INFRAESTRUCTURES
Armangué exposa els reptes en infraestructures que afronta ara Figueres
El president del Comissionat per la Transformació Ferroviària destaca en el Cercle Euran “l’oportunitat històrica” que s’obra a la ciutat
L’economista Joan Armangué, president del nou Comissionat per la Transformació Ferroviària de Figueres, va assistir a la darrera reunió del 2023 del Cercle Euram de l’Empordà per parlar dels canvis que implicaran per a la ciutat i la comarca totes les actuacions previstes per als propers anys en l’àmbit de les infraestructures, tant viàries com ferroviàries. L’exalcalde va reconèixer que a Figueres i la seva àrea urbana se li obren “un munt d’oportunitats” en una nova etapa en la qual serà necessària la implicació de la societat civil i empresarial. “Els trens passen un cop a la vida i cal saber captar tots els efectes que es deriven d’aquesta nova infraestructura”, va dir Armangué.
En la seva intervenció davant dels membres del Cercle Euram, Armangué va explicar les diferents actuacions previstes per als propers anys, destacant que són projectes que es troben en fase de redacció, el pas previ a l’execució. Va referir-se al desdoblament del cinturó de ronda, 200 milions d’euros. (Estat); a la nova sortida de l’autopista, Figueres Centre, i connexió amb la variant de la N260. (Estat); a la ronda des del Pont del Príncep fins a la nova estació intermodal i la Ronda Nord, i que inclou un túnel sota el castell. (Generalitat); a la ronda Nord en dues fases, una des de la carretera de Llançà fins a l’Aigüeta (prevista per al 2026) i l’altra des de l’Aigüeta fins a l’Avinguda Salvador Dalí (Ajuntament).
Va comentar que la nova estació ferroviària, amb l’horitzó del 2030, estarà situada 150 metres més al sud de l’actual i que serà una estació intermodal tren convencional-alta velocitat. Es farà també una plataforma ferroviària a Vilamalla-El Far, que connectarà el Logis Empordà amb l’estació intermodal. “Serà un impuls a la logística i a la indústria”.
Dins de Figueres està prevista la reurbanització del carrer Avinyonet, amb la creació d’un passeig molt més amable i agradable, amb només una vorera, que serà una continuïtat del Passeig Nou, i la humanització de l’Avinguda Salvador Dalí, amb una partida de 10 milions d’euros.
Defensor de l’equilibri
El president del Cercle Euram de l’Empordà, Manenel Toro, assenyala que l’entitat, com a ferma defensora de l’equilibri entre territori, economia i infraestructures, dona suport a la millora de la connectivitat ferroviària i viària en tant que suposa un estalvi energètic important en rebaixar els temps de transport i viatges. Toro destaca que Figueres ha estat històricament molt potent en diferents temps i àmbits: artistes i bohèmia (als segles XIX i XX), la indústria, com ho va provar el recent estudi que Joan Armangué va fer al respecte (primers decennis del segle XX), el comerç i la gastronomia (entre els anys 1970 i 1990), o quan el 1974 es va convertir en una potència cultural amb la inauguració del Museu Dalí, que atreu més d’un milió de visitants anuals a una petita ciutat de 47.000 habitants.
En aquest sentit, el president del Cercle Euram recorda que el Guggenheim de Bilbao es va construir per aconseguir el mateix nombre de visitants, mentre que nosaltres hem d’aprofitar la sort de tenir aquest museu a la ciutat.
Assenyala Toro que tenim una oportunitat històrica amb la nostra situació geogràfica, que ens converteix en un lloc desitjat per arribar a ser un node important de la logística en el Corredor Mediterrani i la indústria 4.0.