Medi ambient

Agricultura

Preservar els cultius dels avantpassats

El Banc de Llavors del Vallès Oriental treballa per recuperar i difondre varietats agrícoles tradicionals de la comarca que la gran indústria alimentària ha anat arraconant

Es conserven en un espai del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Una part de les llavors es congelen i l’altra es manté en neveres per cedir-les a productors i hortolans

“Ajudem els pagesos a l’autosuficiència, que no hagin de dependre de grans multinacionals”

Des de fa nou anys, fun­ci­ona al Vallès Ori­en­tal un banc de lla­vors que té com a fina­li­tat recu­pe­rar i difon­dre vari­e­tats hortícoles locals a la comarca. “La nos­tra funció es podria resu­mir en dues: una és fer còpies de segu­re­tat de totes les lla­vors que ens arri­ben i l’altra, la divul­gació i rein­tro­ducció d’aques­tes vari­e­tats a la cadena ali­mentària i al camp, quan les ofe­rim a pro­duc­tors i a hor­to­lans fami­li­ars”, explica Jona­tan del Amo Banyuls, coor­di­na­dor del Banc de Lla­vors del Vallès Ori­en­tal.

En aquest espai, situat als soter­ra­nis del Museu de Ciències Natu­rals de Gra­no­llers, hi ha con­ge­la­dors i neve­res, segons si es vol con­ser­var les lla­vors a llarg ter­mini –fins a 50 anys ben bé abans de ser recu­pe­ra­des– o a curt ter­mini, quan la lla­vor se cedeix a per­so­nes interes­sa­des a cul­ti­var o pro­var aque­lla vari­e­tat.

Al banc del Vallès Ori­en­tal s’hi con­ser­ven lla­vors anti­gues. “De la majo­ria n’hem fet pros­pecció; és a dir, les hem anat a bus­car, sobre­tot a per­so­nes grans que encara les con­ser­va­ven. En bas­tants casos, malau­ra­da­ment, aques­tes per­so­nes ja no hi són, de manera que nosal­tres som els últims a pre­ser­var-les”, explica Del Amo.

Actu­al­ment el banc conté al vol­tant de 300 vari­e­tats agrícoles. “Aquesta xifra va oscil·lant, perquè cons­tant­ment ens van arri­bant cose­tes. Per exem­ple, fa unes set­ma­nes vam anar a Palou, un petit nucli rural als afo­res de Gra­no­llers, perquè ens van dir que hi havia uns page­sos que tenien algu­nes lla­vors de cereal antic. Ens en van aparèixer un munt, que havia con­ser­vat l’avi dins d’una capsa de fusta amb els seus com­par­ti­ments i una tapa de vidre, i a cada com­par­ti­ment el nom de la vari­e­tat. Va ser una tro­ba­lla espec­ta­cu­lar.” Entre aques­tes apro­xi­ma­da­ment 300 vari­e­tats del banc, hi abun­den tomàquets i mon­ge­tes, “que és el que més s’ha cul­ti­vat a la comarca”, però també hi ha un nom­bre sig­ni­fi­ca­tiu de vari­e­tats de cara­bas­ses, cebes, enci­ams, melons, cols...

De bancs de lla­vors locals a Cata­lu­nya n’hi ha una dot­zena i estan repar­tits per tot el ter­ri­tori. S’orga­nit­zen en la Xarxa Cata­lana de Gra­ners, que tre­ba­lla de manera auto­ges­ti­o­nada i fomenta el lliure inter­canvi de lla­vors i infor­mació. Col·labo­ren també amb el Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural de la Gene­ra­li­tat per al desen­vo­lu­pa­ment del pri­mer banc de lla­vors naci­o­nal, amb seu a Lleida. “Des del 2015 que estem entrant vari­e­tats, però aquest banc de lla­vors no en cedeix, l’únic que fa és con­ser­var-les, fer-ne còpies de segu­re­tat”, explica Del Amo. El que fan els proveïdors d’aquest espai és “carac­te­rit­zar de nou aques­tes vari­e­tats perquè un pro­duc­tor poten­ci­al­ment interes­sat en pugui veure els paràmetres de cul­tiu i altres espe­ci­fi­ca­ci­ons més tècni­ques”. “La idea –hi afe­geix– és també crear un catàleg per pro­te­gir totes aques­tes vari­e­tats locals de pos­si­bles apro­pi­a­ci­ons per part de mul­ti­na­ci­o­nals que les paten­ten.”

El Banc de Lla­vors del Vallès Ori­en­tal està situat dins del Museu de Ciències Natu­rals de Gra­no­llers, de pro­pi­e­tat muni­ci­pal, i es finança amb sub­ven­ci­ons de la Gene­ra­li­tat. En for­men part diver­ses enti­tats locals i, a més del museu i l’Ajun­ta­ment de Gra­no­llers, també hi ha l’Ajun­ta­ment de Santa Eulàlia de Ronçana i el Con­sell Comar­cal del Vallès Ori­en­tal. Jun­ta­ment amb les tas­ques de cerca, cata­lo­gació i con­ser­vació de lla­vors anti­gues i aten­dre les deman­des de cessió per part de pro­duc­tors, el banc també orga­nitza acti­vi­tats i jor­na­des tècni­ques.

Una pre­cisió que acos­tu­men a fer des del Banc de Lla­vors del Vallès Ori­en­tal fa referència a l’ori­gen de les vari­e­tats hortícoles. “M’agrada expli­car que de la tota­li­tat, o gai­rebé la tota­li­tat, de vari­e­tats que cul­ti­vem a l’hort i que men­gem, no n’hi ha cap d’autòctona. Ho dic perquè hi ha molta gent que les ano­mena així, però de fet no ho són, totes pro­ve­nen d’altres punts del pla­neta. Nosal­tres par­lem, més aviat, de vari­e­tats locals, vari­e­tats anti­gues o vari­e­tats tra­di­ci­o­nals –qual­se­vol d’aquests tres ter­mes és cor­recte– perquè es cul­ti­ven aquí des de fa molts anys a par­tir d’una selecció pagesa molt acu­rada i s’han acli­ma­tat al nos­tre entorn”, afirma Del Amo.

Mon­ge­tes i tomàquets

I en el cas del Vallès, una plana tra­di­ci­o­nal­ment fèrtil, hi ha vari­e­tats pròpies? “Segu­ra­ment una de les vari­e­tats més cone­gu­des que històrica­ment s’han con­reat al Vallès seria la mon­geta del gan­xet, que té una deno­mi­nació d’ori­gen pro­te­gida, però de mon­ge­tes en cul­ti­vem gai­rebé una cin­quan­tena de vari­e­tats. No n’hi ha cap que sigui d’aquí, però sí que la mon­geta del gan­xet, la lla­mi­nera, la de la neu, la del cuc s’han fet molt aquí. Hi ha tomàquets com, per exem­ple, el pometa, que també s’han cul­ti­vat molt al Vallès i al Maresme; el tomàquet de Mont­ser­rat, que també esta­ria dins de la zona, la ceba agra, l’enciam esca­ro­ler... No hi ha una vari­e­tat pròpia­ment exclu­siva del Vallès, però sí que n’hi ha algu­nes que s’hi han cul­ti­vat força.”

La funció bàsica dels bancs de lla­vors és pre­ser­var les vari­e­tats que es plan­ten al país. Una tasca més necessària que mai si tenim en compte que, tal com asse­nyala Del Amo, en els dar­rers cent anys s’ha per­dut el 75% de la diver­si­tat agrària mun­dial, no només hortícola, també d’arbres frui­ters. “Això va lli­gat sobre­tot a com fun­ci­ona l’ali­men­tació, com les agroindústries han mono­po­lit­zat el sec­tor, com molts page­sos, de manera voluntària o invo­luntària, s’han vist forçats al mono­cul­tiu. I aquest cir­cuit de venda a gran escala, de bus­car pro­duc­tes en què, en lloc del gust o les pro­pi­e­tats, pre­val­gui el fet que siguin vari­e­tats que madu­rin d’una manera uni­forme, que siguin homogènies, que per­me­tin fer un sol cul­tiu i collir-ho tot a la vegada, que aguan­tin bé el trans­port, ven­dre-ho a Mer­ca­barna..., això el que ha fet és que mol­tes d’aques­tes vari­e­tats anti­gues des­a­pa­re­gues­sin o que­des­sin rele­ga­des a petits hor­to­lans que en gau­dei­xen d’una forma més fami­liar perquè no estan dins d’aquest mer­cat agro­a­li­men­tari. És un tema com­plex.”

En aquest sen­tit, un avan­tatge del banc és que les vari­e­tats anti­gues que cedeix, en ser locals, no estan paten­ta­des i els pro­duc­tors i hor­to­lans se les poden guar­dar de manera legal. “Aju­den a l’auto­su­ficiència dels page­sos, és a dir, que no hagin de depen­dre d’aques­tes grans mul­ti­na­ci­o­nals ali­mentàries que també són les que con­tro­len les lla­vors, con­tro­len els pro­duc­tes fito­sa­ni­ta­ris que es fan ser­vir als camps...” Un altre avan­tatge, asse­nyala Del Amo, és que quan un pro­duc­tor local cul­tiva vari­e­tats locals “està poten­ci­ant aquell quilòmetre zero que tant defen­sem, i està cre­ant una eco­no­mia cir­cu­lar, fami­liar, sense tants inter­me­di­a­ris”.

Final­ment, en un temps d’emergència climàtica com el que vivim, el banc també per­met recu­pe­rar vari­e­tats més adap­ta­bles a la sequera. “Sem­pre diem que, en gene­ral, les vari­e­tats tra­di­ci­o­nals fun­ci­o­nen molt més bé que les comer­ci­als perquè estan molt més acli­ma­ta­des al nos­tre ter­ri­tori; per tant, aguan­ten millor calo­ra­des i seque­res. Segu­ra­ment el següent pas que hem de fer tots ple­gats és començar a fer assa­jos i veure qui­nes vari­e­tats fun­ci­o­nen millor en la situ­ació actual que estem vivint.”

I can­viar el model agrícola és també una urgència? “L’hau­rem de can­viar, segur, perquè la falta de pre­ci­pi­ta­ci­ons ja ens obre un nou horitzó com­plex. La sequera tan forta que tenim a Cata­lu­nya ens obli­garà a cul­ti­var d’una altra manera –cosa que nosal­tres ja fem–, un cul­tiu més ecològic. Alhora, tre­ba­llar més amb cober­tes natu­rals per haver de llau­rar menys la terra, per­dre menys humi­tat i apro­fi­tar més l’aigua que tenim; i amb encoi­xi­nats, que fa que les plan­tes no neces­si­tin tant el recurs hídric. Ens obli­garà a anar per aquí perquè no tin­drem més remei.”

300
varietats agrícoles
tradicionals, aproximadament, es conserven al Banc de Llavors del Vallès Oriental. Entre aquestes, abunden tomàquets i mongetes, però també carabasses, cebes i enciams.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia