Societat

Fent lligams pel territori

Al Vallès Oriental hi ha 175 empreses agroalimentàries incloses en el cens de la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona

El projecte ‘Enxarxa’t’, que promou el Consell Comarcal del Vallès Oriental, posa en relació productors, elaboradors, botigues i agrobotigues amb els restauradors per fomentar els productes de proximitat

Al petit productor li costa poder arribar als restauradors i als cuiners per oferir el seu producte

El prin­ci­pal pro­blema dels petits pro­duc­tors i ela­bo­ra­dors de pro­xi­mi­tat o de quilòmetre zero és dis­po­sar de lloc i temps, fora de les tas­ques pròpies, per expli­car què fan i donar a conèixer uns pro­duc­tes que són cada cop més dema­nats pels cli­ents a les boti­gues arte­sa­nes, les agro­bo­ti­gues o esta­bli­ments de res­tau­ració. El Con­sell Comar­cal del Vallès Ori­en­tal acaba de dur a terme la sessió de networking Enxarxa’t, per posar en relació els pro­duc­tors i ela­bo­ra­dors de pro­xi­mi­tat amb els res­tau­ra­dors de la comarca. Carme Gar­rido López, tècnica de dina­mit­zació del sec­tor agro­a­li­men­tari del Con­sell Comar­cal del Vallès Ori­en­tal, deta­lla que for­men part de la Xarxa de Pro­duc­tes de la Terra de la Dipu­tació de Bar­ce­lona. “A cada comarca hi ha una per­sona encar­re­gada de dina­mit­zar el sec­tor agro­a­li­men­tari i rebem una sub­venció i ens dema­nen de fer pro­pos­tes d’actu­a­ci­ons”, explica. Al Vallès Ori­en­tal van començar a tre­ba­llar el 2010, i ara ja tenen un cens de 175 empre­ses agro­a­li­mentàries arte­sa­nes, i a tota la xarxa de les comar­ques de Bar­ce­lona són més de 1.500. Gar­rido explica que fa 13 anys, quan es va començar a fer el cens, eren sobre­tot peti­tes empre­ses arte­sa­nes, d’horta o cere­als, i que la xifra ha anat aug­men­tant. “Ara es mira que tin­guin ganes de con­so­li­dar-se i créixer, que els cal­gui un ajut per tirar enda­vant. Perquè saben fer molt bé la seva feina –cul­tius, cura de la granja, xar­cu­te­ria, mel­me­la­des...–, però en ser petita empresa els cal saber ges­ti­o­nar-la.” Els aju­den en temes de gestió empre­sa­rial, la for­mació tècnica, la comer­ci­a­lit­zació i el màrque­ting dels pro­duc­tes i l’asso­ci­a­ci­o­nisme entre els pro­duc­tors. Enxarxa’t es du a terme cada dos anys. La dar­rera edició es va fer de forma vir­tual per la pandèmia, i en aquesta hi han par­ti­ci­pat una vin­tena d’empre­ses, entre pro­duc­tors agro­a­li­men­ta­ris, res­tau­rants, boti­gues i el Gremi d’Hos­ta­le­ria, per aug­men­tar la presència dels pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat als res­tau­rants. Carme Gar­rido afirma que als res­tau­ra­dors sovint els és més còmode tru­car a un dis­tribuïdor i que els ho por­tin tot. “Però està vist que un cop par­len amb el pro­duc­tor el xip can­via i que és un esforç però val la pena”, asse­nyala. I explica que d’aquí a sis mesos pas­sarà un qüesti­o­nari als par­ti­ci­pants per veure si ha fruc­ti­fi­cat algun acord.

Alguns expo­nents

En la sessió hi han par­ti­ci­pat vuit res­tau­rants, entre altres la Masia de Palou de Gra­no­llers, Can Parera de Parets o El Bell­ver de Taga­ma­nent. El res­tau­rant Can Can­de­lich de Samalús, que regenta Cris­tina Can­de­lich, fa sis anys que par­ti­cipa a Enxarxa’t. És un res­tau­rant de cuina tra­di­ci­o­nal cata­lana amb capa­ci­tat per a 32 per­so­nes i amb una llarga tra­jectòria en la incor­po­ració de pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat en el menú. Cris­tina Can­de­lich fa les pri­me­res ela­bo­ra­ci­ons dins la cuina, i després surt a la sala per aten­dre els cli­ents. Can­de­lich afirma: “És impor­tant tenir una relació estreta amb els proveïdors, i Enxarxa’t ens per­met par­lar de tu a tu. El que sí que trobo és que cinc minuts per par­lar sobre el pro­ducte se’ns fan curts. El que valoro en les ses­si­ons és que hi hagi molts pro­duc­tors i ela­bo­ra­dors, més que vene­dors de pro­duc­tes aca­bats. Com menys inter­me­di­a­ris hi hagi pel mig, millor. Et dona més opor­tu­ni­tat de valo­rar el que fan, i a ells de gua­nyar-se la vida.”

Com a pro­duc­tors hi han par­ti­ci­pat Pollas­tres Can Pep Julià de Gra­no­llers, Llet de Debò de les Fran­que­ses o Bolet Ben Fet de Sant Antoni de Vila­ma­jor i sis empre­ses més. Fer­nando Gallardo Sanz és l’ànima de Comic Beer, i es dedica a ela­bo­rar cer­vesa de forma arte­sana a Car­de­deu des de fa set anys. La situ­ació econòmica el frena a l’hora de tenir un obra­dor propi per poder-hi ela­bo­rar els gai­rebé 12.000 litres de cer­vesa que fa a l’any, i ha de llo­gar una fàbrica. Té qua­tre vari­e­tats de cer­vesa, de les quals una és ecològica i dues són sense glu­ten, i té cura de les recep­tes i del dis­seny de les eti­que­tes de les ampo­lles. A banda de par­ti­ci­par en la sessió Enxarxa’t des de fa un any du a terme tas­tos sen­so­ri­als a bars i res­tau­rants, ses­si­ons de mari­datge, i és pre­sent en altres fires de la comarca. Gallardo valora el networking fet amb els pro­duc­tors i res­tau­ra­dors: “És útil que cone­guin el teu pro­ducte i conèixer els res­tau­ra­dors. Hi ha hagut algú interes­sat en el pro­ducte, però cal mate­ri­a­lit­zar-ho. En pandèmia també ho vam fer via telemàtica i va resul­tar força posi­tiu, vaig fer tres cli­ents.”

A la xar­cu­te­ria Cal Cabré de Vila­nova del Vallès fan embo­tits arte­sans. Els ger­mans Mari­ona i Jaume Viñallonga són la cin­quena gene­ració d’una empresa cen­tenària del 1880 però amb docu­men­tació des del 1910. El rebesavi era trac­tant de cabres, d’aquí el nom de l’empresa, però en deva­luar-se el preu del cabrit van can­viar l’ori­en­tació cap al porc. Tre­ba­llen el porc Duroc 85% de Riu­de­llots de la Selva però també la vede­lla, el pollas­tre i el conill. Tenen dos espais: al més antic hi ha l’obra­dor de xar­cu­te­ria i a davant l’antiga botiga, que ara és museu, i en un altre lloc hi ha la botiga, amb l’obra­dor de fleca, pas­tis­se­ria i men­jar pre­pa­rat. Jaume Viñallonga explica que és el pri­mer cop que par­ti­ci­pen en el networking, però ha estat posi­tiu. “Hem fet con­tac­tes amb cli­ents que hem de tan­car”, asse­nyala.

Més vies
Tots els productors agroalimentaris del Vallès Oriental que formen part de la Xarxa de Productes de la Terra tenen altres vies de suport de la Diputació, com el programa ‘Accelera el creixement’ i la participació en fires.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia