Urbanisme

Banyoles resol un deute històric

A finals de l’any 2021, el Museu Arqueològic de Banyoles va tancar per iniciar una reforma ambiciosa

El 30 de juny s’enllestirà l’obra civil de la Pia Almoina i la museogràfica s’executarà en el segon semestre

Hi ha sales nítides i accessibles que destacaran els tresors paleontològics del Pla de l’Estany

Per al regidor de Cultura és “la gran operació urbanística i sociocultural dels últims anys a la ciutat”

A l’antiga sala de plens de quan, a principis del segle XIV, la Pia Almoina era el Consell de la Vila, s’exposarà la mandíbula que el 1887 el picapedrer Llorenç Roura va trobar mentre treballava al pla de la Formiga. Roura va explicar al farmacèutic Pere Alsius que en un bloc de travertí que acabava d’arrencar s’apreciaven unes dents que semblaven humanes. No va ser l’atzar que va facilitar la troballa: feia anys que Alsius estudiava els fòssils i tenia avisats els picapedrers. La mandíbula de Banyoles mai ha perdut actualitat ni interès –fa un any un estudi científic va concloure que pertanyia a un Homo sapiens– i ocuparà, per tant, un lloc preeminent, com a joia de la corona que és, en el nou Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB). Hi haurà també, destacats, altres tresors paleontològics i arqueològics del Pla de l’Estany, poc divulgats.

A finals del 2021, el Museu Arqueològic va tancar les portes per afrontar una reforma i ampliació ambiciosa tant per envergadura com per transcendència del que representa. O en paraules de l’alcalde, Miquel Noguer, quan va presentar el projecte arquitectònic guanyador, de BCR Arquitectes: “Una obra de legislatura.” La Pia Almoina, un palau gòtic, patrimoni arquitectònic catalogat com a bé cultural d’interès nacional, és tan bell com trampós per a la museografia. Fosc i desapercebut pels banyolins, tot i ser objecte per lluir i treure pit.

Un any de retard

“El gran repte de la reforma de l’edifici històric era donar coherència arquitectònica, espacial i també museogràfica a un complex que és la suma de quatre edificis diferents: la Pia Almoina, can Xueta, can Paulí i can Fornells”, diu el regidor de Cultura, Miquel Cuenca. Amb les obres s’han anivellat els sòls i s’ha guanyat en llum amb sales àmplies. La crisi de subministraments i l’augment de preus arran de la guerra entre Rússia i Ucraïna han provocat que l’obra s’estigui allargant més del compte. Es preveu que l’obra civil estigui enllestida el 30 de juny i la museografia s’ha d’executar al llarg del segon semestre tot i que podria començar abans. La previsió és inaugurar al llarg d’aquest any. Al regidor de Cultura, però, no el preocupa el retard d’un any més segons el calendari previst, tenint en compte el resultat final d’un equipament que resol diversos deutes històrics: “Tenim una de les millors col·leccions paleontològiques i arqueològiques de Catalunya però no teníem un edifici a l’altura.” El museu s’amplia pel carrer de la Muralla amb espais destinats a les activitats educatives i escolars. L’objectiu és revitalitzar l’entorn, que ha de convertir-se en un pulmó verd i sociocultural, ja que a l’antic convent de la Providència s’hi situarà la nova biblioteca, “segurament el deute històric capital de Banyoles”, remarca Miquel Cuenca. El regidor de Cultura considera que “és la gran operació urbanística i sociocultural dels últims anys” a la ciutat i ho compara amb les grans intervencions dels Jocs Olímpics i del Barri Vell.

Pol cultural
La nova biblioteca mantindrà la façana original del convent de la Providència però s’obrirà a la plaça del Mas Peraseca amb un nou espai verd i amb la recuperació d’un rec. Així ho proposa el projecte guanyador del despatx d’arquitectes BCQ de Barcelona. El cost és d’uns set milions d’euros. L’alcalde, Miquel Noguer, assegura que la biblioteca servirà de “pol cultural” i alhora de nexe d’unió entre tres barris.

Escuts heràldics i motius florals amagats

La reforma d’un edifici històric és complexa i està predestinada a troballes. És el cas de la Pia Almoina. Va ser tota una sorpresa per a la conservadora del Museu Arqueològic de Banyoles, Andrea Ferrer, que l’equip de restauració i conservació descobrís, en els guixos ornamentals amb pintura situats a sobre del vestíbul, diversos motius florals entre biga i biga, a més de diversos escuts heràldics que s’han d’estudiar. Durant els treballs de neteja es va poder detectar que el guix es trobava pràcticament amagat per diferents capes de calç i pintura. Els guixos conservats daten del segle XVII. Amb l’actuació s’han pogut restaurar els guixos en el seu estat original, guanyant en definició i profunditat. L’equip també ha treballat en la restauració de les pintures de la sala gòtica que no eren visibles per als visitants del museu. Amb les obres de reforma la sala formarà part del recorregut i es podran observar. Les pintures es van descobrir el 1948, durant la remodelació impulsada per l’arquitecte municipal Francesc Figueras, i van ser restaurades el 1992. Daten de la primera meitat del segle XIV, pel tipus de dibuix, execució i factura dels animals representats. Es tracta d’un conjunt d’elements florals, formes geomètriques, a més d’identificar dos mamífers i aus dibuixades. També s’ha actuat amb els grafits a les columnes on se sabia que hi havia una galera dibuixada i diverses línies que es devien fer servir per comptar. En el procés de restauració també s’ha localitzat una estrella que no estava inventariada. Andrea Ferrer explica que n’estan estudiant el significat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia