La destil·leria perduda de Cassà

Antigament, qualsevol població d’una certa envergadura tenia una destil·leria artesanal que proveïa els cafès i tavernes del municipi, però també de fora, de tota mena de licors i espirituosos. A Cassà de la Selva, aquesta funció la complia Anisats Duran, una destil·leria fundada per Narcís Duran a finals de la dècada dels vint i activa fins al 1974. Una nova legislació, que prohibia la venda de productes a granel, i la industrialització del sector van significar la fi d’aquests negocis artesanals. El fons d’Anisats Duran és consultable a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Cassà, i la història de la destil·leria ha estat ressenyada en publicacions com Llumiguia i Gavarres.

Recentment, però, s’ha tingut notícia que a Cassà hi va existir una altra destil·leria. Es tracta de Licors Pla & Surís, fundada el 1926 per Manel Pla i Joan Surís. De la seva història es desconeix pràcticament tot, però es pressuposa que va tenir una vida efímera. La investigació sobre Licors Pla & Surís comença a partir de l’aparició d’una etiqueta de la destil·leria que reprodueix el quadre La verema, del pintor Francisco de Goya. En l’etiqueta, que va trobar Jordi Costart mentre remenava l’arxiu de la seva àvia, Fina Surís, filla de Joan Surís, hi figura l’adreça de la fàbrica (carrer Ample, 41) i de l’escriptori (carrer Ample, 16). També hi apareix l’adreça d’una sucursal de Licors Pla & Surís a Olot, situada al carrer Amargura, 3.

Paral·lelament a la troballa de l’etiqueta, l’arquitecte gironí Arcadi Pla, fill de Manel Pla, va trobar els plànols de dos projectes per aixecar la fàbrica i el magatzem de la destil·leria, datats els anys 1926 i 1927. A més, en un àlbum del seu oncle i padrí, que també es deia Arcadi Pla, hi va trobar la foto de les dues edificacions del carrer Ample, que estaven de costat i presumiblement van ocupar el solar on ara hi ha el número 45, ben a prop de Can Cubó, la casa de la família Pla. “El meu pare no m’havia dit mai res ni de la destil·leria ni de la família Surís”, confirma Arcadi Pla, que creu que Licors Pla & Surís devia tenir una vida curta. “Ell va quedar vidu de la seva primera dona, la mare del meu germanastre, quan era jove. Potser això li va fer reconsiderar la seva vida, perquè després va anar a Girona i va fundar Ràdio Univers, Pla Germans i Optimus”, assegura l’arquitecte.

El negoci de la destil·leria figura en el llibre d’altes de l’Ajuntament de Cassà, on també consta el projecte de la fàbrica. Se sap gràcies al treball del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs, que acaba de publicar un número de Descobrim Cassà dedicat als destil·lats. La vinculació entre Manel Pla i Joan Surís probablement ve de la seva condició de veïns del carrer Ample. Vivien porta per porta. Ben poques dades més es tenen de Licors Pla & Surís. Per un veí de Vilafranca del Penedès, que en guarda una etiqueta, s’ha sabut que la destil·leria fabricava l’anís Núria, però no es coneix quins altres productes sortien dels seus alambins.

Hi ha, però, un parell de curiositats. Als anys setanta, la tia d’Arcadi Pla li va encarregar la construcció d’una casa al solar on presumiblement hi havia hagut Licors Pla & Surís: “Vivia a Girona com una reina, però ella deia que la volia per si venia una altra guerra.” La façana que va idear l’arquitecte inclou, com encara es pot comprovar, quatre finestres verticals com les que també tenia el magatzem de la fàbrica. Una “conjuminació dels astres”, segons Arcadi Pla. Com el fet que a l’adreça de la sucursal olotina de la destil·leria hi hagi actualment una vinoteca i licoreria: “La vaig visitar fa quinze dies i ningú sabia res de Licors Pla & Surís.”