Els catalans valoren l’ensenyament concertat per sobre del públic, segons el CEO
La gestió del govern aprova per primer cop amb un cinc, la nota més alta del mandat d’Aragonès que havia suspès fins ara
No validen les polítiques de seguretat i les relacions amb l’Estat, que tampoc aprova
Els catalans valoren l’ensenyament concertat per sobre del públic. Així es després de l’enquesta de satisfacció de l’executiu que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha presentat aquest matí i que per primer cop aprova amb un cinc el govern de Pere Aragonès, que havia suspès fins ara.
Pel que fa a l’ensenyament, els participants en el baròmetre que han fet servir la concertada li atorguen un nivell de satisfacció de 7,7 punts sobre 10, una puntuació que és quatre dècimes superior a la de fa un any. Per contra, tot i que també obté un notable, la pública es queda amb un 7,1 entre els seus usuaris, superant la puntuació de fa un any en una dècima. A més, sis de cada deu creuen que és responsabilitat del Govern, i no de l’Estat, millorar l’educació del país.
Pel que fa al govern, els catalans aproven la gestió amb just un 5 sobre 10. És la millor nota de l’equip encapçalat per Pere Aragonès, que el 2021 va obtenir un 4,9 i, el 2022, un 4. De fet, el govern de la Generalitat no aprovava en una enquesta del CEO de valoració des del 2016, quan Carles Puigdemont ocupava la presidència. Amb tot, el Centre d’Estudis d’Opinió adverteix que la metodologia era diferent i que els resultats només són totalment comparables amb el baròmetre de l’any passat.
Tot i que el govern aconsegueix l’aprovat per part dels simpatitzants de tots els partits, excepte Vox, PP i Cs, el conjunt dels enquestats no en validen les polítiques de seguretat i les relacions amb l’Estat. L’executiu espanyol suspèn amb un 4,5, mig punt més que fa dotze mesos, mentre que els ajuntaments són l’administració més ben valorada, amb un 5,5, sis dècimes millor que el 2022.
Pel que fa a l’ensenyament, els simpatitzants de tots els partits valoren la concertada per sobre de la pública, excepte els d’ERC i la CUP. Les dues formacions qualifiquen el model mixt amb un 7,2, la nota més baixa entre els partits, mentre que eleven la pública a un 7,4 i un 7,7, respectivament. Els qui valoren millor la concertada són els afins a Cs (8,8), PP (8,7) i Vox (8,3), que també són els qui puntuen pitjor la pública. En paral·lel, són els del PSC els qui posen millor nota a l’escola que depèn totalment de la Generalitat (7,8).
Mantenir els Impostos
D’altra banda, quan els ciutadans són preguntats pel nivell impositiu, majoritàriament es mostren a favor de mantenir-los (52%), una opció que guanya als partidaris de pujar-los (30%) o baixar-los (14%). Aquest patró també es compleix quan la gent és preguntada per cadascun dels principals impostos, excepte el de successions. Un 53% dels enquestats el vol baixar, mentre que un 31% el deixaria igual i un 9% l’apujaria.
Relacionat amb les taxes, l’estudi del CEO mostra que el 55% creu que paga més del que rep, mentre que el 15% considera el contrari.
Els Mossos, ben valorats
Entre les altres polítiques analitzades per l’enquesta, destaquen els Mossos d’Esquadra com la segona institució millor valorada entre els qui n’han fet ús (7,2), per darrere de l’ensenyament concertat. Els hospitals públics (7), són la quarta, darrere de l’educació pública, i els segueixen els tràmits en línia de la Generalitat (6,9) i els CAP (6,7). L’administració de justícia és qui ocupa l’últim lloc del rànquing (5,7).
Renfe suspén
Pel que fa als transports públics, tots aproven, menys quan es pregunta als usuaris de Rodalies de Renfe, que li atorguen un 4,5 quan es tracta de fer-ho servir per anar a la feina a estudiar i un 4,7 pels qui ho fan servir per altres gestions personals. A l’altre costat de la balança, l’AVE, Avant i els trens de llarga distància obtenen un 7,9 lideren el rànquing, seguit dels Ferrocarrils de la Generalitat amb un 7,5 i el metro, amb un 4,3.
Millorar la gestió dels trens, segons el 50% d’enquestats, és cosa de la Generalitat, mentre que el 45% de ciutadans creu que és responsabilitat del govern espanyol. Es tracta d’un percentatge similar a la sanitat pública (55% a 41%), però d’altra banda, millorar les carreteres i autopistes ha de recaure en l’Estat, segons sis de cada deu participants en el baròmetre.