Santa Úrsula en estat pur

La plaça del Blat va veure ahir una Santa Úrsula èpica. Llarga, però majestuosa, i que va mostrar com la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls estimen els castells per sobre de tot. Hi van portar vuit gammes extra, sis de descarregats, cosa que era el primer cop que es veia a Valls. Tot i la grandesa, Santa Úrsula va quedar sense castell de deu, un dels màxims objectius que s’havien marcat les dues colles.

La jornada la va obrir la Colla Joves, que, decidida, va anunciar el quatre de nou sense folre. El castell, que ja havien descarregat per Sant Fèlix, va pujar bé però es va anar complicant per la part alta, cosa que els va obligar a treballar de valent en la descarregada. Alegria immensa un cop completat. Era el novè del seu historial.

Tot seguit, la Colla Vella indicava que faria el mateix. El seu, que havien descarregat per Santa Tecla, va mostrar millors mides, i el van completar gairebé sense despentinar-se. Les dues colles havien complert els seus objectius en primera ronda i podien abordar el que feia dies que anunciaven: els castells de deu.

La primera a atacar-los va ser la Joves, amb el tres de deu amb folre i manilles –n’havia fet quatre intents al llarg de la seva història–. El castell, però, va quedar en intent desmuntat i, després de decidir tirar-lo avall perquè s’anava desfigurant, amb sisens ja fora, es va enfonsar. Seguidament, tenint en compte el sistema de rondes vallenc, era de nou el torn de la Joves, que hi va tornar amb el tres de deu, en aquesta ocasió fent-ne un peu desmuntat. Aquesta vegada va canviar el xip i va apostar pel dos de vuit sense folre, que enguany encara no havien pogut descarregar. Va pujar bé, tranquil, però va mostrar fragilitat quan després d’una batzegada va cedir pel pis de terços.

Després d’una hora d’espera, era el torn de la segona ronda de la Colla Vella, que afrontava un dels seus principals objectius: el quatre de deu amb folre i manilles, que no descarregava des de feia sis anys. El quatre va pujar ja treballant molt i, quan tot just faltaven uns deu segons per carregar-lo, el gran colós es va trencar. Després de la caiguda, els rosats no van voler renunciar a res i van portar a plaça el dos de vuit sense folre, que van tornar a carregar, com ja els havia passat per Sant Fèlix i per la diada del Mercadal. La construcció es va trencar gairebé de manera exacta que la de la Joves.

Les dues colles arribaven, doncs, a la tercera ronda amb els mateixos castells: 4de9sf i 2de8sf carregat. En tercera ronda, la Joves va decidir apostar pel cinc de nou amb folre, que va aconseguir descarregar després de set anys. De nou, alegria immensa a la plaça del Blat. I tot i ser dos quarts de quatre de la tarda, la diada no havia acabat. La Colla Vella va decidir tornar-hi amb el quatre de deu, que va tornar a quedar en intent, ja que va caure quan l’estaven desmuntant i les sisenes començaven a baixar.

En tornar-hi, els rosats van aparcar el castell de deu i van recórrer al seu castell insígnia enguany: el quatre de nou amb folre i el pilar, que van completar sense gairebé problemes.

I a dos quarts de cinc de la tarda, les dues colles posaven la cirera final a una diada magnífica descarregant el pilar de vuit amb folre i manilles. S’anotaven, així, una espectacular jornada per a la Colla Vella i la millor diada de la història de la Colla Joves. Tot i quedar sense castell de deu, doncs, un final de temporada vallenc brillant!