Infraestructures
El govern vol assumir una primera línia de Rodalies abans de finals d’any
Capella preveu que la Generalitat comenci a gestionar l’empresa mixta Rodalies Catalunya durant el primer semestre
El govern vol assumir almenys una primera línia de Rodalies abans que finalitzi aquest 2024, possiblement l’R1, i que l’empresa mixta Rodalies Catalunya, que ha de gestionar el traspàs de les rodalies ferroviàries, arrenqui durant la primera meitat d’aquest any. “Aquest és el calendari en què nosaltres ens estem manejant”, ha explicat la consellera de Territori, Ester Capella, en una entrevista amb Efe.
Capella va pactar el 10 de gener passat amb el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, constituir la comissió política sobre aquest traspàs al llarg de la primera setmana de febrer, tot i que sense fixar encara el dia concret.
Aquest espai de decisió política “haurà d’avalar el que decideixin les diferents comissions” encarregades de desplegar un acord de traspàs “integral” de Rodalies -segellat per ERC i PSOE a el marc de la investidura de Pedro Sánchez- que, ha subratllat, “és molt detallat” i s’ha de completar al llarg de la legislatura estatal.
Aquest mateix any s’hauria de transferir una de les línies contemplades a l’acord. En concret, el text contempla el traspàs “almenys” de l’R1 (la línia del Maresme), de l’R2 sud (Sant Vicenç de Calders -El Vendrell-Barcelona) i de l’R3 (el Papiol-l’Hospitalet de Llobregat-Vic-Puicerdà).
Capella ha assenyalat que “a priori” la línia que sembla “més senzilla” de traspassar és l’R1, si bé ha matisat que “una cosa és el que pot pensar una i l’altra què diran els tècnics”.
També ha deixat la porta oberta a accelerar els plans per al 2024: “Si ens traspassen dues, doncs dues”.
Un altre dels acords és constituir una empresa mercantil sota el nom Rodalies Catalunya que assumeixi els recursos materials i humans de Renfe a Catalunya i el consell d’administració dels quals estarà compost a parts iguals per representants de l’Administració general de l’Estat i de la Generalitat.
El president o presidenta l’haurà de proposar la Generalitat, que tindrà un “vot de qualitat” per decantar les votacions, si bé les decisions “estratègiques” requeriran una majoria qualificada del consell.
Capella ha indicat que “durant el primer semestre de l’any hauria d’estar a punt l’empresa, ja presidida i amb la seva composició establerta”.
Partides
El pacte esmentat també contempla l’abonament de diverses partides, quantificades en poc més de 500 milions d’euros en el moment de tancar l’acord i que un cop analitzades en detall superen els 575 milions. Una és el dèficit tarifari, en essència, la part del cost del servei que no se sufraga mitjançant la venda de bitllets, sinó amb aportacions de les administracions. Fonts del departament xifren en 410,7 milions d’euros el dèficit tarifari del 2023. En el cas del 2022 s’estimava que va ser de 335 milions, si bé finalment s’ha situat en els 401.
Aquests recursos s’han de traspassar durant el primer trimestre de cada any, segons diu l’acord. En realitat, el traspàs del dèficit tarifari ja estava inclòs en el traspàs de Rodalies del 2010, però mai no es va acabar efectuant.
Altres partides que s’hauran de traspassar a la Generalitat són el deute generat pel Pla d’Acció de Renfe (152 milions, enfront dels 132,7 estimats al text) , la duplicació dels serveis entre Lleida i Manresa (4,8 milions) i el cost d’increments de serveis provocats pels talls de servei (9,7 milions).
La voluntat de Capella és que l’Estat inclogui aquests recursos als Pressupostos Generals l’Estat (PGE) o que, si aquests no s’aprovessin, que el govern central trobi fórmules alternatives.
