Mor Ernesto Garzón Valdés, doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra

El filòsof del dret Ernesto Garzón Valdés, estre­ta­ment vin­cu­lat al Depar­ta­ment de Dret de la UPF durant al vol­tant de dues dècades, i inves­tit doc­tor hono­ris causa per la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra el curs 2011-2012, va morir el pas­sat diu­menge 19 de novem­bre a l’edat de 96 anys. Nas­cut a Argen­tina, Valdés va aju­dar a con­so­li­dar el grup de recerca de l’àrea de Filo­so­fia del Dret de la UPF des dels seus ini­cis l’any 1991 i durant 20 anys va impar­tir un semi­nari per­ma­nent. De fet, amb motiu del seu 90è ani­ver­sari, el 2017 la Facul­tat de Dret de la UPF va aco­llir un semi­nari d’home­natge a la seva figura i obra, al qual van assis­tir col·legues de dife­rents països i uni­ver­si­tats de Lla­ti­noamèrica i Espa­nya. A més de la UPF, altres uni­ver­si­tats que el van reconèixer com a doc­tor hono­ris causa van ser les de València, Ala­cant, Hèlsinki, Bue­nos Aires, Naci­o­nal del Lito­ral i Naci­o­nal de Córdoba i Val­paraíso.

Va ser pro­fes­sor a les uni­ver­si­tats argen­ti­nes de Córdoba i La Plata i, després de mar­xar a Ale­ma­nya a causa de la dic­ta­dura argen­tina, va impar­tir clas­ses a les uni­ver­si­tats de Bonn, Colònia i a l’Ins­ti­tut de Ciències Polítiques de la Uni­ver­si­tat de Magúncia, on es va jubi­lar i va esde­ve­nir-ne pro­fes­sor emèrit. També va exer­cir com a pro­fes­sor visi­tant en diver­ses uni­ver­si­tats lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes i euro­pees, entre elles la UPF i l’Ins­ti­tuto Tec­nológico Autónomo de Mèxic.

L’argentí va exer­cir una gran influència en dife­rents gene­ra­ci­ons de juris­tes euro­peus i lla­ti­no­a­me­ri­cans. Algu­nes de les seves apor­ta­ci­ons més des­ta­ca­des han ver­sat sobre les teo­ries de la democràcia i de la repre­sen­tació, els drets fona­men­tals o les res­tric­ci­ons a la volun­tat democràtica, el pater­na­lisme jurídic, la tolerància, l’esta­bi­li­tat dels sis­te­mes polítics o el mul­ti­cul­tu­ra­lisme, entre d’altres. Entre les seves publi­ca­ci­ons, des­ta­quen els lli­bres El con­cepto de esta­bi­li­dad de los sis­te­mas políticos (1987), Derecho, ética y política (1993), Cala­mi­da­des (2004), Tole­ran­cia, dig­ni­dad y demo­cra­cia (2006) o Pro­pu­es­tas (2011).

En paral·lel, va ser mem­bre de les Acadèmies de Ciències Soci­als i Dret de Córdoba i Bue­nos Aires, i de l’Acadèmia de Ciències de Finlàndia. També va ser pre­si­dent del Tam­pere Club (Finlàndia) i de la Fun­dación Colo­quio Jurídico Euro­peo (Madrid), entre d’altres orga­nis­mes i fun­da­ci­ons. Va ser coe­di­tor o mem­bre del con­sell asses­sor de nom­bro­ses revis­tes jurídiques, entre les quals des­ta­quen Análisis Filosófico, Doxa, Iso­nomía i Law and Phi­lo­sophy.