Beneïdes cues a Espinavell

La tria de mulats d’Espinavell se celebra sempre el dia de Sant Eduard, el 13 d’octubre, plogui, troni i llampegui o faci bon temps. Quan coincideix amb un dia festiu o, com ahir, en un dia en el qual a part de molt bon temps moltes persones fan pont, es dispara fins a xifres astronòmiques el nombre d’assistents. L’increment és directament proporcional al del públic urbanita i provinent de Barcelona i la seva rodalia.

Com que l’accés al poble d’Espinavell es fa a través d’un primer tram per la carretera de coll d’Ares des del giratori d’accés a Molló fins a l’encreuament de l’accés al poble per la GI-5225, que és estreta i sinuosa, es col·lapsen fàcilment els espais habilitats a l’explanada on hi ha els corrals de les eugues i els mulats –les seves filles i fills– i els vorals. Per millorar la mobilitat, doncs, des de fa uns quants anys, l’Ajuntament de Molló, que és l’organitzador, habilita un servei d’autocar entre el giratori d’accés, on hi ha un control dels Mossos d’Esquadra, i Espinavell. Ahir, van ser dos autocars de seixanta places –en algun moment, van ser tres–, que no van parar de fer viatges entre les set del matí i les cinc de la tarda.

El pont del Pilar va ser un poderós efecte crida i es van registrar unes cues molt llargues, que, en alguns moments del dia, ocupaven un tram molt important de l’avinguda Vallespir. Moltes persones van haver d’esperar més d’una hora per poder accedir a un dels autocars i això va fer que algunes optessin per fer el recorregut a peu, d’una hora i mitja.

Això va provocar que, ahir, moltes persones arribessin a Espinavell quan les eugues i els mulats ja estaven als seus corrals i, per tant, es van perdre la famosa estampa del bestiar baixant del Clot de la seca i creuant el Ritort, abans que cada escamot amb el seu ramader encarregat al davant entrés als corrals. Sí que els van poder veure el qui van matinar molt i sobretot van poder gaudir-los els grups que es van reunir a les set del matí a Espinavell per pujar amb tot terrenys fins a les pastures del peu del Costabona, recollir el bestiar i iniciar la baixada fins a la fira. De fet, com cada any, és la tria més autèntica, fora de les aglomeracions de l’explanada firal. El col·lapse per accedir a un dels autocars es va reproduir a les planes d’Espinavell, on costava moure’s al llarg de la línia que barrava el pas als corrals, plena de curiosos que badaven i fotografiaven, i també costava moure’s entre les parades de la fira agroalimentària, amb el protagonisme de la de les trumfes de Molló i dels àpats amb carn de cavall.

Sigui com sigui, els organitzadors, els firaires i els ramaders van beneir aquest col·lapse anual que els serveix per fer calaix per a la tranquil·litat idíl·lica de la resta de dies de l’any.