Ports de la Generalitat posa tanques al port pesquer pels continus robatoris

Ports de la Generalitat ha instal·lat tanques al port de Sant Feliu de Guíxols per protegir les embarcacions dels nombrosos robatoris i bretolades que fa temps que afecten les embarcacions de pesca artesanal. El secretari de la confraria, Salvador Rovira, explica que aquest no és tema nou. Ja fa molt de temps que s’estan donant robatoris a les barques de pesca artesanal. La situació és complicada. En primer lloc, perquè no es pot tancar totalment la zona –el gran aparcament ha quedat obert–, en tractar-se d’un espai, el port, que els veïns i els estiuejants gaudeixen per fer un passeig. Ports de la Generalitat té la política d’anar integrant les seves instal·lacions al teixit de la població, per no generar ruptures urbanístiques. En segon lloc, per la dificultat de no poder tenir tot l’espai vigilat.

Material imprescindible

“Els furts –explica Rovira–, que moltes vegades es tracta de bretolades, acaben concretant-se en la sostracció de vestits de navegació i aparells, com ara radars, que tenen un cost important i que els lladres els venen per un preu ridícul.” La situació es complica perquè el pescador es troba sense material que necessita i que, en moltes ocasions, poden comportar una sanció, en cas d’inspecció, perquè no disposen del material normatiu. “Finalment, després de presentar-los les denúncies acumulades, Ports ha posat finalment les tanques”, destaca el secretari.

La confraria actualment compta amb unes divuit embarcacions: tresmall (9), sonseres (3), palangre de superfície (1), palangre de fons: (1) i encerclament (4). A diferència d’altres llocs de la Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols s’ha optat per sistemes de pesca poc agressius a través de les arts menors i l’encerclament. La confraria forma part del pla de gestió de la sonsera, una de les espècies més significatives que es pesquen en aquesta zona.

Llarga tradició pesquera

L’activitat comercial marítima a Sant Feliu es remunta al segle lV aC amb l’existència d’un poblat ibèric. L’any 1258, l’abat del monestir va concedir el dret de poder construir unes drassanes a la platja, on s’haurien de bastir les naus per establir relacions de comerç de cabotatge amb altres localitats.

Cap al segle XlV, el port de Sant Feliu de Guíxols mantenia relacions comercials amb les ciutats de Barcelona, Tarragona, Tortosa, València i Mallorca. La importància del comerç marítim guixolenc va fer que posseís una llotja de mar al mateix temps que Barcelona, Girona, Perpinyà i Tortosa. A més, l’any 1443 es va concedir a aquesta vila baix-empordanesa un privilegi reial per crear, com s’havia fet a Barcelona, un consolat de mar; una institució jurídica especial per als afers marítims i comercials.

Durant la segona meitat del segle XVlll l’economia catalana es va reactivar després d’una època dura i a Sant Feliu, a les drassanes instal·lades que hi havia a l’actual rambla del Portalet, s’hi van construir vaixells militars i nombrosos velers destinats a usos comercials. El 1904 es va començar a construir el port que culminaria amb la construcció de l’escullera. L’any 2010 es va remodelar i millorar la llotja de Sant Feliu de Guíxols, considerada un dels factors clau en la recuperació del sector pesquer local. La pesca professional a Sant Feliu, tot i que hi ha diferents tipus d’arts de pesca, té la particularitat que durant molts d’anys s’ha basat en una flota d’encerclament.