al setem­bre, pas­sa­des les vacan­ces, el con­se­ller Mas­cort s’hi va reu­nir per pro­me­tre solu­ci­ons. Però dijous, a Santa Cris­tina, cri­dats a una reunió en què espe­ra­ven veure el nou estudi econòmic i tro­bar-hi noves par­ti­des de la Gene­ra­li­tat –per miti­gar aug­ments de taxes que ja pre­ve­ien– es van tro­bar que l’ARC no cobreix, d’entrada, el forat immi­nent dels 1,3 mili­ons per man­te­nir el recinte el 2024. És una llosa massa pesant, que pot impli­car un 25% més de taxa a Lla­gos­tera i 46 euros més de rebut mitjà, sense cobrir cos­tos del tot, a Sant Feliu. Aquest muni­cipi i Platja d’Aro ame­na­cen de plan­tar-se, i explo­ren el camí per dis­sol­dre el con­sorci, o sor­tir-ne, amb la majo­ria del 50% de vots més el vot de qua­li­tat del pre­si­dent, l’alcalde lla­gos­te­renc Narcís Llinàs. La Gene­ra­li­tat, que té l’altre 50% i el 2005 havia promès pagar al 100% el tan­ca­ment de l’abo­ca­dor, que­da­ria sola al cap­da­vant, si cap litigi futur no ho esmena.

Amb el tan­ca­ment de l’abo­ca­dor, l’ARC i el depar­ta­ment d’Acció Climàtica van con­te­nir la crisi. Però l’afe­gitó de la planta de com­pos­tatge ha afe­git una pressió econòmica i política que va fer escla­tar el con­se­ller David Mas­cort dime­cres al Par­la­ment, tot cri­ti­cant la “nefasta gestió” i que els alcal­des del Baix Empordà i el Con­sell no hagues­sin fet els deu­res, tot mirant “cap a un altre cos­tat”. Mas­cort va asse­gu­rar que paga­ran al 100% una nova ins­tal·lació, men­tre inten­ten tor­nar a lega­lit­zar la planta de Solius –no pas l’abo­ca­dor–. Al Con­sell Comar­cal, amb l’estudi ja a punt, la con­se­llera Agnès Gasull lamen­tava que Mas­cort encara no s’hagi reu­nit amb el con­sell d’alcal­des. Tenen una altra alter­na­tiva, a banda de la zero de rele­ga­lit­zar Solius –que els opo­si­tors ja han anun­ciat que impug­na­ran–. Una bona olla de pressió que cal refre­dar. Entre els punts de tem­pe­ra­tura crítica, els muni­ci­pis del con­sorci de Solius con­tem­plen com la fac­tura del tan­ca­ment del com­pos­tatge recau sobre ells, sense que la resta de pobla­ci­ons que hi havien apor­tat dei­xa­lles hi con­tri­bu­ei­xin. L’alcalde de Sant Feliu, Car­les Motas, assu­meix que les coses no es van fer bé durant dècades –teòrica­ment els cos­tos per tona dipo­si­tada per als de fora de la man­co­mu­ni­tat eren supe­ri­ors perquè incloïen un recàrrec per a la clau­sura poste­rior–, però defensa que “els regi­dors i alcal­des que n’han for­mat part durant dècades no eren experts en la matèria, i es refi­a­ven de la tutela de l’ARC”. Ara, cri­tica, el sobre­cost recaurà exclu­si­va­ment sobre els veïns, –a més de nego­cis i pro­pi­e­ta­ris de sego­nes residències–, situ­ació anàlega a Platja d’Aro o Calonge i Sant Antoni, i en menor mesura a Santa Cris­tina i Lla­gos­tera, que havien poten­ciat els porta a porta però ara es tro­ben amb el sobre­cost de l’orgànica. Els incre­ments de preu també amoïnen al Con­sell Comar­cal, on Gasull admet que els incre­ments de taxes en molts dels 26 de 36 muni­ci­pis on pres­ten ser­vei puja­ran igual­ment. Res­pecte a la solució de tor­nar a lega­lit­zar la planta, pro­po­sen que sigui ràpida i que en el lapse que duri el procés, l’ARC assu­meixi tots els sobre­cos­tos, i també si a la llarga el tràmit surt mala­ment.Una altra de les pos­si­bles solu­ci­ons és reex­plo­rar l’opció de por­tar part de les dei­xa­lles a Llo­ret, on l’ante­rior equip de govern de Jaume Dul­sat i Albert Robert va tan­car la porta a rebre més resi­dus dia­ris, per no sobre­sa­tu­rar la capa­ci­tat limi­tada d’un abo­ca­dor, i que veient la crisi de Solius, segu­ra­ment pre­fe­ri­ran esti­rar fins al límit de la vida útil. Però el tràfec de resi­dus des de la Costa Brava cap al Vallès i l’Anoia també pro­voca quei­xes en aques­tes comar­ques bar­ce­lo­ni­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.