Urbanisme

Planificació territorial

Mancances del pla de la metròpoli

Veïns i ecologistes diuen que el pla director urbanístic metropolità queda curt en la protecció del medi ambient i l’habitatge

Acaba el període de presentació d’al·legacions a l’aprovació inicial

Proposen més pisos protegits, la derogació de plans urbanístics i la millora del transport

Es recull la falta d’ambició del PDUM pel que fa a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle

El pla director urbanístic metropolità (PDUM), dissenyat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona com un model de desenvolupament més sostenible que l’actual pla general metropolità, queda curt en la seva pretensió. Aquesta és la lectura en què coincideixen la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i el col·lectiu ecologista SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, dues de les entitats que han presentat al·legacions després que l’abril passat s’aprovés el document de manera inicial. El termini per presentar al·legacions es va tancar el 29 de desembre, i l’AMB, un cop s’estudiïn les propostes que s’han rebut, iniciarà els tràmits per a l’aprovació provisional, que encara no té data.

Aquestes dues associacions han fet públiques les al·legacions que han presentat, que es fixen en els diferents aspectes que tracta el PDUM: el model territorial, la mobilitat, l’urbanisme i el medi ambient. També l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) ha presentat un conjunt d’al·legacions que se centren sobretot en la mobilitat i el transport.

La FAVB es mostra conscient de “la importància del PDUM quant als seus objectius estratègics, la visió metropolitana que planteja i perquè, per primer cop, es preveu la millora mediambiental, ja que considera un canvi de paradigma conceptual necessari en la planificació urbanística de la conurbació”. Tanmateix, hi ha qüestions que no es tracten de manera satisfactòria, segons alerta la federació, que ha presentat 80 al·legacions al document. Entre les principals crítiques, es recull la falta d’ambició del PDUM pel que fa a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle, i també a les polítiques per garantir l’accés a l’habitatge.

Els representants veïnals creuen que cal més definició de les avingudes –el pla proposa vertebrar la metròpoli a partir de deu grans avingudes en què es prioritzi el transport públic i sostenible–, que s’asseguri la connexió de les dues lleres del riu Besòs i que es reflexioni sobre els equipaments metropolitans i veïnals. També volen que s’abordi una regulació metropolitana dels allotjaments turístics i que s’afronti la pèrdua de sòl productiu a Barcelona, entre d’altres.

El port de Barcelona i l’aeroport haurien d’estar incorporats en el pla, segons els veïns, que volen també que s’estableixi l’elecció directa del govern metropolità. “No ens queda clara la coherència que pot tenir el pla respecte a grans àrees d’expansió com el port o l’aeroport”, va explicar Lisa Marrani, de la comissió d’Urbanisme de la FAVB, en una roda de premsa el desembre passat en què es van presentar les al·legacions. Marc Fando, també de la comissió d’Urbanisme, va celebrar que per primer cop es tinguin en compte en un pla d’aquest abast els escenaris del canvi climàtic i es marquin objectius de reducció de la contaminació, però creu que no és suficient, perquè no s’hi inclou l’ampliació d’aquestes dues infraestructures ni es parla de decreixement.

El president de la FAVB, Camilo Ramos, va valorar que es concebi la ciutat com un “metabolisme urbà”, però va lamentar que s’oblidin les necessitats de les persones pel que fa a l’habitatge, la salut, l’oci i la participació social. La FAVB troba, per exemple, “greus mancances sobre mecanismes que puguin garantir una justícia espacial en tot el territori”, com l’habitatge. La federació lamenta que no es doni resposta al barraquisme, i que l’accés a l’habitatge no sigui una prioritat en el pla. En aquest sentit, qüestiona que es delegui en els promotors privats la construcció d’habitatge assequible i que només es garanteixi que sigui un 7,5% del total, quan segons la FAVB s’hauria d’arribar al 50%. Quant a la participació social, la FAVB lamenta que no s’hagin tingut en compte les aportacions veïnals durant l’elaboració del pla, i creu que el PDUM queda curt “en moltes coses”.

Increment del verd urbà

Per a l’entitat ecologista SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, el projecte aprovat de manera inicial “ha quedat molt curt i no servirà per revertir l’urbanisme agressiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Baix Llobregat, que contribueix de manera negativa i insolidària a agreujar la crisi ambiental. Per aquest motiu, l’associació ha presentat un plec de 29 al·legacions amb què pretén fer veure a les autoritats metropolitanes que “el projecte només serà útil si respecta les persones i el medi ambient, frena el creixement il·limitat i contribueix, de manera prioritària i eficaç, a mitigar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i a assolir un balanç net d’emissions zero el 2050”, assenyala.

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet defensa que el PDUM ha d’implantar els objectius de l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic, però que a la pràctica “es limita a fer una posada al dia cosmètica del pla general metropolità del 1976”, que és ineficaç per revertir l’avenç de l’urbanisme especulatiu. Les al·legacions dels ecologistes assenyalen que el projecte metropolità ha de tenir en compte l’impacte negatiu dels gasos amb efecte d’hivernacle que emet l’activitat de la població. Alerten que el principal efecte del canvi climàtic sobre el territori metropolità serà l’augment de la calor, i caldria, per tant, un urbanisme que aposti per l’increment del verd urbà i la preservació dels recursos hídrics propis, ja que la disminució de les precipitacions farà augmentar el perill d’incendis forestals. Per aquest motiu, l’entitat vol que es respectin tots els espais naturals, que es millori el transport públic, que es faci un ús racional de l’energia i els recursos, que es potenciïn els espais verds i agrícoles i que es limiti la construcció d’habitatge nou.

Alerten que “el Baix Llobregat ha arribat al límit de la degradació ambiental i aquesta tendència s’ha d’aturar i revertir”. És important, diuen, que es mantingui la biodiversitat als espais naturals. La zona d’especial protecció de les aus del delta mereix una especial atenció per l’impacte de múltiples projectes urbanístics i d’infraestructures. En aquest sentit, asseguren que el port i l’aeroport no es poden ampliar més. L’entitat proposa que el massís del Garraf i els espais naturals del delta del Llobregat esdevinguin parcs naturals. També les Muntanyes del Baix, que s’estenen entre el marge dret del Llobregat i el límit amb l’Anoia.

Les preocupacions de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’estenen a l’habitatge. Creuen que el PDUM defineix un model de creixement urbanístic expansionista amb la previsió de “217.000 nous habitatges” fins al 2050, més de la meitat dels quals, al Baix Llobregat. Això resulta insostenible des del punt de vista ambiental, assenyalen, i proposen com a alternativa la rehabilitació dels habitatges, la destinació al lloguer social de pisos desocupats i la compra d’aquells que estan buits i en mans de bancs i grans tenidors. Proposen que s’anul·lin plans urbanístics com ara els de Ribera-Salines, a Cornellà; els àmbits Estació-Seda-Paperera i l’Eixample Nord, al Prat, i el pla de Ponent, a Gavà, i que en comptes de fer-hi pisos es classifiquin com a sòl no urbanitzable.

La mobilitat és un altre dels capítols que han motivat la presentació d’al·legacions per part dels col·lectius. La necessitat d’assolir una mobilitat sostenible i eficient és per a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet un pilar bàsic del PDUM. L’entitat comparteix amb l’AMB l’objectiu de reduir un 42% l’ús del vehicle privat i incrementar un 62% el del transport públic –el creixement de població que preveu el pla suposa un augment del 13% dels desplaçaments diaris–. Però els ecologistes alerten que l’increment serà molt significatiu a la zona del delta i creuen que s’han de concentrar les millores en el transport públic en equilibri amb el respecte pel medi ambient. Per aquest motiu, proposen millores a les actuals estacions de tren de Gavà i Castelldefels i que s’elimini el projecte d’una nova estació entre els dos municipis, en un espai “especialment sensible des del punt de vista ambiental”. Per a la FAVB és important millorar la mobilitat en espais ara separats per les infraestructures, com passa als barris de la zona del Besòs. Reclamen també actuacions per pacificar la Gran Via.

També s’ha fixat en la mobilitat l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), que valora “molt positivament” el treball realitzat per l’equip redactor i “l’aposta clara per la mobilitat sostenible i, especialment, pel transport públic”. Creuen que el pla posa èmfasi en l’emergència climàtica i la necessitat d’una metròpoli ben connectada i de manera sostenible a partir de deu grans avingudes, que, assenyalen, esdevindran eixos de suport per al bus o el tramvia.

L’entitat ha presentat cinc al·legacions, en què defensa que les autopistes desenvolupin carrils per al transport públic, i que el PDUM millori la xarxa del tramvia. Creuen que el document “obvia que una xarxa de tramvia necessita instal·lacions pròpies d’un sistema ferroviari, com cotxeres, tallers i subestacions elèctriques”. La PTP lamenta que no s’ampliï el tramvia més enllà del que preveu el pla director d’infraestructures 2021-2030, sobretot pel que fa al Tramvallès. I, quant al ferrocarril, destaquen la necessitat de millorar les connexions transversals metropolitanes. És a dir, aquelles que no necessiten passar per Barcelona. Reclamen que es quadrupliqui el corredor mediterrani al seu pas pel Vallès i que se cedeixi espai de l’autovia C-17 per permetre el desdoblament de l’R3 al seu pas per Montcada i Reixac.

Aposta per les renovables
Segons l’equip tècnic que ha redactat el pla, s’ha dissenyant atenent els efectes del canvi climàtic. El PDUM proposa una gestió més sostenible dels aqüífers, potenciant la regeneració i posterior reutilització d’aigües residuals per al reg de zones verdes, ús industrial i neteja de la via pública. També la reserva d’espais per a la construcció de 56 nous equipaments de producció d’energia solar i l’ampliació i construcció d’infraestructura per atendre l’increment de la generació de residus.

Deu grans avingudes que potenciaran la mobilitat sostenible

L’AMB ha dissenyat un planejament per als 36 municipis que configuren l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que vol cohesionar barris i ciutats potenciant la mobilitat sostenible, els espais verds, l’habitatge assequible i noves centralitats urbanes. L’ens supramunicipal manifesta la voluntat de dotar les persones de més qualitat de vida, amb un planejament que té el 2050 com a horitzó i que vol superar el ja obsolet pla general metropolità del 1976. Es tracta d’un pla ambiciós, que dependrà en part de la inversió privada, i que identifica quinze noves centralitats més enllà de la ciutat de Barcelona, com la Torrassa, Porta Diagonal, TV3 Diagonal i Castelldefels-UPC Estació. Els espais verds seran centrals en el nou disseny, amb la voluntat d’integrar la natura a la ciutat. La vertebració del territori es farà a partir de deu grans avingudes, que sumaran més de 240 quilòmetres. En seria un exemple la Gran Via Metropolitana, que transcorrerà des del municipi de Castelldefels, al Baix Llobregat, fins a Montgat, al Maresme, travessant tota la ciutat de Barcelona al llarg de 41 quilòmetres. Es tractarà d’eixos que connectaran els municipals prioritzant el transport públic i sostenible. La previsió del PDUM és que d’aquí al 2050 el 50% dels desplaçaments metropolitans es facin a peu o en bicicleta i el 30%, en transport públic. Per assolir aquesta fita, caldrà reduir els futurs desplaçaments en vehicle privat pràcticament a la meitat i incrementar en més d’un milió els desplaçaments diaris en transport públic col·lectiu. El pla proposa solucions com ara potenciar l’ús de les rondes per distribuir i gestionar el trànsit a Barcelona i reduir-ne l’ús com a vies ràpides per travessar-la, funció que haurien d’assumir autopistes i autovies ja existents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.