Pacte pel control de la intel·ligència artificial

Vint-i-vuit països, inclosos el Regne Unit, els Estats Units, el Japó i els països de la Unió Europea, han signat una declaració aquesta setmana per col·laborar en el control de la intel·ligència artificial (IA). L’han signat en una conferència celebrada a Anglaterra, a Bletchley Park, un lloc simbòlic perquè va ser on el matemàtic Alan Turing va descodificar la màquina Enigma, un dels dispositius de xifratge de missatges utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. En la trobada, hi han participat algunes de les principals empreses mundials dedicades a la IA, com ara OpenAI, Anthropic, Google DeepMind, Microsoft, Meta i xAI. També hi va ser present Wu Zhaohui, el viceministre de Ciència i Tecnologia de la Xina, que va signar l’anomenada Declaració de Bletchley, però no l’acord sobre proves.

El primer ministre britànic i amfitrió de la trobada, Rishi Sunak, havia estat criticat per membres del seu propi partit per convidar la Xina després que molts governs occidentals reduïssin la seva cooperació tecnològica amb Pequín, però el polític conservador va justificar la decisió al·legant que qualsevol esforç per garantir la seguretat i reduir els riscos de la IA havia d’incloure els seus principals actors. I la Xina ho és.

També hi van assistir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; la vicepresidenta nord-americana, Kamala Harris, i el secretari general de l’ONU, António Guterres.

Aquesta cimera ha estat definida pels experts com un punt d’inflexió per posar límits als efectes d’aquesta tecnologia que tots els participants van coincidir a dir que transformaria el món en els propers anys. Però hi ha perills i oportunitats.

De fet, l’objectiu de la conferència era debatre com maximitzar els beneficis de la IA, per exemple, pel que fa al desenvolupament de noves medicines o en la recerca de solucions per al canvi climàtic, i alhora com minimitzar-ne els riscos, sobretot en els camps de la ciberseguretat, la biotecnologia o la desinformació. També es va debatre sobre com controlar aquests camps, si des d’una llibertat gairebé total, com la que hi ha als Estat Units, o des de la gran regulació que ultima la UE, amb la primera llei integral sobre intel·ligència artificial del món.

En una posició intermèdia estava Elon Musk, el propietari d’X (abans Twitter), que en una conversa amb Sunak, en el marc de la conferència, va declarar que la intel·ligència artificial és “una de les forces més disruptives de la història”. “La IA serà una força per al bé molt probablement, però la probabilitat que vagi malament no és del zero per cent”, va dir Musk. Concretament, la probabilitat que va donar va ser del 80% perquè vagi bé i el 20%, malament. El propietari també de Tesla i Space X considera que la intel·ligència artificial planteja una amenaça seriosa i proposa establir unes regles. El que més li preocupa ara mateix, més que les màquines prenguin el control, una possibilitat que encara veu llunyana, és que delinqüents i terroristes puguin fer servir aquesta potent tecnologia. Musk es va atrevir a fer diverses prediccions, com ara que en un futur no caldria treballar, que la IA posaria fi a totes les feines i que la companyia d’una intel·ligència artificial seria una de les formes principals d’amistat.

Precisament, al tancament d’aquesta edició, l’empresa d’intel·ligència artificial de Musk, xAI, tenia previst llançar el seu primer producte, segons va anunciar l’empresari en un missatge a X. Segons va dir el magnat, és el “millor model que hi ha actualment”, però no va precisar quines eren les seves funcions. Musk va acompanyar el missatge de la llista de treballadors que va contractar per desenvolupar el projecte procedents dels seus principals competidors, com ara Google DeepMind, OpenAI i Microsoft Research.