Societat

Religió

Torna la Nit de les Religions a Barcelona

Jornada de portes obertes en centres de tradicions religioses diverses que ja s’ha convertit en una referència

Es tracta d’un esdeveniment organitzat per l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional per apropar la realitat religiosa de casa nostra a tothom i afavorir el diàleg i l’amistat amb qui és diferent

“Per a nosaltres, les religions són cultura”, diu el codirector d’Audir Sergio Arévalo

El cap de set­mana del 21 i 22 d’octu­bre se cele­bra a Bar­ce­lona la vui­tena edició de la Nit de les Reli­gi­ons. L’any pas­sat, superada la covid, en aquesta jor­nada hi van par­ti­ci­par unes 3.000 per­so­nes, i enguany, els orga­nit­za­dors, l’Asso­ci­ació Unesco per al Diàleg Inter­re­ligiós i Inter­con­vic­ci­o­nal (Audir), espe­ren una xifra sem­blant. “La idea de fer aquesta Nit de les Reli­gi­ons va ser del grup de joves de l’Audir, imi­tant una cita sem­blant que es feia a Berlín, però ha tin­gut tant d’èxit que ara el model ha anat empo­de­rant altres grups de diàleg inter­re­ligiós d’altres loca­li­tats, que també han deci­dit fer aques­tes jor­na­des”, explica Ser­gio Arévalo, codi­rec­tor de l’Audir amb Arnau Oli­ve­res. Una d’aques­tes loca­li­tats que faran la seva pròpia Nit de les Reli­gi­ons, el 28 d’octu­bre, és Vila­franca del Penedès.

A Bar­ce­lona, la cita d’aquest any en con­cret du el subtítol Con­vic­ci­ons i cre­en­ces en diàleg i hi ha 41 enti­tats que han pro­gra­mat acti­vi­tats per apro­fun­dir en les dife­rents tra­di­ci­ons reli­gi­o­ses que hi ha a casa nos­tra i, a més, acti­vi­tats inter­re­li­gi­o­ses, fins a un total de 47. Dins del budisme, per exem­ple, des­taca que el cen­tre Zen Nalanda farà una sessió de medi­tació de cant de man­tres de diver­ses tra­di­ci­ons (japo­nesa, hindú, tibe­tana i The­ra­vada).

Pel que fa al cris­ti­a­nisme catòlic, hi ha diver­ses pro­pos­tes. La Fun­dació Migra Stu­dium, per exem­ple, pro­posa Música, com­pa­nya del silenci, un espai de medi­tació i pregària, a càrrec de Mar­ga­rida Bar­bal, amb cant, cítara i cam­pa­nes. Es tracta de música com­posta per autors i auto­res d’èpoques diver­ses, dins de la tra­dició catòlica a Europa. Les mon­ges bene­dic­ti­nes del mones­tir de Sant Pere de les Puel·les, per la seva banda, con­vi­den a la pregària de ves­pres amb la comu­ni­tat, i la parròquia de Sant Andreu de Palo­mar fa un home­natge al pin­tor Josep Ver­da­guer en el cen­te­nari del seu nai­xe­ment i a les seves pin­tu­res de la parròquia.

Del cris­ti­a­nisme pro­tes­tant des­taca, per exem­ple, un con­cert que farà el Cor Car­lit Gos­pel a l’església evangèlica de Gràcia, i la lec­tura de tex­tos i el pen­sa­ment de Mar­tin Luter King en el 55è ani­ver­sari de la seva mort que es farà a l’església pro­tes­tant Bar­ce­lona-Cen­tre, al car­rer Tallers. L’església orto­doxa Pro­tecció de la Mare de Déu, per la seva banda, pas­sarà diver­sos audi­o­vi­su­als sobre l’art i la ico­no­gra­fia orto­do­xos. També faran xer­ra­des altres comu­ni­tats cris­ti­a­nes com la Comu­ni­tat de Cris­ti­ans, l’església adven­tista del Setè Dia de Bar­ce­lona, l’església de Jesu­crist dels Sants dels Dar­rers Dies (mor­mona) i els Tes­ti­mo­nis Cris­ti­ans de Jehovà.

Menys cone­gu­des

Obren les por­tes el cen­tre de la comu­ni­tat bahá’í, que pro­ce­deix de l’Iran però ja fa molts anys que és pre­sent a casa nos­tra, motiu pel qual l’Estat els acaba de reconèixer la con­dició “d’arre­la­ment notori”. Pel que fa a l’hin­du­isme –a casa nos­tra n’hi ha mol­tes bran­ques–, des­taca una xer­rada intro­ductòria de la tra­dició Hare Krishna amb música tra­di­ci­o­nal de l’Índia que es farà a l’Asso­ci­ació Isk­con, que també per­metrà una degus­tació d’ali­ments vege­ta­ri­ans i s’hi farà reci­tació de man­tres.

Qui vul­gui apro­fun­dir en l’islam, amb més de mig milió de fidels a casa nos­tra, pot anar, per exem­ple, a l’Asso­ci­ació Cul­tu­ral Pon­te­ra­pia, on el pro­fes­sor Jordi Delclòs farà una xer­rada intro­ductòria sobre la tra­dició sufí, o pot anar a escol­tar els joves de l’Asso­ci­ació d’Estu­di­ants Musul­mans, que volen expli­car i donar el tes­ti­moni sobre la seva tra­jectòria com a estu­di­ants i les diver­ses pro­blemàtiques “que es tro­ben al llarg del seu recor­re­gut”. I els sikhs obri­ran la seva gurudwara Gur­dars­han Sahib del car­rer Hos­pi­tal (el seu tem­ple) per expli­car qui són –la gent encara els con­fon amb musul­mans– i faran un taller del tur­bant, una medi­tació i com­par­ti­ran el sopar amb els visi­tants.

Doble vigilància

Els jueus són una part indis­so­lu­ble del nos­tre pas­sat, tot i que avui el juda­isme és religió mino­ritària a casa nos­tra. A causa de la guerra a Israel, s’ha hagut de doblar la vigilància dels seus cen­tres, però en prin­cipi i a hores d’ara no s’ha can­cel·lat cap acte. A la sina­goga del car­rer Ave­nir faran la xer­rada Con­vivència espi­ri­tual. La gran sina­goga Maimònides de Bar­ce­lona, oberta a tots i totes a Cata­lu­nya, sobre la cul­tura hebrea, a càrrec de Jorge Burd­man, res­pon­sa­ble del diàleg inter­re­ligiós de la comu­ni­tat isra­e­lita de Bar­ce­lona. Una altra comu­ni­tat jueva, l’Atid, farà una con­ferència sobre el cicle de les fes­ti­vi­tats de l’any jueu, i la comu­ni­tat Jabad Luba­vitch també farà una xer­rada, Religió i veri­tat.

Qui esti­gui interes­sat en tra­di­ci­ons que a casa nos­tra encara són mino­ritàries, podrà entrar als locals i fer acti­vi­tats per conèixer l’Asso­ci­ació Mun­dial Brahma Kuma­ris (que farà una con­ferència al vol­tant de “per què és tan impor­tant medi­tar avui dia”), a l’església de la cien­ci­o­lo­gia (farà un taller de l’estrès i taller de tècni­ques de grup de Sci­en­to­logy), o a la seu de la Fede­ració de Famílies per la Pau i la Uni­fi­cació del Món, cone­guda també com “l’església de la uni­fi­cació”, que dis­sabte ofe­reix una xer­rada, Dia­lo­gant sobre art, espi­ri­tu­a­li­tat i pau i pro­jec­tarà un vídeo dels Little Angels, grup folklòric coreà (atès que aquesta tra­dició va néixer a Corea). També pot ser un bon moment per conèixer Sukyo Mahikari, que en català es tra­dui­ria com ‘llum de la veri­tat’ i que ve del Japó.

Ateus i espi­ri­tis­tes

I no obli­dem que cada any també hi estan con­vi­dats i par­ti­ci­pen en aquesta jor­nada els ateus. Aquest any, Ateus de Cata­lu­nya par­larà sobre “el delicte de blasfèmia”. També aquest cop par­ti­cipa en la jor­nada el Cen­tre Espírita Ama­lia Domingo Soler (Ceads), cen­tre que ret home­natge a la gran espi­ri­tista Ama­lia Domingo, sevi­llana de nai­xe­ment i bar­ce­lo­nina d’adopció, que va acon­se­guir que se celebrés a la capi­tal cata­lana el Pri­mer Congrés Espi­ri­tista Inter­na­ci­o­nal el 1888, coin­ci­dint amb l’Expo­sició Uni­ver­sal. Faran la con­ferència Muerte, compañera de vida.

A banda de les acti­vi­tats que ofe­reix cadas­cuna de les tra­di­ci­ons, hi ha acti­vi­tats inter­re­li­gi­o­ses: un con­cert de la Coral Inter­re­li­gi­osa per la Pau (dis­sabte a la Fun­dació Espe­rança, a les 20.30 h), una ruta antro­pològica pel barri de la Ver­neda (Asso­ci­ació Antro­po­lo­gies), una ruta de les reli­gi­ons al cemen­tiri de Montjuïc (una pas­se­jada per sepul­tu­res de diver­ses cul­tu­res i reli­gi­ons en què es mos­trarà l’art i la història del cemen­tiri i de la ciu­tat) i una ruta “de la memòria gitana i la rumba cata­lana a l’Eco­mu­seu Urbà Gitano de Bar­ce­lona”. En tot cas, con­sul­teu el pro­grama en el web d’Audir (audir.​org/​lan​itde​lesr​elig​ions), ja que per a la majo­ria d’acti­vi­tats (gratuïtes) cal ins­cripció prèvia.

“El que es pretén amb aquesta jor­nada con­ti­nua sent donar visi­bi­li­tat a les dife­rents con­fes­si­ons que hi ha a casa nos­tra, una manera d’apro­par el que és dife­rent perquè ens apro­pem els uns als altres. És la millor manera d’evi­tar dis­cur­sos dis­cri­mi­na­to­ris, ara que fa tanta falta com­pren­dre i viure la diver­si­tat en vista de l’onada d’acti­tuds d’extrema dreta”, manté Arévalo. El codi­rec­tor de l’Audir asse­gura que totes les acti­vi­tats con­fes­si­o­nals i inter­con­vic­ci­o­nals que s’orga­nit­zen aquesta nit les ente­nen sota el parai­gua de “cul­tu­rals”. “Per a nosal­tres, les reli­gi­ons són cul­tura i ente­nem que totes les acti­vi­tats, con­certs, xer­ra­des, cul­tes, etc. que es faran perquè la gent hi par­ti­cipi s’han d’emmar­car dins del con­cepte cul­tu­ral”, diu.

L’acte inau­gu­ral enguany es farà entre set­mana, el dia 19, a la seu d’Audir, al car­rer Lledó. Hi haurà la xer­rada Ciència i religió, amb Mar Gri­era, catedràtica de soci­o­lo­gia de la UAB, i Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit d’antro­po­lo­gia biològica de la UAB.

45
activitats
de les diverses confessions, conviccions i creences (també interreligioses) es faran durant dos dies a la capital catalana.
8
edicions,
comptant-hi aquesta, s’han celebrat de la Nit de les Religions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia