L’espai, a l’abast de tothom

Fa 30 anys, l’Agrupació Astronòmica de Sabadell (AAS) va traslladar la seva seu del centre de la ciutat al capdamunt del parc Catalunya. L’alcalde, Antoni Farrés, va afavorir la construcció del nou edifici, a rebuf de la transformació que va experimentar la capital vallesana com a conseqüència de la condició de subseu olímpica.

L’AAS va néixer el 1960 arran de l’entusiasme de quatre joveníssims estudiants dels Escolapis enamorats de l’astronomia. Amb el pas dels anys –primer, a l’antic edifici modernista de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, a la plaça del Mercat, i, després, a l’emplaçament actual–, es va anar consolidant fins a convertir-se en una entitat de referència, en l’àmbit amateur, a l’Estat i a Europa, segons explica el director científic de l’agrupació, el físic astrònom Albert Morral.

Tal com marquen els seus estatuts, l’entitat té com a objectius la divulgació i promoció de l’astronomia, i la recerca. “La recerca no és la nostra principal funció, perquè no vivim d’això. Però també en fem a la nit, quan venim a observar”, precisa Morral, que posa l’accent en les visites d’escoles, els cursos, les conferències, els tallers i tota mena d’activitats per explicar de manera entenedora l’astronomia a un públic ampli. “En el món de l’astronomia, hi ha dues lligues: els professionals, que investiguen i estudien coses molt complicades, i la gent a qui ens agrada l’astronomia i que, fins i tot, col·laborem amb els professionals. No estem deslligats. Hi ha molt bona relació. L’astronomia és una ciència molt oberta.”

I com hi col·laboren, els amateurs? “Nosaltres observem estrelles i, avui dia, amb els aparells que tenim, també podem mesurar coses. Quan venim aquí a la nit, fem fotos, que no són maques però tenen valor científic. D’allà obtenim dades i les pengem en diversos webs. Per exemple, hi ha un web d’asteroides. Hi ha milions d’asteroides. Els professionals no donarien l’abast, és impossible. Els amateurs anem fent fotos i les anem penjant. Si ets professional, vas a aquells webs i obtens moltíssimes més dades.”

L’Agrupació Astronòmica de Sabadell té socis a tot Catalunya, a la resta d’Espanya i, fins tot, a Amèrica. Socis com ara Josep Maria Drudis, un català resident a Philadelphia, als EUA, que va guanyar fa poc el premi honorífic amb què la NASA distingeix la fotografia astronòmica del dia (APOD). Els socis de l’agrupació comparteixen les observacions. “Anem aprenent els uns dels altres. Si t’agrada l’astrofotografia i vens aquí, hi ha cent persones que t’explicaran el que vulguis. I, a més, amb ganes, ho fan entusiasmats.”

A l’Observatori de Sabadell, hi va algú gairebé cada nit. “Quan parlem de «fer observacions», volem dir que fem fotografies, bàsicament.” També instal·len telescopis a l’exterior de l’edifici quan es produeixen fenòmens curiosos, com ara eclipsis parcials de Sol o de Lluna, o trànsits, que tenen lloc quan Mercuri i Venus passen per davant del Sol. “Fa molts anys, un cometa va xocar contra Júpiter. Es va anunciar, i tots els astrònoms del món van veure unes taques de les explosions a Júpiter. Aquella nit va ser bonica. Quan hi ha una cosa així, sempre hi som”, recorda Morral. “Una altra vegada –hi afegeix–, fent fotografies aquí, van aparèixer dos puntets que no sabíem què eren i els vam anar seguint. Eren dos asteroides que no es coneixien. I si descobreixes un asteroide, li pots posar el nom que vulguis. Hi ha un organisme que en porta el recompte i que certifica que l’has descobert. I ara tenim un asteroide que es diu Sabadell i un altre que es diu [Josep Maria] Oliver Cabasa”, en honor d’un dels quatre fundadors i president de l’agrupació entre els anys 1979 i 2006.

Una mesura de l’èxit de la feina divulgativa de l’ASS és l’augment del nombre d’estudiants de batxillerat que acudeixen a l’observatori per fer el seu treball de recerca. “Primer en venia un; després, dos, cinc, deu... Nosaltres, contents, però, és clar, va arribar un moment en què era impossible. I ara, a l’estiu, muntem els campus d’astronomia. Els expliquem astronomia, ens quedem aquí una nit a observar, els ensenyem els programes informàtics perquè, a partir de les imatges, obtinguin dades científiques i puguin fer el seu treball. Cada any tenim 100, 120 estudiants... I ens venen molts nois i noies que volen ser astrònoms físics, cada cop més. Amb moltes ganes i, a vegades, amb molt nivell també.”

“A Europa, formem part de diversos grups de recerca, d’aquests que col·laboren amb els professionals. I tenim un grup molt potent d’observadors d’estrelles variables i també un grup d’ocultacions d’estrelles per asteroides: mesurem el moment exacte en què l’asteroide passa per davant d’una estrella, quan triga, etc. I això per a què serveix? Per recalcular les òrbites dels asteroides amb molta precisió. És l’única manera que tenim de fer-ho. I per saber la mida i la forma de l’asteroide. Amb això també som capdavanters”, hi afegeix.

L’Observatori de Sabadell i tots els astrònoms amateurs que ho vulguin tenen una cita en el calendari. “A finals d’any, una estrella molt brillant d’Orió que es diu Betelgeuse ocultarà un asteroide. Normalment passa amb estrelles poc brillants, però aquesta ho serà molt. Vindrà gent de tot Europa i Amèrica, perquè això es podrà observar des de la península Ibèrica. El grup que lidera l’observació aquí és el nostre.”