El millor constructor de ponts, el diable

El pont que uneix el barri de Sant Narcís amb Santa Eugènia, recentment restaurat, el va aixecar el mestre Guillem Granollers de Montfullà, el 1357, amb la col·laboració inestimable del vell Llucifer. De l’habilitat del diable per construir ponts de manera miraculosa en tenim constància arreu del país. Des de Tarragona fins a Ceret passant per Martorell, Susqueda o Sant Cugat, el maligne ha demostrat la seva capacitat i rapidesa constructiva a canvi d’alguna cosa, sovint l’ànima d’un pobre desgraciat.

El mestre Guillem no es va vendre l’ànima, però la va hipotecar. Convençut que aquella era la seva oportunitat per passar a la posteritat, va pensar de fer-lo sòlid però també atractiu, senyorial. I per això va decidir utilitzar la pedra blanca que s’havia fet servir per aixecar la catedral de Girona. Aquesta embranzida inicial va topar frontalment amb l’oposició dels picapedrers de Girona, que no veien amb bons ulls que algú de fora construís el pont i que, per fer-ho, s’endugués els magnífics carreus calcaris de les pedreres de la ciutat.

Amb molts jornals per pagar, en Guillem va ser una peça fàcil per al diable. Es va materialitzar al costat d’en Guillem, en el moment en què aquest ho veia tot més negre, li va donar uns copets a l’espatlla i li va dir que mirés davant seu. Va veure un magnífic pont que creuava el riu Güell. El maligne no només li facilitaria la pedra de Girona, sinó que li construiria el pont a canvi de la seva l’ànima. En Guillem va ser capaç de regatejar oferint-li l’ànima no pas per sempre més, sinó només pel nombre de pedres que calguessin, finalment, per construir el pont. Un any per cada pedra. El diable, amb experiència, va acceptar el tracte i el pobre constructor va acabar amb una penitència de mil anys a l’infern, dels quals ja n’han passat uns set-cents.

El 1968, per eliminar la via del tren d’Olot, es va desmuntar el pont i es van guardar les pedres numerades. Fa poc s’ha reconstruït. Les obres van acabar a començaments del 2019.

A Sarrià, el pont Major no porta pas el nom del diable, tot i que hi va participar, en aquest cas a canvi de l’ànima d’una jove donzella, la Maria, que volia travessar el Ter per casar-se. A mig fer se’n va penedir i la Mare de Déu va enviar les forces de la natura per posar fi als treballs del diable que no s’havien pogut acabar.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4