Administracions

samt feliu de guíxols

L’antic hospital de Sant Feliu enfila les actuacions per ser un gran centre cultural

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols aborda un dels projectes clau de ciutat que han de bastir el mapa cultural guixolenc amb la remodelació de l’antic hospital, un conjunt que té els orígens a principis del segle XVII i que ha de ser la seu del museu d’història de la ciutat. L’edifici, que va ser transformat el 1922, té segons el pla rector una superfície museística de 1.530 m² i un part administrativa de 795 m².

El regidor de Cultura, Josep Muñoz, diu que en els darrers tres anys s’hi han invertit uns 400.000 euros. Ja hi havia inversions anteriors, especialment quan es va canviar tota la coberta i es va refer la façana. Aquest equipament, a més, tindrà la seu de les oficines de gestió del patrimoni i es vertebrarà amb el Museu Thyssen de pintura catalana. “Disposem d’un acurat pla director que ens permet ja fer intervencions que es van consolidant i que formaran part d’un tot”, explica, i hi afegeix: “Estem parlant d’una inversió milionària que abordarem per fases.” Aquest 2024 ja s’encarregarà la redacció del projecte bàsic i la posterior execució. El primer pas ha estat d’adequació de dues terceres parts, a través del pla director.

Actuacions

L’adequació de la primera i la segona planta de l’hospital de Sant Feliu de Guíxols obre la porta, a banda de la del monestir amb el Thyssen, a una de les transformacions més importants d’un equipament municipal de la ciutat. Precisament, el pla rector preveu invertir-hi a partir del 2024 uns 500.000 euros. L’exposició Una història recent, que repassa l’evolució de Sant Feliu des del segle XIX fins als nostres dies i que es pot veure a l’antic hospital, permet també recuperar per al públic en general el pati interior. “El nostre objectiu –explica Muñoz– és aprofitar aquest pati per fer-hi activitats i obrir-lo a la ciutadania. El projecte preveu un bar que serà obert a la població en general.” En paral·lel al nou museu d’història, amb l’antic hospital com a “pal de paller”, el regidor de Cultura detalla que volen potenciar altres espais recuperats en els darrers anys, com ara la caseta de salvament, al turó dels Guíxols, i l’ermita de Sant Elm –el lloc on suposadament Ferran Agulló es va inspirar per posar nom a la Costa Brava–. A més, també s’ha previst una sala on es difondrà el ric llegat que té el museu del metge rural i que fins fa poc es podia visitar al monestir: “El tema de la salut, i més des dels efectes de la pandèmia, és important i, per això, i amb la col·laboració dels ajuntaments de Santa Cristina d’Aro i de Castell-Platja d’Aro, col·laborem en aquest àmbit, amb la concreció d’iniciatives i exposicions, com les que impulsem a partir de l’any vinent.”

El conjunt data de principis del segle XVII, fora l’antiga muralla de fortificació per prevenir la propagació de malalties contagioses, i es va ampliar al segle XVIII. Descrit com a bé cultural d’interès local, la darrera intervenció i ampliació d’envergadura va ser dissenyada per l’arquitecte figuerenc Joan Bordàs el 1922.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.