Societat

La mort també integra

El Consell Comarcal d’Osona i les comunitats musulmanes treballen per buscar espais propis als cementiris

El més habitual és repatriar els difunts al país d’origen, però la pandèmia va obligar a fer moltes més inhumacions aquí

La pandèmia de la covid-19 ho va tras­to­car tot, també les cerimònies rela­ci­o­na­des amb la mort. Durant qua­tre mesos, de març a juny del 2020, l’emergència sanitària va impe­dir la pràctica més habi­tual entre els musul­mans cata­lans: la repa­tri­ació dels difunts al seu país d’ori­gen. Arran del tan­ca­ment de les fron­te­res, els difunts van haver de ser enter­rats als espais habi­li­tats que lla­vors exis­tien per a aquesta con­fessió reli­gi­osa: els cemen­ti­ris de Coll­se­rola (Bar­ce­lona), Man­resa, Sant Feliu de Guíxols i Calonge. “La sobre­mor­ta­li­tat va fer que els espais s’omplis­sin i algu­nes famílies musul­ma­nes van haver de por­tar els seus morts a enter­rar a cemen­ti­ris de fora de Cata­lu­nya”, explica l’antropòleg i pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili Jordi More­res. Les dues des­ti­na­ci­ons van ser Sara­gossa i el cemen­tiri pri­vat de Xiva, a la comarca de la Foia de Bunyol, al País Valencià. “La pandèmia ha acce­le­rat el que ja feia més de vint anys que dema­na­ven les comu­ni­tats: dis­po­sar d’espai per als seus ritus fune­ra­ris”, hi afe­geix aquest expert, que ara ha coor­di­nat la Guia comar­cal per a l’ade­quació de recin­tes islàmics als cemen­ti­ris d’Osona. Es tracta d’una eina impul­sada pel Ser­vei d’Aco­llida i Inte­gració del Con­sell Comar­cal i ela­bo­rada amb el suport del Ser­vei de Con­vivència, Diver­si­tat i Cicle de Vida de la Dipu­tació de Bar­ce­lona.

Es tracta de donar la infor­mació necessària als ajun­ta­ments per poder actuar amb pre­visió. “Segu­ra­ment no tots els muni­ci­pis de la comarca neces­si­ta­ran aquests espais, però aquells on hi ha més comu­ni­tats musul­ma­nes sí que ho han de pre­veure. Ens hem anti­ci­pat, i gràcies als estu­dis que s’han fet des de la Dipu­tació podem saber qui­nes seran, més o menys, les neces­si­tats en el futur”, expli­quen Txevi Rovira, con­se­ller d’Aco­llida i Inte­gració del Con­sell Comar­cal d’Osona, i Mireia Rosés Noguer, coor­di­na­dora del Ser­vei d’Aco­llida i Inte­gració d’aquest orga­nisme.

Viure junts, morir junts

Ha estat una feina de dos anys dia­lo­gar amb les comu­ni­tats per con­sen­suar la guia, que con­creta com es poden com­plir els pre­cep­tes de l’islam seguint la nor­ma­tiva funerària actual. “Les comu­ni­tats ho han entès bé. En un inici es plan­te­ja­ven tenir un cemen­tiri propi, però des del Con­sell Comar­cal no crèiem que fos la millor opció. Si vivim junts, morim junts. No volem cemen­ti­ris a part, de la mateixa manera que no volem esco­les a part o bar­ris a part. Volem una comarca cohe­si­o­nada”, con­creta Txevi Rovira.

La quan­ti­tat de per­so­nes musul­ma­nes que viuen a Osona no es pot saber amb cer­tesa, ja que la religió és una dada per­so­nal de màxima pro­tecció i, per tant, afor­tu­na­da­ment, no hi pot haver regis­tres ni llis­tes. Tot i això, es cal­cula que les prin­ci­pals naci­o­na­li­tats de fe islàmica a la comarca són el Mar­roc, Nigèria, el Sene­gal, Mali i alguns altres països, que sumen unes 12.000 per­so­nes. Tenint en compte que a Osona hi ha 165.000 habi­tants, els oso­nencs de fe islàmica repre­sen­ta­rien el 7,26% del total de la població.

El que pretén la nova guia és fomen­tar la cohesió social i la con­vivència ciu­ta­dana, tenint en compte que la lli­ber­tat reli­gi­osa és un dret fona­men­tal, i amb volun­tat de fer efec­tiu aquest dret i aten­dre la diver­si­tat als dife­rents ser­veis i equi­pa­ments muni­ci­pals de la comarca. “Estem par­lant dels equi­pa­ments públics. Les comu­ni­tats musul­ma­nes ja han entès que alguns cemen­ti­ris puguin tenir una creu a l’entrada per la qüestió cul­tu­ral i ja hem pro­po­sat entra­des alter­na­ti­ves. Però s’hau­ria de vet­llar perquè tots els cemen­ti­ris públics de nova cre­ació siguin acon­fes­si­o­nals, per tenir en compte la diver­si­tat reli­gi­osa de la seva ciu­ta­da­nia ”, insis­teix Mireia Rosés. “Ha estat un gran tre­ball de diàleg, de con­sens i de con­vivència del qual estem molt satis­fets, i espe­rem que sigui molt útil, tant per als oso­nencs i oso­nen­ques de fe islàmica com per als diver­sos ajun­ta­ments de la comarca d’Osona”, hi afe­geix la res­pon­sa­ble del Ser­vei d’Aco­llida.

Les comu­ni­tats musul­ma­nes de Vic, Man­lleu, Torelló, Tona, Balenyà, Cen­te­lles i Sant Hipòlit de Vol­tregà són les que han par­ti­ci­pat en els tre­balls de la guia. “A Osona, la comu­ni­tat musul­mana és molt impor­tant. Abans de la pre­pa­ració de la guia ja s’havia fet una feina prèvia, a través de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, amb els ajun­ta­ments de Tona, Balenyà i els muni­ci­pis de la Man­co­mu­ni­tat de la Plana”, indica More­res. L’antropòleg explica quina és la situ­ació actual. “El muni­cipi de Tona, que ha d’ampliar el cemen­tiri, ha tin­gut en compte aquesta rea­li­tat en el pro­jecte d’exe­cució. A Vic també se’n plan­teja una ampli­ació, men­tre que a Man­lleu s’estu­dia un cemen­tiri nou.” “Els cemen­ti­ris –hi afe­geix– han d’aten­dre la demanda que es vagi gene­rant. Per això hi ha una pro­posta de pre­visió de neces­si­tats funeràries, que es basa en la taxa de mor­ta­li­tat. La genèrica de Cata­lu­nya és d’entre 8 i 9 per cada 1.000 habi­tants, men­tre que la del col·lec­tiu musulmà és infe­rior, perquè no està tan enve­llit. Ara tenim pre­vi­si­ons per d’aquí a 25 anys, però segur que les hau­rem d’actu­a­lit­zar, perquè la demo­gra­fia va can­vi­ant.”

More­res també creu que s’ha de tre­ba­llar en la línia que els cemen­ti­ris inte­grin tota la diver­si­tat. “Si no s’avança, poden sor­gir ini­ci­a­ti­ves pri­va­des, i s’ha de tenir en compte que a Cata­lu­nya no hi ha cap cemen­tiri pri­vat i no hi tenim experiència”, indica. Per això ha estat tan impor­tant el diàleg amb les comu­ni­tats per tro­bar solu­ci­ons, dins la norma, al que pro­po­sen.

La pos­si­bi­li­tat d’un espai con­cret, sense estar bar­re­jats amb altres con­fes­si­ons, és assu­mi­ble. Les tom­bes a terra i en direcció a la Meca també es poden acon­se­guir raci­o­na­lit­zant l’espai i fent-les sub­terrànies a diver­sos nivells, entrant-hi per la superfície. El reque­ri­ment d’un taüt també està accep­tat, encara que s’està començant a deba­tre si es poden fer excep­ci­ons per enter­rar direc­ta­ment el cos a terra en el cas de musul­mans i jueus, com es fa en altres llocs de l’Estat.

Per­petuïtat

Final­ment, un altre punt que s’ha trac­tat és el tema de la per­petuïtat de les tom­bes. Els col·lec­tius islàmics dema­nen que hi siguin per sem­pre, però això és impos­si­ble per llei, perquè ja no es con­ce­dei­xen títols de pro­pi­e­tat defi­ni­tiva, sinó que les des­pu­lles es poden tras­lla­dar pas­sats 99 anys. La solució que s’ha bus­cat és ofe­rir un espai que ser­veixi d’ossari en aquests casos, asse­gu­rant que les res­tes, amb el mínim tras­llat, sem­pre que­da­ran allà mateix.

De moment, caldrà veure com es van ade­quant les neces­si­tats, si es manté el ritme de repa­tri­a­ci­ons o si, per con­tra, a mesura que les comu­ni­tats vagin enve­llint, deci­dei­xen enter­rar aquí els fami­li­ars. “De fet, entre la gent més gran ja ens tro­bem algu­nes veus que pen­sen que no val la pena que els retor­nin al seu país perquè allà ja no els queda ningú viu. Pen­sen que allà ningú els anirà a veure, i aquí, sí”, asse­gu­ren des del Ser­vei d’Aco­llida i Inte­gració.

Tornar
Les dades que Jordi Moreras ha recopilat a través del Ministeri d’Afers Exteriors indiquen que el 2021 a Catalunya van morir 352 marroquins, però es van expatriar al Marroc 412 cossos. Això vol dir que, fins i tot quan el difunt ja té la nacionalitat espanyola, s’estima més que el seu cos torni al país d’origen. Aquesta xifra augmentarà amb les dades del 2022, perquè es van complir els dos anys des dels primers enterraments durant la pandèmia, i ara que per llei ja és possible, s’estan exhumant despulles també per repatriar-les. Per tant, la força de la repatriació encara és gran, però cal preveure noves necessitats quan el col·lectiu vagi envellint.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia