“Tots aportem un valor afegit”

Va ser una iniciativa personal que vaig proposar a l’Eduardo, treballador social del Centre de Salut Mental de Rubí. En una excursió que havíem fet amb els companys del centre vam passar per la plana de Can Bertran, on hi ha les cases dels indians. A partir d’aquí, va néixer tot. És veritat que havia fet un curs de formació professional per ser guia turístic a Terrassa, i suposo que això també hi va tenir a veure.

Sí, no va sortir d’un dia per l’altre. Se’m va ocórrer la idea, la vaig anar desenvolupant a l’ordinador i anava passant la informació a l’Eduardo per saber què li semblava. Va ser un procés bastant complex.

Per a mi, la cultura i el patrimoni són una eina de superació social, que em transforma, em permet superar obstacles, apropar-me a les persones i connectar-hi. Per a mi això és important, i també per als altres: establir vincles a través de la cultura.

Unir el vessant social i comunitari amb el cultural. Perquè jo penso que aquesta ruta no és només una visita guiada, també persegueix l’objectiu d’integrar un col·lectiu vulnerable a la seva comunitat.

Penso que és molt enriquidor obrir-ho. Jo tenia la idea que el projecte es convertís en un servei comunitari, no només per a les persones que tenen dificultats de salut mental, sinó que abracés tota la societat, una mateixa experiència on convisqués tothom, on es materialitzés aquesta integració. Aquesta és la meva idea: apropar la cultura a tothom perquè hi hagi una pujada en el nivell de vida de tota la comunitat i que nosaltres ens puguem sentir orgullosos del nostre patrimoni i el potenciem.

Sí, totes les persones aportem un valor afegit. A mi m’agrada comparar-ho amb l’orujo, que no només és l’alcohol, sinó també les matèries sòlides que sobren de la premsada. Així, l’orujo no té un aspecte físic gaire amable, però serveix per a moltes coses. El mateix amb els humans: no és tan important el físic com allò que portem al nostre interior, perquè si fem allò que ens entusiasma, ens apassiona i ens agrada, aportem un servei molt bonic i molt agraït a la nostra comunitat.

No, no cobro res. Ho faig de manera desinteressada, però també estaria bé convertir-ho en un projecte professional en un futur.

Jo voldria treballar com a guia turístic professional. No tinc el carnet, però sí els estudis, i aquesta experiència podria ser un inici per poder dedicar-me professionalment a aquest sector. Fent visites i també apropant aquesta realitat social i cultural a persones que tenen dificultats socials. La meva idea seria centrar-me més en aquest camp. I no sé com ho podríem encarar.