Aval al dret de les dones que fugen de la violència de gènere a demanar asil a la UE

Una dona exposada a violència de gènere al seu país pot optar a l’estatut de refugiat a la Unió Europea, segons el Tribunal de Justícia de la UE. En una sentència publicada aquest dimarts i recollida per l’ACN, el tribunal amb seu a Luxemburg ha aclarit que la directiva europea sobre la protecció internacional s’ha d’interpretar de conformitat amb el Conveni d’Istanbul sobre la violència contra les dones. Així, estableix que les dones són un grup social que pot ser “perseguit” per raó de sexe i, per tant, poden obtenir la condició de refugiades si compleixen els requisits. En cas contrari, tindran dret a la protecció subsidiària quan hi hagi una amenaça real de mort o violència contra elles pel mateix motiu.

El pronunciament del TJUE respon al cas d’una dona kurda, de confessió musulmana i divorciada, que buscava protecció internacional a Bulgària perquè temia per la seva vida si torna a Turquia, on va ser obligada per la seva família a casar-se amb un home que, després va pegar-li i amenaçar-la.

La llei europea, explica l’ACN, estableix que els nacionals de països tercers tenen dret a l’estatut de refugiat si estan perseguits per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o per opinions polítiques. Com a alternativa, la protecció subsidiària s’atorga quan hi ha motius per creure que la persona en qüestió s’exposa a un risc real de patir danys greus.

Si bé el redactat de la directiva no inclou explícitament les persecucions per raó de sexe, Luxemburg apunta que la categoria de “determinat grup social” s’ha d’interpretar tenint en compte la Convenció d’Istanbul. El tribunal també aclareix que per als dos estatus de protecció, es pot considerar que “les dones, en conjunt, pertanyen a un grup social determinat” quan “es constata que, al seu país d’origen, estan exposades pel seu sexe a violència física o mental, inclosa la violència sexual i la violència domèstica”.

“Les dones que rebutgen un matrimoni forçat, quan aquesta pràctica es pugui considerar com a norma social dins de la seva societat, o que transgredeixen aquesta norma posant fi a aquest matrimoni, es poden considerar pertanyents a un grup social amb identitat pròpia al seu país d’origen, si a causa d’aquest comportament es veuen estigmatitzades i exposades a la desaprovació de la societat que l’envolta, comportant la seva exclusió social o actes de violència”, diu la sentència del TJUE