Beneïdes cues a Espinavell

La tria de mulats d’Espi­na­vell se cele­bra sem­pre el dia de Sant Edu­ard, el 13 d’octu­bre, plo­gui, troni i llam­pe­gui o faci bon temps. Quan coin­ci­deix amb un dia fes­tiu o, com ahir, en un dia en el qual a part de molt bon temps mol­tes per­so­nes fan pont, es dis­para fins a xifres astronòmiques el nom­bre d’assis­tents. L’incre­ment és direc­ta­ment pro­por­ci­o­nal al del públic urba­nita i pro­vi­nent de Bar­ce­lona i la seva roda­lia.

Com que l’accés al poble d’Espi­na­vell es fa a través d’un pri­mer tram per la car­re­tera de coll d’Ares des del gira­tori d’accés a Molló fins a l’encre­ua­ment de l’accés al poble per la GI-5225, que és estreta i sinu­osa, es col·lapsen fàcil­ment els espais habi­li­tats a l’expla­nada on hi ha els cor­rals de les eugues i els mulats –les seves filles i fills– i els vorals. Per millo­rar la mobi­li­tat, doncs, des de fa uns quants anys, l’Ajun­ta­ment de Molló, que és l’orga­nit­za­dor, habi­lita un ser­vei d’auto­car entre el gira­tori d’accés, on hi ha un con­trol dels Mos­sos d’Esqua­dra, i Espi­na­vell. Ahir, van ser dos auto­cars de sei­xanta pla­ces –en algun moment, van ser tres–, que no van parar de fer viat­ges entre les set del matí i les cinc de la tarda.

El pont del Pilar va ser un poderós efecte crida i es van regis­trar unes cues molt llar­gues, que, en alguns moments del dia, ocu­pa­ven un tram molt impor­tant de l’avin­guda Valles­pir. Mol­tes per­so­nes van haver d’espe­rar més d’una hora per poder acce­dir a un dels auto­cars i això va fer que algu­nes optes­sin per fer el recor­re­gut a peu, d’una hora i mitja.

Això va pro­vo­car que, ahir, mol­tes per­so­nes arri­bes­sin a Espi­na­vell quan les eugues i els mulats ja esta­ven als seus cor­rals i, per tant, es van per­dre la famosa estampa del bes­tiar bai­xant del Clot de la seca i cre­uant el Ritort, abans que cada esca­mot amb el seu rama­der encar­re­gat al davant entrés als cor­rals. Sí que els van poder veure el qui van mati­nar molt i sobre­tot van poder gau­dir-los els grups que es van reu­nir a les set del matí a Espi­na­vell per pujar amb tot ter­renys fins a les pas­tu­res del peu del Cos­ta­bona, reco­llir el bes­tiar i ini­ciar la bai­xada fins a la fira. De fet, com cada any, és la tria més autèntica, fora de les aglo­me­ra­ci­ons de l’expla­nada firal. El col·lapse per acce­dir a un dels auto­cars es va repro­duir a les pla­nes d’Espi­na­vell, on cos­tava moure’s al llarg de la línia que bar­rava el pas als cor­rals, plena de curi­o­sos que bada­ven i foto­gra­fi­a­ven, i també cos­tava moure’s entre les para­des de la fira agro­a­li­mentària, amb el pro­ta­go­nisme de la de les trum­fes de Molló i dels àpats amb carn de cavall.

Sigui com sigui, els orga­nit­za­dors, els firai­res i els rama­ders van beneir aquest col·lapse anual que els ser­veix per fer calaix per a la tran­quil·litat idíl·lica de la resta de dies de l’any.