La lluita de No a la MAT

“Des del primer dia que nosaltres vam començar la publicació contra la MAT, érem molt conscients que ho teníem tot perdut, era molt complicat, molt difícil i i fèiem el que havíem de fer perquè s’havia de fer.” Qui parla és Xevi Amat, un dels fundadors de la plataforma No a la MAT, que fa vint-i-cinc anys que lluita per un nou model energètic en el territori, una aventura que ha servit per unir moltes voluntats a la Selva i al Gironès. Un quart de segle més tard, Joan Canal, actual portaveu de l’organització, assegura que l’exposició inaugurada el 4 de novembre a la Casa de la Paraula de Santa Coloma “és un homenatge a totes les persones i entitats que s’han mantingut fermes en la lluita, però això no vol dir que sigui un final: encara queda molt per fer, perquè aquesta és una aposta viva que ens referma en la voluntat de contribuir a construir un nou model energètic per al nostre país”.

Des del 1998, quan hi va haver les primeres mobilitzacions, la plataforma No a la MAT, centrada en la derogació d’un ramal de 400 kV, un projecte de 17 km que sortint de la torre 134 de la MAT havia de creuar Santa Coloma de Farners fins a arribar a Riudarenes per enllaçar amb la futura subestació de 400 kV i amb la d’Adif per alimentar el tren d’alta velocitat que funciona des del 2013, no tan sols ha estat un element d’oposició i defensa que ha mobilitzat el territori, sinó que els seus activistes han lluitat per construir una nova realitat que, segons Canal, es basa en “la persistència, la transversalitat, la rigorositat”: “No volem fer volar coloms, estem avalats per una consulta en què hi van participar més de sis mil persones que ens van donar a entendre que la batalla s’havia de plantejar amb seriositat, la qual cosa vol dir que hi hagi respostes que responguin.”

Sense escoltar els malastrucs que no s’han cansat de repetir que anar contra la MAT és anar contra el futur, Canal contesta: “El nostre moviment respecta el progrés, el creixement i el medi que ens envolta. I ho fa aportant solucions viables diferents i alternatives. L’oposició no és l’objectiu. L’objectiu és el canvi de model energètic. Un model que respecti els recursos, les persones i el seu futur. Un model que compti amb elles. Un model per al bé comú.”

En aquest aspecte, l’exposició que es presenta a la Casa de la Paraula –està comissionada per Xavi Amat, Imma Busquets, Lluís Ginestà, Joan Canal i Anna Selga– amplia el documental Voler fins a poder –presentat públicament el dia 5 de maig d’enguany en el context del Mercat de les Herbes de la Ratafia– i s’hi fa un repàs del quart de segle contra la MAT, i no tan sols explica com la persistència dels activistes ha anat aplegant voluntats, particulars i institucionals, sinó com fins i tot ha obligat els impulsors de la línia elèctrica a canviar potències i traçats. “Intenta –detalla Amat– explicar els vint-i-cinc anys de lluita, de feina, de neguit, d’amenaça, de mobilitzacions, de viatges, de trobades, d’anècdotes, de pors.” Vint-i-cinc anys de complicitat amb les persones, de col·laboració amb les institucions, de compromís amb el territori... Vint-i-cinc anys que cal conèixer.

Oberta fins al pròxim 19 de novembre, ocupa la planta principal de la Casa de la Paraula. A l’entorn de la mostra, entre altres activitats, el dissabte 11 i el diumenge 12, a 2/4 d’1 del migdia, s’hi farà una visita guiada oberta a tothom. A més, lligant amb la fira que hi haurà al carrer, trobaran una referència a la ratafia i, en especial, a la Corriols, que va ser creada per ajudar a finançar el moviment de No a la MAT.

“

“